Contextualització. Treballem els volcans.

Contextualització. Treballem els volcans.

Conxita Màrquez, Teresa Pigrau i Neus Sanmartí. 

 

Sempre serà important començar explorant les idees prèvies de l’alumnat. Per exemple, podem plantejar una activitat que promogui pensar en com canvia en el temps un volcà i reconèixer que a l’inici no hi havia una muntanya, en d’on surten els materials de l’interior i, des d’on surten els materials volcànics, en per què es posa en erupció… També es pot recollir si identifiquen les parts bàsiques del volcà i com les anomenen.

Llegim notícies, conversem, mirem vídeos

Es pot contextualitzar el fenomen a partir de la lectura de notícies o vídeos. Treballar la notícia del dia a l’aula  permetrà plantejar-nos preguntes i mobilitzar les idees inicials.

Contrastem les idees inicials i finals (full de treball descarregable)

L’activitat “Com és, com s’origina i com canvia un volcà? pot ser útil per, al final del treball, comprovar com han canviat les idees inicials.

Durant el mateix procés de llançament (projecció de vídeos, imatges o notícies del volcà en temps real), convé fer activitats per tal de fer visibles els  esquemes previs de l’alumnat. Quan parlem d’esquemes previs ens referim tant al que saben com a  les experiències viscudes o les lectures fetes. Les preguntes que ens poden ajudar són les següents (graduades en funció de l’edat): 

  1. Quines experiències tens relacionades amb els volcans? Especialment amb els més petits: N’heu vist en algun viatge?. Coneixeu algú que n’hagi vist?. 
  2. Has llegit algun llibre sobre volcans? Has vist vídeos, notícies, fotos?. 
  3. Què saps sobre els volcans?
Instruments d'avaluació que es poden utilitzar

Amb la finalitat d'expressar les idees inicials i compartir i regular la representació dels objectius.

Del diàleg entorn als esquemes previs es desprendran els dubtes, les qüestions sobre les que no tenim una resposta clara,  les preguntes pendents de resoldre. 

Aquestes preguntes vertebraran el procés de  modelització, atès que partim d’un primer model (que recull les idees infantils inicials i que anirà evolucionant a mesura que es fan noves descobertes). Serà el marc de treball, que anirem recordant i ampliant. Ens permetrà observar l’arbre i el bosc alhora. 

És necessari que l’equip docent tengui clar el procés que permet avançar des del primer model (idees prèvies infantils) al model científic més complexe. El model sistèmic és la brúixola que permet trobar les preguntes per fer evolucionar el pensament infantil. 

A la columna següent s’ofereix un exemple (el KPSI) per avaluar els esquemes previs (formulats en forma de preguntes)  relacionas amb el procés de modelització que volem dur a terme i els objectius d’aprenentatge.  

KPSI

El KPSI, si les preguntes estan ben escollides, serveix per a compartir els objectius d’aprenentatge i per activar i revisar les idees que ja es coneixen. Per tant, una vegada els aprenents s’han autoavaluat, és important compartir oralment les diferents percepcions.

Elaborem una línia del temps geològic

En aquest post proposem emprar les línies del temps com un instrument d'avaluació per a contrastar les idees inicials i finals dels alumnes. Si la Terra té 4.543 millions d'anys, com ho fem per comparar aquesta edat amb l'escala temporal humana que tenim tots al cap?. . Imatge: Íngrit Sorriguera.