Webs recomanades

Aplicació de Recursos al Currículum

Cercador de recursos seleccionats pel CESIRE i classificats per etapes educatives i models sistèmics. Pràctics, útils, contrastats amb els millors professionals.

Enseñando ciencia con ciencia

És un PDF publicat pel Ministeri d'Educació el 2020, de 167 pàgines, que recull els darrers descobriments sobre com ensenyar ciència.

Avaluar per aprendre

Web del grup d'acció-reflexió d'aprenentatge entre iguals de Rosa Sensat. Hi trobareu molts recursos sobre avaluació i vídeos de Neus Sanmartí

Informació, coneixement, saviesa

Definició i visions
Aclariments i discussió
Història i justificació

Es diu que estem vivint tant en la societat de la informació com en la del coneixement. Segons Lamo d’Espinosa (2004) [1] cal distingir entre informació, coneixe-ment i saviesa.

[1] Lamo de Espinosa, E. (2004). Información Ciencia y sabiduría. Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 20

Fins el segle XIX l’escola s’ha fonamentat bàsicament en un aprenentatge mecanicista de la lectura, l’escriptura i el càlcul, i en la memorització i repetició d’informacions. A una edat  primerenca s’aprenien oficis, en el mateix lloc de treball.

Informació

La informació  només ens permet saber què hi ha, com és, on està…

Actualment, és evident que la informació està a l’abast de tothom i que no té sentit memoritzar-la. Ens cal revisar la visió que l’alumnat ha d’aprendre bàsicament a reproduir informacions i a fer càlculs i aplicar mecànicament fórmules.

Des dels seus orígens, l’escola s’ha fonamentat en la memorització d’informacions. Tenia el seu sentit ja que fins fa pocs anys, per accedir a elles només es podia fer anant a biblioteques o consultant enciclopèdies que només estaven a l’abast de molt pocs.

Coneixement

El coneixement comporta com-prendre i generar arguments per decidir què és pot fer (i per analitzar críticament la informació). 

El coneixement és el que és trans-ferible, mentre que les informacions no ho són. Es relaciona amb grans idees o models teòrics que ens són útils per explicar i comprendre molts fets, fer predic-cions i actuar de manera fona-mentada.​

Si bé és cert que actualment la informació està a l’abast de tothom, cal saber trobar-la i valorar la seva idoneïtat i validesa. Per exemple, per a una cerca a Internet eficaç i eficient no és tracta d’anar provant paraules més o menys a l’atzar, sinó d’activar el coneixement que porta a plantejar “bones” preguntes a partir de les quals deduir les paraules-clau. Però, a més, aquest coneixement és necessari per decidir si la informació que es troba és útil per a les finalitats de la cerca.

El coneixement sí que s’ha d’integrar a la memòria i s’ha de poder activar quan sigui necessari.

Encara ara l’escola aprofundeix poc en promoure la construcció del coneixement. Si s’analitzen les proves d’avaluació que es plantegen a les escoles, la majoria es relaciona amb reproduir informacions i afirmacions, i no en utilitzar el coneixement.

Els conceptes que s’ensenyen a més són molt atomitzats, i no es treballen les interrelacions entre ells, ni la seva relació amb els fets del món de l’alumnat que possibiliten comprendre’ls.

Actualment, els currículums innovadors promouen la construcció de “grans idees” o de xarxes d’idees o models teòrics.   

Saviesa

La saviesa ens possibilita plantejar-nos què val la pena fer. També es diu que és la capacitat d’utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i amb criteris ètics.

La saviesa s’aprèn al moment d’actuar i utilitzar el coneixement per fer accions rellevants socialment, amb contingut ètic. En aquest aprenentatge hi té molt a veure el currículum ocult; l’exemple.

En general, es treballen valors i actituds sobre els quals hi ha un acord social, però sovint es discuteix fins a quin punt l’escola ha d’incidir en el treball entorn de temàtiques que són socialment controvertides (per exemple, s’està d’acord en discutir i promoure el reciclatge però no en possibles canvis en el model de vida consumista).

En tot cas, hi ha acord en el fet que no s’ha de confondre dogmatisme amb obertura i discussió a l’escola de posicions diverses.

 

La LOGSE va ser el primer currículum oficial que va incloure explícitament els valors i les acti-tuds com a un tipus de continguts. També va incidir en el treball de les anomenades temàtiques trans-versals i en la creació de l’assignatura d’ètica (optativa). Currículums posteriors van crear noves assignatures com l’educació per a la Ciutadania.

Tanmateix, el treball entorn d’aprendre què val la pena fer no s’ha integrat en les assignatures obligatòries i només s’acostuma a promoure en la part optativa del currículum.

Currículum

Definició i visions
Aclariments i discussió
Història i justificació

Un currículum és una proposta que precisa què ensenyar (què es vol que l’alumnat aprengui), quan ensenyar-ho i com, i què, quan i com avaluar (Coll, 1995). Pot ser més o menys tancat o obert. 

