Idees per treballar
Les idees bàsiques per treballar
Idees per revisar i construir
Les idees habituals de l'alumnat per revisar
"Bones" preguntes
Per ajudar a la construcció d'aquestes idees
Idees per treballar
La fotosíntesi
Una de les idees més complexes de construir és la de la fotosíntesi. Si ens fixem a nivell històric, no és fins a començaments del segle XIX que es defineix el concepte. En canvi, la pagesia de tots els temps sabia quan havien de plantar, si s’havia d’abonar, si necessitaven llum, etc. A l’escola, el procés a seguir hauria de ser semblant al que va passar a nivell històric.
Idees per revisar i construir
En els primers cursos hauríem de fer pensar a l’alumnat què necessita la planta per viure (tenir un hort és un context magnífic per fer-ho). Plantejar preguntes com: què agafa per les arrels? Com ho fa? I per les fulles? L’explicació que generalment dóna l’alumnat (i fins i tot les persones adultes) és que per les arrels agafa allò que necessita per viure, de la mateixa manera que nosaltres ho fem per la boca, i mai es pensa en l’oxigen de l’aire o en la llum solar. Per exemple, quan es planteja una pregunta del tipus: Com és que un arbre que pesa 1 kg, passats 10 anys en pesa 50?, la majoria de persones creuen que es deu a l’aigua i sals minerals que la planta agafa per les arrels, i els costa molt imaginar que l’augment de massa és deu molt especialment a la incorporació de CO2 necessari per fabricar els glúcids. Aquesta idea, és difícil de canviar perquè costa reconèixer que un gas, que no es veu, és el major responsable de l’augment de massa de l’arbre.
A primària s’hauria d’arribar a la conclusió que les plantes necessiten aigua i substàncies minerals, que l’agafen per les arrels -s’anomena saba bruta-, i el gas CO2 i llum, que s’absorbeixen a les parts verdes, i a partir d’elles, es fabriquen els nutrients que necessita l’organisme planta per viure i créixer. Les substàncies orgàniques que es formen a partir de la fotosíntesi, dissoltes en aigua, constitueixen el que s’anomena saba elaborada que es distribueix per totes les parts (fins per les arrels!). En canvi, l’oxigen que es necessita per respirar s’absorbeix directament per cada cèl.lula.
Exemples d'activitats i "bones" preguntes sobre la fotosíntesi
Per on entra l'aigua que necessiten les plantes per viure?
En els dibuixos següents la mestra va recollir les dues idees que, en una conversa, van sortir entre els alumnes de P5 al voltant de per on entre l’aigua que necessiten les plantes per viure (surten dos camins possibles), i va ser el punt de partida per conversar sobre quin podia ser el que tenia lloc a la natura.
Uns companys deien que les plantes xuclaven l'aigua per les arrels cap amunt fins les fulles.
Uns altres delen que l'aigua de la pluja entrava per les fulles cap avall fins les arrels.
Què fa la planta amb aquesta aigua?
La majoria de nens i nenes reconeixen que les plantes agafen l’aigua per les arrels. Però, serà necessari preguntar-nos també “què fa la planta amb aquesta aigua?”. Caldrà recollir proves a partir d’observar que l’aigua puja de les arrels cap a les fulles, i que no ho fa sempre de la mateixa manera (depèn de si hi ha llum, de la temperatura, del pH del medi, etc.). Alguns experiments per pensar-hi poden ser:
Què fa la planta amb aquesta aigua?
Per comprovar com l’aigua i les sals minerals dissoltes pugen per capil·laritat des de les arrels, un experiment clàssic és el de posar un clavell o una branca d’api (compte de fer el tall en diagonal!) en una dissolució d’aigua amb colorants i observar con els pètals canvien de color. Per explicar aquest fenomen cal tenir present que l’aigua és una substància que s’adhereix a alguns materials (força d’adhesió), i va pujant poc a poc, vencent la força de gravetat. El fenomen es produeix sempre que la distància entre les partícules de l’aigua i dels altres materials sigui molt petita, perquè si hi hagués moltes partícules d’aigua s’atraurien entre elles (força de cohesió) i l’aigua no pujaria.
