S’entén per contextualitzada una tasca que planteja un problema o situació que té a veure amb el món de l’alumnat i que demana aprofundir en com actuar i per què. Sovint es relaciona amb l’anàlisi d’un cas, que pot ser fictici o, millor, real, a partir d’una notícia apareguda en un medi de comunicació o d’altres fonts. Convé que la persona destinatària de les reflexions i propostes sigui diferent del mestre, perquè l’alumne reconegui que els seus aprenentatges serveixen més enllà de l’escola i perquè s’esforci en comunicar les seves idees de manera que s’entenguin.
Bons i no tan bons exemples de tasques-preguntes d’avaluació contextualitzades
PREGUNTES CONTEXTUALITZADES
Exemples de bones tasques-preguntes d’avaluació contextualitzades
Els alumnes han treballat com redactar missatges senzills, coherents i lògics en relació a les seves necessitats i interessos. Se’ls dóna prospectes amb informació sobre estades per aprendre idiomes i se’ls demana que escriguin una carta demanant més informació sobre el tema. La carta (com a mínim la que s’escull entre les redactades) s’envia.
A partir d’aprendre els conceptes de mediatriu i de bisectriu i com dibuixar-les, es dóna a l’alumnat el plànol del sostre d’una habitació irregular i es demana que es dibuixi on s’ha de penjar una làmpada perquè quedi ben centrada.
PREGUNTES NO CONTEXTUALITZADES
No serien bones preguntes d’avaluació aquelles que sota un format innovador, demanen el de sempre. Per exemple:
Al diari d’ahir va sortir publicat l’article següent (es reprodueix). Llegeix-lo i escriu:
a) Tres noms comuns, tres noms propis, tres noms concrets, tres noms abstractes, tres verbs i tres adverbis.
b) Busca 5 adjectius al text i escriu totes les possibilitats de gènere i nombre que tenen.
c) Escull tres oracions del text i fes-ne l’anàlisi morfològica.
La Carme està estudiant la cèl·lula i li vol dir als seus pares què ha après. Com els hi explicaria?:
a) Quines són les parts d’una cèl.lula?
b) Quins tipus de cèl.lules hi ha?
c) Com és el dibuix de les cèl.lules que ha vist al microscopi?
Quan es contextualitza una tasca-pregunta sovint és necessari donar algun indici sobre els tipus de coneixements que es demana que apliquin, ja que un mateix context pot ser analitzat des de punts de vista diferents. Per exemple:
Tasca d’avaluació: la professora crema un pal d’encens en un racó de l’aula. Quan arriben els alumnes noten l’olor i busquen la causa. La pregunta la formula de la manera següent “avui tots hem notat que algú ha cremat encens a la classe. Com li explicaries a un company del curs anterior què ha passat i com és que ho hem percebut?”
Si no es diu res més aquesta pregunta pot tenir moltes respostes. Es poden centrar en parlar només de la sensació que han tingut i de si els agrada o no. Dues explicacions possibles en el context de la classe de ciències poden comportar parlar tant de la funció de relació (com es capten estímuls i es donen respostes) com de la difusió dels gasos. Per tant, és necessari concretar quins continguts de la seva memòria haurien d’activar. Es pot fer amb la frase:
“amb tot el què hem après aquests dies (o aquest curs, o sobre els gasos i sobre com les persones ens relacionem amb el nostre entorn)…”