Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)

Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)

La carpeta d’aprenentatge (o portafolis o dossier d’aprenentatge) és un instrument molt coherent amb una visió formadora de l’avaluació, ja que facilita a l’alumnat fer evident què ha après i com. L’objectiu principal és promoure que els nois i noies siguin reflexius i crítics.

COM?

Cada estudiant hi recull: els objectius i preguntes (els compartits amb tota la classe i els propis), tot allò que li ha de permetre anticipar i planificar com dur a terme les tasques que se’n deriven, i els criteris que possibiliten la seva avaluació; també evidències raonades del seu aprenentatge, l’explicitació de les seves dificultats i les propostes per superar-les. Tot a partir d’una reflexió de tipus metacognitiu (com estic aprenent, què penso, amb què ho relaciono, com puc millorar…).

XARXA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I NEUS SANMARTÍ (2020)

És per tant un instrument que afavoreix la reflexió i la presa de decisions dels aprenents i, al mateix temps, és un recull que facilita la recuperació a la memòria d’aprenentatges anteriors, ja que constitueix una “biografia” del treball realitzat que pot consultar sempre que sigui necessari. Se sap que és més fàcil fer-ho quan el resum i la reflexió són personals.

La diferència important respecte als tradicionals àlbums o dossiers és que aquests recullen tot el que l’alumnat ha fet, mentre que la carpeta d’aprenentatge només inclou evidències del què està aprenent, les metareflexions i tot allò que li pot ser útil per recuperar la memòria.

 

Exemples de preguntes per ajudar a la seva elaboració es poden consultar a: 

Xarxa competències bàsiques

Font: Guida Al·lès
QUAN?

Per tal que la carpeta d’aprenentatge possibiliti que el seu ús sigui significatiu, cal que es dediqui a l’aula un espai i un temps per anar-la realitzant i per reflexionar metacognitivament. Moltes vegades es creu que aquest és un temps de què no es disposa o bé que, si s’inverteix en la carpeta, no permet dedicar-se  a l’aprenentatge d’altres continguts. Tanmateix, aquesta és la única manera d’assegurar que els aprenentatges quedin ben interioritzats i es recordin. Per tant, s’ha de percebre com un temps molt ben utilitzat.

L'ESTRUCTURA

L’estructura de la carpeta d’aprenentatge pot ser molt variada ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat. A més, fer-lo sempre igual, acaba per transformar-se en una rutina i perd el seu sentit.

Tot i així, hi ha grans apartats a tenir presents:

  • L’espai personal, en el qual cada alumne es presenta i hi situa les dades, fotografies i altres elements que considera que el caracteritzen.

  • L’espai d’aprenentatge que recull objectius o preguntes, produccions inicials, Bases d’Orientació, mapes conceptuals o mentals o d’altres organitzadors gràfics de l’acció i el pensament, graelles d’avaluació i rúbriques, produccions finals…, totes amb reflexions personals.

  • L’espai d’aportacions personals, que inclou preguntes diferents i les respostes que se’n donen, petites investigacions complementàries…, que l’alumne considera que són rellevants per mostrar aprenentatges, i que poden ser diferents dels que proposen altres companys de classe.

Exemple d’aplicació a la Ikastola Jakintza de Ordizia (Gipuzkoa): Etxarri, M. (2018). Comunicació de l’avaluació utilitzant el portafolis. Guix, 441. 

Per ampliar podeu consultar el següent vídeo de Fanny Majó Masferrer

El format

El format pot ser amb paper (una llibreta, carpeta d’anelles…) o digital (un bloc o aplicacions específiques).

I pot ser individual, de petit grup o de grup classe, i per temes o assignatures, trimestral, per tot un curs o tota una etapa.

Avaluació

També es pot avaluar la carpeta d’aprenentatge. Vegeu aquí una rúbrica.