Idees per treballar
Les idees bàsiques per treballar
Idees per revisar
Les idees habituals de l'alumnat per revisar
"Bones" preguntes
Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees
Idees per treballar
- L’estudi del sòl permet aprofundir en la meteorització, ja que es forma a partir de les roques sotmeses a processos de desintegració i descomposició.
- És un recurs natural que resulta de l’acció continuada del clima i dels organismes sobre un material originari o roca mare, i que ocupa una determinada posició en el paisatge.
- La seva formació dependrà del temps que hagin actuat aquests factors i sempre requereix milers d’anys.
- El sòl també es defineix com la part superficial de la terra que, a causa de la seva estructura flonja i de la seva composició química, pot assegurar el desenvolupament de les plantes cultivades. Aquesta definició històrica està associada a l’ús agrícola del sòl.

El sòl està format per diferents components, que corresponen a tres fases: sòlida, líquida i gasosa. La fase sòlida està formada per partícules minerals i en menor quantitat per components orgànics. Els espais buits poden estar ocupats per la fase líquida o aigua del sòl i per la fase gasosa o atmosfera del sòl.

Estudiar el sòl des d’una perspectiva sistèmica ajudarà als nens i nenes a pensar en ell com un sistema en el qual hi interactuen molts factors, que fan que estigui en canvi i construcció constants, i que cal protegir ja que la seva degradació i/o contaminació pot tenir conseqüències desfavorables per a l’ecosistema.
Idees per revisar
Normalment, l’alumnat parla de “terra” per referir-se al sòl i serà important que es reconegui que aquest és molt més que “terra”, donat que aquesta només seria la part mineral del sòl.
Exemples de preguntes sobre el sòl
En relació a la seva estructura, per descriure els seus components i com es distribueixen:

- Com és el sòl en relació la seva textura, estructura (horitzons), composició (matèria orgànica, inorgànica, aigua, aire), olor, color…?
- Què hi ha sota de l’asfalt del carrer o del pati de l’escola?
- Com és que en aquests llocs l’aigua drena millor?
- Quina relació hi ha entre l’estructura del sòl i els seus usos (suport de la vida vegetal, reservori de llavors, reservori de sals minerals solubles en aigua...)?
- Quin sòl és més idoni per fer l’hort de l’escola i per què?
- Com expliquem que el formiguer d’aquestes formigues estigui en aquesta part del pati?
En relació als canvis, per explicar-los:
- Com canvia, què es conserva i què no canvia?
- Què el fa canviar?Factors físics (climàtics, meteorològics, ambientals), factors biològics i/o factors antropogènics.
- Quina energia produeix el canvi?
- Quan triga en canviar (és sobtat, lent...)?
- Què puc saber del seu passat a partir del que veig? (de quin tipus de roca mare prové)? Com comença (origen) i com acaba (on va) la seva història? D’on ve o com s’ha format el sòl d’un camp llaurat, del nostre hort, de la platja...?
- Com és que els rius després d’una pluja molt forta baixen amb l’aigua de color marró?

En relació al control-regulació dels canvis, per interpretar-los en funció de les interaccions que es generen amb l’entorn:

- Quines variables condicionen les interaccions (presència de descomponedors, cobertura vegetal, roca mare, composició...)?
- Quin és el paper dels cucs de terra per aconseguir un sòl idoni per al cultiu?
- Com es destrueix un sòl (a través d’esllavissaments i d’erosió hídrica, eòlica i humana).
- Com seria la vida sense sòl?
- Com es contamina un sòl? (diferenciant entre una contaminació directa –a l’incorporar fertilitzants, pesticides o substàncies nocives- i la induïda –quan arriben contaminats a través de l’aigua de pluja o dels rius-).
- Quins sols hem de protegir més de la degradació? Com? (pensar en la producció d’aliments i primeres matèries).
- Què és el que fa que es destrueixi un sòl i no hi puguin créixer plantes?
Per saber-ne més:
Més informació, activitats i recursos per treballar el sòl.