Font: J. Gurrera. Cliqueu sobre la Imatge per veure l'experiment, pas a pas
Cromatografia
Aquest fenomen també es pot observar quan es fa una cromatografia, per exemple, per separar els pigments vegetals de fulles d’espinacs. El diversos pigments dissolts en alcohol ascendeixen pel paper de filtre a diferent velocitat. De la mateixa manera, l’aigua ascendeix a través de tiges i troncs, des de les arrels i arriba a les diferents parts de la planta. Moltes vegades es parla de que la planta té uns tubs, però de fet, va passant d’una cèl.lula a una altra.
Font: Química Fàcil. Clica sobre la imatge per accedir a l'explicació detallada de l'experiment.
La transpiració
Idees per treballar
Idees per revisar
Si només fos pel fenomen de la capil·laritat, aquest procés es pararia quan l‘aigua hagués pujat a les parts altes de les plantes. Per tal que continuï té lloc el canvi que s’anomena transpiració, que consisteix en que gràcies a la calor ambiental, el vapor d’aigua s’evapora, surt a l’atmosfera i ‘estira’ la resta de l’aigua líquida que li segueix. A més la transpiració també ajuda a regular la temperatura de la planta (equivalent a procés que té lloc quan les persones suem).
Molts alumnes es plantegen la pregunta “Com pot ser que l’aigua que absorbeixen les arrels, pugi i arribi a les fulles?” (ja que en la seva experiència l’aigua cau, però no puja, i és una bona pregunta per desencadenar la conversa). Les primeres explicacions dels infants són del tipus “té una mena de cor (o de bomba) que fa pujar l’aigua cap amunt per uns tubs”, o “alguna cosa la xucla des de les fulles” o “puja com el cafè o l’aigua s’enfilen pel paper de cuina quan es mulla” (Jordi Martí). És important, per tant entendre que en aquest cas, la funció de la ‘bomba’ la fa la transpiració.
Una de les idees alternatives a revisar és identificar la respiració en les plantes com a procés contrari a la fotosíntesi. Cal recordar que aquesta només té lloc a les parts verdes de la planta i en presència de llum, mentre la respiració es produeix a totes les parts de la planta (a totes les cèl·lules de les fulles, de les arrels, del tronc…) i en tots els moments del dia i de la nit.
En definitiva, l’objectiu a primària és que l’alumnat pugui identificar que la manera que les plantes intercanvien matèria i energia amb el medi és diferent de com ho fan els animals. La diferència fonamental és que les plantes es fabriquen els seus nutrients (sucres), i que per poder fer-ho cal que incorporin aigua, gasos (CO2) i absorbeixin la llum solar. En aquest procés d’elaboració dels nutrients (fotosíntesi) també s’alliberen gasos (O2). En canvi, el procés de respiració és similar al dels animals, atès que els possibilita utilitzar aquests nutrients per transferir l’energia que necessiten per créixer, reproduir-se i relacionar-se.
Exemples d'activitats i "bones" preguntes sobre transpiració i fotosíntesi
Per comprovar que les plantes transpiren
Per comprovar que les plantes transpiren es pot tapar una part d’una planta amb una bossa de plàstic transparent i observar, al cap d’una estona, com es dipositen petites gotes d’aigua a l’interior de la bossa. També podem comprovar què quan la posem al Sol el fenomen és més ràpid.
Per on passa el vapor d'aigua?
El vapor d'aigua surt de la planta pels estomes, que són unes estructures vegetals formades per dues cèl·lules que regulen l'intercanvi de gasos, és a dir, a través d’elles, entre l’aire i surt tant el vapor d’aigua de la transpiració com els gasos que s’obtenen a partir de la fotosíntesi i de la respiració. El muntatge de la figura permet simular el paper dels estomes per afavorir la circulació de l’aigua. Els alumnes poden comprovar què passa si es tapen i destapen els tubs amb els dits. També es pot experimentar què passa quan acostem una font de calor a dalt dels tubs i observar si l’aigua puja a igual velocitat.
Es produeix fotosíntesi sense llum?
Per comprovar que sense llum no es produeix la fotosíntesi, un experiment clàssic és el de tapar una part d’una fulla 3 o 4 dies, després posar-la al bany maria amb etanol per tal d’eliminar la clorofil·la, i finalment afegir unes gotes d’una solució iodada. La part de la fulla a la que arriba la llum haurà fet la fotosíntesi i a l’afegir-li iode, es tenyirà de color lila atès que el iode és un indicador de la presència de midó.
Font: Carme Cuberes. IEA Oriol Martorell. 5è de primària.