Teresa Pigrau. Neus Sanmartí
A partir d’un comentari d’un nen de P5 que li va a dir a la mestra al pati: “Se m’ha embrutat l’entrepà, l’he rentat, i mira què m’ha passat” (i ensenya tot el pa remullat i esmicolat), la mestra va aprofitar l’avinentesa per parlar del que li passa al protagonista del conte “Epaminondas” i començar a reflexionar sobre el fet que cada material canvia de manera diferent perquè té propietats que són específiques.
Al conte es compara com canvien un pa de pessic i la mantega quan es fa una força (es prem), quan s’escalfen o refreden i quan els barregem amb aigua. A través de l’experimentació, els infants comparen què passa en cada cas i expliquen les seves observacions expressant idees ben diverses. A partir d’elles es pot conversar per posar en dubte alguna d’elles, relacionar-les amb el que realment han observat, i consensuar idees.
Vegem seguidament l’exemple del projecte: Com podem evitar que ens passi el mateix que a l’Epaminondas? Escola Les Palmeres (Santa Coloma de Gramenet), Infantil 5 (a partir de: Epaminondas (Com és que no podem rentar un entrepà a la font?); A: Izquierdo, M. (coord.) (2011). Química a infantil i primària. Barcelona. Ed. Graó).
Experimentació amb el pa de pessic
Canvis en el pa de pessic quan hi exercim una força.
Canvis en el pa de pessic quan el barregem amb aigua.
Canvis en el pa de pessic quan l’exposem al Sol
En el cas del pa de pessic diuen que: “es trenca perquè fem força i és tou, es fa trossets, molles…, es trenca perquè està format de partícules com una galeta…, ha xuclat l’aigua, se l’ha empassat, la ha absorbit…, està per dins i s’ha fet més gran el pa…, l’aigua s’ha ficat entre mig de les partícules, pels forats…” i que al posar-lo al sol “està més sec i dur“.
Experimentació amb la mantega
I en el cas de la mantega diuen que: “s’aixafa, es desfà, queda la marca dels dits, es queda enganxada, sembla crema de mans, i no ens la podem treure de les mans…, necessitem sabó…”, amb l’aigua “no ha passat res, no canvia, l’aigua rellisca, la mantega flota…”, i si la posem al Sol “es desfà, és més tova…”.
Després dels canvis, podem tornar tenir els productes com abans?
Davant de la pregunta sobre si després dels canvis, podríem tornar a tenir aquests productes com abans, diuen; “és impossible” o bé que “sí, ‘apretant-lo’…, si el posem en un motlle”. Alguns creuen, quan fan una predicció, que la mantega no tornarà a ser com abans perquè “és com oli, no es podrà tornar a enganxar, quedarà com aigua…”. En canvi d’altres preveuen que “s’assecarà i quedarà dura igual que abans, però en forma rodona”.
Aquestes afirmacions que expressen els infants incideixen en idees importants: d’una banda, en reconèixer que cada material té unes propietats diferents, que condicionen com canvia si s’exerceix alguna acció (aixafar, mesclar amb aigua, escalfar…), i de l’altra, en començar a pensar si els canvis són reversibles o no.
Estructuració. Què hem après?
Aplicació a una nova situació. Transferència.
A partir d’aquesta experimentació amb els dos materials, els alumnes poden aplicar el que han après per fer una predicció sobre si canviarien altres materials (que formen part d’objectes) quan els hi apliquem una força, els barregem amb aigua o els escalfem. Quan descriuen els dos darrers tipus de canvis, s’acostuma a parlar dient que els materials es ‘desfan’, i serà important introduir el vocabulari científic que els diferencia: en el cas de la barreja amb aigua, caldrà parlar de que el material es dissol o que s’esmicola, i en el cas de l’acció de la calor, direm que es fon. Quan a les idees hi afegim les paraules, van aprenent a diferenciar els diferents efectes dels canvis.
Una vegada fetes les prediccions, l’alumnat comprova si es confirmen o refuten a partir d’experimentar amb els materials escollits, és a dir, va aprenent com treballen les persones científiques.