Segons Stenhouse (1984)[1], un currículum és una hipòtesi de treball que es valida a partir de la seva aplicació a les aules.  El veritable currículum no és aquell que defineix l’administració educativa, sinó el que el professorat posa en pràctica.

També es parla del currículum ocult per referir-se a aquell que el professorat no explicita en cap moment però que l’alumnat aprèn a partir del que viu a l’escola amb els docents i els companys.

Actualment es parla de “currículums innovadors” per referir-se a aquells que busquen transformar  aspectes de la pràctica escolar tradicional relacionats amb el què, el quan, el com, i el què i com avaluar, a partir de replantejar-se la seva finalitat.

[1] Stenhouse, L. (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Madrtid: Ed. Morata.

Un currículum, tant si es tracta de l’oficial que defineix l’administració com d’aquells que els docents apliquen realment a les aules, reflecteix la visió del coneixement i del procés educatiu dels que el dissenyen (tant si és l’administració com el professorat). No són neutres i responen a criteris antropològics, sociològics, pedagògics, psicològics, ideològics…, així com també, en el cas dels currículums que s’apliquen, a característiques de l’alumnat, als materials didàctics, als espais disponibles…

És molt diferent el currículum prescrit del que recullen els llibres de text i de l’aplicat realment a les aules. Aquest no canvia fàcilment, perquè les concepcions del professorat són difícils de canviar.

Els anomenats currículums innovadors, proposen canvis signifi-catius en diferents aspectes que conformen un currículum (en el què, en el quan, en el com…). Es discuteix que sovint la reflexió sobre què aprendre no inclou repensar els coneixements que formen part de la cultura de la humanitat, als quals o bé no se’ls dóna importància o bé se’n tendeix a avaluar el de sempre.

Es comença a parlar de “currículum” a la Llei General d’Educació (1970). Abans es parlava del “programa”, i es referia només als continguts conceptuals que es pretenien ensenyar. Després, van passar a ser les prescripcions que emanaven de cada llei educativa, és a dir, quan canviava la llei, ho feia també el currículum.

El currículum de la LOGSE es deia que era obert i descentralitzat, perquè cada centre l’adaptés a la seva realitat (es parlava de 3 nivells de concreció del currículum).

Els governs han anat explicitant molt més els currículums amb la pretensió d’uniformitzar els aprenentatges de la població, però a la pràctica tenen poca influència en allò que s’ensenya realment a les aules. Per això, en els darrers anys es va donant cada cop menys importància al currículum i més a l’avaluació externa com a mitjà per canviar pràctiques.

Actualment, estan sorgint molts currículums nous que provenen més de la revisió feta en el marc de cada centre que no pas de propostes de l’administració educativa.

Compartim terminologia

Glossari de conceptes i idees associats a la pràctica d’ensenyar i aprendre

Actualment, per caracteritzar la pràctica d’ensenyar-aprendre a l’escola, s’utilitzen els mateixos termes des de punts de vista ben diversos, o bé de diferents per a una mateixa concepció o similar. Sembla, per tant, que és necessari consensuar què entenem per cadascun dels conceptes que utilitzem al parlar de la proposta educativa que es promou als centres.

En aquesta secció trobareu diversos termes agrupats per temàtiques, i per a cadascun d’ells, diverses definicions o visions seguides d’aclariments, discussions i la seva justificació històrica.

Conferències i formacions

Sobre avaluació

Com avancem per no tornar enrere en l’avaluació?

21/octubre /2020

Xarxa de Competències bàsiques

Durada: 1h 05min.

La evaluación en una escuela que se renueva

12/maig/2020

Fundación Ibercaja

Durada: 1h 38min.

Avaluació formadora. Canviem la pràctica a l’aula

16 d’octubre de 2018.

Citilab Cornellà

Durada: 1h 40min

 

L’avaluació per competències

9/març/2018

Fundació Collserola

Durada: 52 min.

Avaluar per a desenvolupar competències

Febrer 2017

UPF-UOC

Durada: 1h 23min.

Avaluar per a un aprenentatge competencial 

28/ novembre /2014

Servei Educatiu del Segrià

Durada: 1h 20min.

Trobareu més vídeos a les Llistes de reproducció del

canal de TRESOR DE RECURSOS

Sobre projectes i avaluació

Elements clau de l’avaluació dels projectes

Abril 2017

Xarxa de Competències Bàsiques

Durada: 20 min

Aprender y enseñar a partir de situaciones del entorno

Gener 2017

Departament Educació Govern Basc

Durada: 1h 20 min

Sobre la competència comunicativa

Cambiar la forma de aprender, cambiar la forma de leer 

Abril 2011

Leer.es (Ministerio Educación)

Durada: 4 min

Enseñar a leer desde todas las áreas

Abril 2011

Leer.es (Ministerio Educación)

Durada: 3 min

Cómo preguntar sobre un texto

Abril 2011

Leer.es (Ministerio Educación)

Durada: 2 min