Els models bàsics de la ciència escolar

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

Una dificultat que hem d’afrontar els ensenyants és la de definir quins són els models bàsics d’una ciència escolar, és a dir, aquells que són útils a l’alumnat per connectar i organitzar els coneixements que van aprenent. 

Per prendre aquesta decisió, pot ser útil pensar en les grans idees que la ciència ha anat generant al llarg de la història. Ho ha fet en funció de diferents disciplines que conformen maneres diverses de mirar l’entorn:

Grans idees de la ciència
Models de ciència escolar

Comportament dels objectes i l’energia, a partir de les interaccions de les partícules en el temps i en l’espai

Composició, estructura i propietats de la matèria i dels seus canvis

Els éssers vius, la seva estructura, funcionament i evolució

Model per interpretar sistemes vius

La Terra, la seva història i els processos que li han donat forma

Per tant, un mateix objecte o fet es pot explicar des de diferents models teòrics en funció de la pregunta que ens fem. 

Per exemple, davant d’una roca ens podem preguntar com s’ha originat i, per respondre, cal disposar d’un model de canvi geològic. També ens podem preguntar sobre els materials que la formen, sobre la seva estructura i com explicar les seves propietats i canvis, i per respondre és necessari disposar d’un model químic de la matèria. També es poden fer prediccions sobre si és idònia per construir un edifici i, aleshores, necessitarem disposar d’un model del camp de la física.

Des d’aquesta perspectiva, té sentit planificar el currículum de la ciència escolar en funció d’aquestes quatre mirades, cadascuna de les quals possibilita afrontar l’anàlisi de sistemes del món natural, entenent per sistema, un conjunt d’elements que es relacionen entre si per dur a terme una o diverses funcions.