El procés d’avaluar inclou tres etapes:
Recollir dades
Analitzar les dades i emetre un judici
Superar les dificultats i qualificar
Per avaluar es necessiten dades que després s’hauran d’analitzar, per finalment poder prendre decisions (per regular o per qualificar). Poden recollir-se de dues maneres: sense instruments o amb instruments.
Sense instruments:
La recollida de dades sense instruments implica comptar amb dades a les quals no es pot retornar, tant per analitzar-les de nou com per comparar-les amb les finals. Tot i així, són molt importants perquè possibiliten prendre decisions en el mateix moment en què es realitza l’acció. La majoria de dades que es recullen a l’aula són d’aquest tipus.
Es recullen a partir d’observacions no sistemàtiques sobre com es realitzen les activitats en el marc de petits grups o sobre la participació en converses. Recullen idees que s’expressen i maneres de fer, l’actitud, l’expressió corporal, la participació… Són aquelles dades que visualitzem quan passem per les taules dels alumnes i veiem què produeixen, observem les seves cares… i, fins i tot, allò que els mateixos alumnes perceben quan interaccionen entre ells. Aquestes dades es poden compartir per mitjà de notes adhesives en un mural (post-it), ‘relatogrames’ o d’altres procediments, tot i que normalment no es materialitzen. Com veiem, són dades d’un moment concret que no es poden tornar a revisar a nivell individual o de petit grup.
Amb instruments
Les dades per avaluar també s’obtenen amb instruments, que poden ser molt diversos. Aquest tipus de dades possibiliten retornar a elles quan calgui. És important que aquests instruments de recollida de dades siguin molt variats i útils per identificar el pensament, maneres de fer i de comunicar, actituds i sentiments de cada aprenent, i que tinguin en compte la diversitat en les maneres d’expressar-se de l’alumnat. Tenim a l’abast molts instruments per utilitzar tant per part dels docents com de l’alumnat. Cliqueu sobre el requadre verd per veure exemples.
Si els docents no entenem les causes de les dificultats de cada alumne (o d’un grup de treball o d’un grup-classe) serà impossible poder-los ajudar a regular-les. En conseqüència, si el propi noi o noia, grup de treball o classe no entenen les seves dificultats, no podran superar-les, és a dir, aprendre.
L’anàlisi de dades té per finalitat comprendre les raons dels errors i de les dificultats, és a dir, arribar a entendre quina és la “lògica” que ha aplicat l’alumnat al realitzar la tasca, esbrinar on rauen les dificultats per entendre una idea o aplicar un procediment o per gestionar les seves emocions, canviar actituds, etc., anant molt més enllà dels habituals “no pensa” o “no s’esforça”. Si els docents no entenem les causes de les dificultats de cada alumne (o d’un grup de treball o d’un grup-classe) serà impossible poder-los ajudar a regular-les. En conseqüència, si el propi noi o noia, grup de treball o classe no entenen les seves dificultats, no podran superar-les, és a dir, aprendre.
Per analitzar dades d’aprenentatges complexos, com ho són els competencials, disposem d’instruments com rúbriques, llistes de criteris d’avaluació, xarxes sistèmiques, etc…
Són instruments que possibiliten reconèixer la diversitat d’accions o aspectes a tenir en compte, que són necessaris per fer la tasca,, les raons de les diferents maneres de realitzar-les i/o en què és possible millorar.
Per exemple, la principal funció d’una rúbrica no és ni “posar notes” ni classificar l’alumnat, sinó poder entendre (el docent i el propi alumne) on rauen les dificultats principals i les seves possibles causes, així com reconèixer què es pot fer per superar-les i millorar.
Prendre decisions sobre què fer per superar les dificultats i, al final del procés, per qualificar. Les decisions que serveixen per aprendre són les que prenen els propis aprenents en interacció amb companys i amb persones adultes, perquè només ells mateixos poden corregir-se per superar les dificultats. Les decisions que serveixen per qualificar tenen sentit, només, si possibiliten comprovar que s’ha après”.
Es poden tenir moltes dades, i fins i tot haver-les analitzat, però si no es prenen bones decisions per tal d’aprendre, no serviran de res les hores dedicades. Les decisions que serveixen per aprendre són les que prenen els propis aprenents en interacció amb companys i amb persones adultes, perquè només ells mateixos poden corregir-se per superar les dificultats i poder fer el proper pas. Per fer-ho cal tenir present que:
- Per aprendre, no es regulen els resultats d’una tasca, sinó algunes idees o procediments que s’han activat al realitzar-la, les accions aplicades, o fins i tot els sentiments que ens ha generat la seva realització.
- Les propostes han de concretar què cal canviar en relació al pensament, l’acció, les maneres d’expressar-se o les emocions, com canviar-ho i per què aquesta decisió pot ser idònia. Cal que les propostes les concreti el propi alumne (amb l’ajuda d’adults i de companys), ja que és l’únic que pot corregir-se.
- Els errors, obstacles o dificultats s’han de regular un a un. Quan n’hi ha molts, no es pot pensar que cal superar-los tots alhora. Per tant, és important prioritzar, començant per les dificultats més bàsiques.
La carpeta o diari d’aprenentatge, també dit portafolis és l’instrument més idoni per explicitar la presa de decisions (i de fet, tot el procés d’avaluació, ja que també hauria de recollir les dades i la seva anàlisi). Però també n’hi ha d’altres: contractes didàctics i propostes explicitades en activitats de coavaluació, entre d’altres.
Vídeo del procés amb les 3 fases
Clica sobre la icona per veure un vídeo del procés d'avaluació amb totes aquestes fases
Vull descarregar el PDF d'aquest apartat
Descarrega't el PDF d'aquest apartat (9 pàgs). GRATUÏT. QUÈ COMPORTA AVALUAR? QUIN ÉS EL PROCÉS?