Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.
El paper és un material que permet observar-ne molts canvis quan es manipula i des de ben petits.
A l’etapa d’infantil es pot utilitzar una adaptació del conte: “L’homenet de paper”, com es va fer a I4 a l’Escola Les Palmeres de Santa Coloma de Gramenet.
Després es plantegen si poden tornar a tenir paper en el que poder dibuixar (els canvis físics són reversibles).
Primer trenquen papers de la paperera en trossos petits i els barregen amb aigua.
Després van fer una pasta de paper amb la batedora i la van filtrar per treure’n l’aigua
També es pot reflexionar sobre què passa amb el paper de wàter o de cuina i deduir quins tipus són els més idonis d’utilitzar perquè contaminen menys (i també, de la importància de fer servir-los en la quantitat mínima necessària).
A partir de la pregunta: Quin paper de wàter contamina menys?, els alumnes poden dissenyar un experiment per comprovar-ho. Primer caldrà pensar en les diferents variables independents: gruix, llargària, color, impressió en color…, i per comprovar com influeixen en la contaminació, anar-les comprovant una a una, fixant les altres. És a dir, si es vol comprovar si el nombre de capes influeix en la quantitat de residus que s’originen quan es tiren al wàter, s’hauran de fixar les altres (llargària, color, impressió en color…) i en tots els cassos el procés ha de ser el mateix (utilitzar la mateixa quantitat d’aigua i sacsejar el pot el mateix número de vegades). Els alumnes poden comprovar que si el paper està tintat, l’aigua residual es acolorida i, per tant, contamina més que si és paper blanc, o que si és més llarg, la quantitat de residus és major (i, per tant, poden concloure com utilitzar-lo de la manera més sostenible ambientalment).
