Contextualització. Treballem els volcans.

Contextualització. Treballem els volcans.

Conxita Márquez, Teresa Pigrau i Neus Sanmartí. 

 

Llegim notícies, conversem, mirem vídeos

Es pot contextualitzar el fenomen a partir de la lectura de notícies o vídeos. Treballar la notícia del dia a l’aula  permetrà plantejar-nos preguntes i mobilitzar les idees inicials.

Una experiència

A l’escola d’Es Molinar (Palma de Mallorca), la mestra de 4t, Gabriela Spano, ha contextualitzat el projecte amb la lectura d’una notícia. Cliqueu aquí per saber-ne més. 

Durant el mateix procés de llançament (projecció de vídeos, imatges o notícies del volcà en temps real), convé fer activitats per tal de fer visibles els  esquemes previs de l’alumnat. Quan parlem d’esquemes previs ens referim tant al que saben com a  les experiències viscudes o les lectures fetes. Les preguntes que ens poden ajudar són les següents (graduades en funció de l’edat): 

  1. Quines experiències tens relacionades amb els volcans? Especialment amb els més petits: N’heu vist en algun viatge?. Coneixeu algú que n’hagi vist?. 
  2. Has llegit algun llibre sobre volcans? Has vist vídeos, notícies, fotos?. 
  3. Què saps sobre els volcans?

Podem plantejar una activitat que promogui pensar en com canvia en el temps un volcà i reconèixer que a l’inici no hi havia una muntanya, en d’on surten els materials de l’interior i, des d’on surten els materials volcànics, en per què es posa en erupció… També es pot recollir si identifiquen les parts bàsiques del volcà i com les anomenen.

Contrastem les idees inicials i finals (full de treball descarregable)

L’activitat “Com és, com s’origina i com canvia un volcà? pot ser útil per, al final del treball, comprovar com han canviat les idees inicials.

Esther González. Ins. Ca n’Oriac de Sabadell. 1r d’ESO. Exemples de 4 alumnes. Part superior: Com era abans el volcà? Part inferior: Com és ara?.
Instruments d'avaluació que es poden utilitzar

Amb la finalitat d'expressar les idees inicials i compartir i regular la representació dels objectius.

Del diàleg entorn als esquemes previs es desprendran els dubtes, les qüestions sobre les que no tenim una resposta clara,  les preguntes pendents de resoldre. 

Aquestes preguntes vertebraran el procés de  modelització, atès que partim d’un primer model (que recull les idees infantils inicials i que anirà evolucionant a mesura que es fan noves descobertes). Serà el marc de treball (també anomenat guió d’investigació) que anirem recordant i ampliant. Ens permetrà observar l’arbre i el bosc alhora. 

Tot i que els docents sabem que estem modelitzant, amb els alumnes emprem les expressions “investigar“,  “anem a investigar/explorar” (passarà el que preveiem? serà com imaginem?)  donant-li aquell tò de misteri d’una investigació detectivesca. I al final: Que pot haver passat? com podria haver anat?… Modelitzar per comprendre, s’assembla a  resoldre un repte, només que es fonamenta en teories, i es contrasta amb les creences i esquemes previs. 

És necessari que l’equip docent tengui clar el procés que permet avançar des del primer model (idees prèvies infantils) al model científic més complexe. El model sistèmic és la brúixola que permet trobar les preguntes per fer evolucionar el pensament infantil. 

A la columna següent s’ofereix un exemple (el KPSI) per avaluar els esquemes previs (formulats en forma de preguntes)  relacionas amb el procés de modelització que volem dur a terme i els objectius d’aprenentatge (primer guió d’investigació).  

KPSI

El KPSI, si les preguntes estan ben escollides, serveix per a compartir els objectius d’aprenentatge i per activar i revisar les idees que ja es coneixen. Per tant, una vegada els aprenents s’han autoavaluat, és important compartir oralment les diferents percepcions.

Cliqueu sobre l’icona esquerra si us interessa veure tres experiències de productes relacionats amb l’estudi de l’activitat volcànica.