Model per interpretar sistemes materials
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí
En relació al model en els diferents cicles s’aprofundeix en:
1r estadi
Descriure a ull nu
Els alumnes aprenen a descriure materials a partir de propietats observables a ull nu.
Explicar canvis
Poden explicar canvis en funció d’accions que fan (fer força –prémer, estirar-, barrejar amb aigua, escalfar, apropar un imant...) i d’algunes propietats dels materials (tous/durs, solubles/no solubles...).
Diferenciar entre objecte i material
També diferencien entre objecte i material i reconeixen si un objecte està format per un material o diversos.
Expressar d’on prové algun material
Poden començar a expressar d’on prové algun material que forma part d’un objecte o utilitzem (la farina del pa, la fusta d’un moble, la sal...).
2n estadi
Descriure materials
Els alumnes comencen a descriure materials a partir de propietats que poden mesurar (massa, volum, temperatura) o que necessiten comparar (més dens o menys dens que...).
Diferenciar homogeni i heterogeni.
Diferencien entre un material homogeni i heterogeni.
Fer el seguiment d’un material
Poden fer el seguiment d’un material, en diferents passos, des de la matèria primera a l’objecte final (de la llavor del blat al pa, del fruit del cotó a una samarreta, d’un mineral de ferro a una clau...).
Reconèixer diferències
Reconeixen diferències en quant a propietats entre sòlids, líquids i gasos (conservació de la forma, fluïdesa, comprensibilitat...) i que un mateix material el poden observar amb formes diferents (fusta i serradures, ferro i llimadures).
Explicar interaccions
Expliquen interaccions entre substàncies (en una dissolució, l’aigua interacciona amb els soluts, un imant interacciona amb el ferro però no amb d’altres metalls...).
Imaginar escala micro
Comencen a imaginar-se els materials formats per moltes “parts”, que són molt petites i que poden estar més fortament unides o menys (en el ferro, la unió és forta perquè costa molt trencar-lo, en l’aigua no tant perquè es pot “trencar” o separar en gotes).
3r estadi
Aprofundir en propietats dels materials
Comencen a aprofundir en propietats dels materials i aquestes les observem fent experiments (el paper es degrada per acció de la llum, de l’aigua o de la calor; la temperatura de fusió o d’ebullició és una propietat característica de cada substància ja que no depèn de la quantitat que tinguem...) o sistemes de mesura que impliquen ordenar (per exemple, la duresa).
Interpretar el per què del cicle de l’aigua
Reconeixen els canvis d’estat que tenen lloc al llarg del cicle de l’aigua i el poden representar, tancant-lo, tant el cicle natural com l’urbà. Poden comprendre que, per exemple, la quantitat d’aigua que hi ha a l’Univers és sempre la mateixa, però que si l’embrutem, ens cal molta energia per tornar-la a tenir apte pel consum humà.
Diferenciar mescles i solucions
Diferencien en una mescla de sòlids i líquids si el resultat és una solució o una mescla heterogènia, poden separar mescles (filtrant, decantant, evaporant...) i ho saben relacionar, per exemple, amb mètodes per depurar l’aigua.
Explicar canvis a partir de la discontinuïtat de la matèria
Utilitzen la idea que la matèria és discontínua i formada per partícules per explicar canvis (dissolució, evaporació, filtració...), tenint en compte la grandària (per exemple, són molt petites perquè poden passar pels porus d’un paper de filtre) i possibles interaccions entre elles.
4t estadi
Identificar propietats en materials d’ús quotidià
Identifiquen propietats físiques (com la conductibilitat o no de la calor i l’electricitat) en materials d’ús quotidià (plàstics, de construcció, metalls...), i químiques com l'acidesa, l’oxidació o la combustió, etc.
Seguir i tancar el cicle d’un material
Poden seguir i tancar el cicle d’un material, pensant en què passa des de la matèria primera fins que el considerem un residu.
Explicar propietats i canvis a partir de la discontinuïtat de la matèria
Utilitzen la idea que la matèria és discontinua i formada per partícules per explicar propietats (cristalls o no cristalls) i canvis (oxidació, per exemple), tenint en compte com les partícules poden estar distribuïdes (de forma ordenada o no, un o més tipus...), abans i després del canvi.