Teresa Pigrau. Neus SanmartĂ
Idees per treballar
Les idees bĂ siques per treballar
Idees per revisar
Les idees habituals de l'alumnat per revisar
Els tĂtols tramats en color es corresponen amb les IDEES PER TREBALLAR,mentre que la seva descripciĂł detallada fa referència a les IDEES PER REVISAR. A la part inferior hi trobareu exemples de bones preguntes.Â
En tot canvi, la massa es conserva
Quan un sistema material canvia, les substĂ ncies finals tenen propietats diferents de les inicials. En tot canvi, la massa es conserva. Els canvis es produeixen a lâexercir accions sobre els materials âdonar un cop i trencar o esmicolar, interaccionar amb lâaigua, lâaire o altres materials), escalfar (grĂ cies al Sol o a qualsevol altre font de calor) o fer passar el corrent elèctric,…â. Poden ser mĂŠs rĂ pids o mĂŠs lents i hi ha factors que els poden accelerar.
En un canvi fĂsic es conserven les substĂ ncies i, per tant, les partĂcules que les formen

Tradicionalment, sâanomenen com a fĂsics o febles aquells que es caracteritzen perquè la substĂ ncia ĂŠs la mateixa a lâinici que al final del canvi, tot i que la podem observar com a diferent. Ăs el cas, per exemple, dels canvis dâestat: el gel, lâaigua lĂquida i el vapor sĂłn el mateix material: aigua, i es pot passar dâun estat a lâaltre transferint energia en un sentit o en un altre. Cada pas entre estat rep un nom i tots ells sĂłn reversibles.
Altres canvis fĂsics o febles interessants per ser estudiats sĂłn la dilataciĂł, la difusió i la dissoluciĂł.
Quan sâexpliquen, ĂŠs interessant parlar de la conservaciĂł del material i dels canvis en lâestructura (que impliquen la conservaciĂł de les partĂcules). Per exemple, un material es dilata perquè les partĂcules es separen (es mouen mĂŠs rĂ pidament) i, per tant ocupen mĂŠs espai (volum), però no perquè les partĂcules es dilatin.Â
Els nens i les nenes, des de molt petits, poden començar a construir una representació de la conservació de la matèria en els canvis.
Preguntes que poden ajudar a construir aquests conceptes sĂłn:

Què penses que passarà al mesclar farina, sucre, sal... amb aigua, oli, alcohol...?
Com expliquem que no en tots els casos observem el mateix? A la barreja continua havent-hi les substĂ ncies que hem mesclat? Com es podria saber? Com sâembruta lâaigua? Què canvia a lâembrutar-la? Per què no hem de tirar lâoli per lâaigĂźera?. Imatge: Escola de SalĂ s de Pallars.

Com ĂŠs que una pilota estĂ mĂŠs âinfladaâ quan la deixem al Sol?â
Com funciona un termòmetre dâalcohol? Com ĂŠs que a lâestiu ens costa mĂŠs posar o treure un anell que a lâhivern?

Com canvia un material a lâescalfar-lo?
El podem tornar a tenir igual que a lâinici al refredar-lo? Què passa amb la temperatura mentre una substĂ ncia pura es fon? I amb un vidre? Com ĂŠs que a vegades sâentelen els vidres? Imatge: RepresentaciĂł dâalumnes de 7 anys sobre el canvi de lâaigua a lâevaporar-se en els qual es pot comprovar com ja tenen una primera idea de conservaciĂł. Aquests alumnes havien fet tot un procĂŠs dâimaginar-se la matèria per dins de manera discontĂnua (Mestre: AndrĂŠs Acher)

Com ĂŠs que notem un perfum lluny del lloc on estĂ lâampolla oberta?
Imatge: Victòria Carbó i Montse Padern. Dibuixo una olor que s'escapa de la margarida i va cap al nas

Què li passa a una dissolució d'aigua i sucre quan l'escalfen?
Exemple de V de Gowin en què els alumnes relacionen la metodologia (què ha passat durant l'experimentació) amb els principis conceptuals.

Com ĂŠs que es pot escalfar aigua en un vas de paper?
Cada equip dâalumnes que han fet lâexperiment, ha construĂŻt una V de Gowin a partir de lâexperiment realitzat. En aquest cas, una vegada han dissenyat una primera versiĂł de la âVâ, comparen i discuteixen en gran grup els continguts dels diferents apartats. En funciĂł del que sâha dit, realitzen la versiĂł definitiva, com la del exemple que es mostra.
En un canvi quĂmic les substĂ ncies finals sĂłn diferents de les inicials i, per tant, les partĂcules tambĂŠ sĂłn diferents ja que es reordenen els Ă toms que les formen
Els canvis quĂmics o forts sĂłn els que es caracteritzen perquè les substĂ ncies inicials (reactius) sĂłn diferents a les que sâobtenen al final del canvi (productes). Pot canviar el color, la densitat, el punt de fusiĂł… Quan cremem fusta, a lâinici tenĂem cel¡lulosa, lignina… i oxigen, i al final tenim altres materials (aigua, diòxid de carboni i cendres). La majoria dels canvis quĂmics no sĂłn reversibles, com ĂŠs el cas de la combustiĂł de la fusta. Un exemple contrari ĂŠs el del sulfat de coure que ĂŠs de color blanc i quan reacciona amb lâaigua ĂŠs de color blau (sulfat de coure pentahidratat). Reconeixem que ha tingut lloc un canvi quĂmic perquè ha canviat el color. Si lâescalfem, en aquest cas tornem a tenir el sulfat de coure inicial (de color blanc).
En els canvis anteriors la massa tambĂŠ es conserva. Ăs a dir, la massa dels reactius es igual a la dels productes. Al cremar fusta, tot i que sembla que âes perdâ matèria, si pesĂŠssim lâaigua, el diòxid de carboni i les cendres, obtindrĂem la mateixa massa que sumant la fusta i lâoxigen inicials.
Per explicar un canvi quĂmic o fort no ĂŠs suficient parlar de âpartĂculesâ, cal un subnivell mĂŠs: les partĂcules sĂłn molècules formades per Ă toms. Els Ă toms sĂłn els mateixos abans i desprĂŠs del canvi, però les molècules sĂłn diferents, ja que els Ă toms es reorganitzen, combinant-se de manera diferent a lâinicial.
Exemples de preguntes que ajuden a construir aquests conceptes poden ser: â

Es podria fer foc sense aire?
Què hi ha a lâaire que el fa tan important? Es pot cremar alguna cosa (una espelma) si no hi ha aire?

Què fa lâaire quan entra al nostre cos?
Amb què reacciona? Quins productes sâobtenen? Quina diferència hi ha entre lâaire inspirat i lâexpirat? Com ho podem saber? Per què sĂłn diferents? Com va canviant el pa quan entra al nostre cos? Imatge: Escola CalĂłs de Ciutadella, Menorca.

Com ĂŠs que si posem una planta en un armari, es torna de color grogĂłs i finalment mor?

Com expliquem el canvi que observem al cremar magnesi?
Què creus que es necessita per fer focs artificials? Com obtenir focs de colors diferents? Quines precaucions cal tenir per tal que no es produeixin accidents al manipular petards? Com expliquem que si les tenim en compte no ens fem mal?. Imatge: Cremant magnesi (canvi quĂmic)

Com apagar un incendi? Per què?
Sabent què es necessita perquè es produeixi un incendi âmaterials combustibles, oxigen i temperatures altes-, com actuar si seân produĂs un a lâescola?

Com transformar la llet en iogurt?
Com ĂŠs que el iogurt tĂŠ un gust diferent al de la llet?

Què li entra a una planta per fabricar el seu aliment i què li surt?
Què fem i què afegim als sòls perquè siguin mÊs adequats per cultivar-hi plantes? Si el sòl Ês molt à cid, que es pot fer?


Per què es rovella el ferro?
Com ĂŠs que cobrim el ferro amb pintura de mini? Al ferro rovellat tambĂŠ lâatreu un imant? Per què?

Al posar una pastilla efervescent a lâaigua surt un gas, com puc saber si sâha dissolt o sâha produĂŻt un canvi quĂmic?
En què ens podem fixar?. Font imatge: https://www.ciensacion.org/