C. Científica – Tresor de Recursos

Com pot algú molt petit ser tan important?

tresorderecursos C. Científica 09/30/202410/10/2024LIJC CI, LIJC Ecosistemes, LIJC EI, LIJC Sistemes geològics Geosfera, LIJC Sistemes vius

La Carlota és un cuc de terra. Es passa el dia fent túnels sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós. Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar.

Per treballar les xarxes tròfiques i les relacions interespecífiques.

El conte els entusiasma i alhora els fa descobrir la importància de la “feina” dels cucs de terra, com a base per a la resta d’éssers vius. Podria ser un bon recurs també per citar a l’apartat del sòl.

Títol: La Carlota i el sentit de la vida
Autora: Deborah Freedman
Il·lustradora: Deborah Freedman

Edat: 5-8 anys
Traductor: Borja Folch
Editorial: EntreDos
Pàgines: 48
Blanes, 2021

Literatura científica infantil i juvenil

tresorderecursos C. Científica 09/30/202402/04/2025

Podeu trobar llibres recomanats al blog de la geòloga Anna Medina: Contes i ciència

També al grup LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les Ciències) un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona format per professorat de Primària, Secundària i Batxillerat i per professors i investigadors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Dins aquest enllaç hi trobareu més informació.

Una altra font recomanable és fruit de dos treballs de fi de Grau d’Educació Primària de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (2012-13) de les autores,

FERRAN, N. (2013). Àlbums il·lustrats a les classes de ciències de primària.

LEVRERO, G. (2013). Fer servir els contes a les classes de ciències.

Per saber-ne més podeu llegir en línia l’article Àlbums il·lustrats a la classe de ciències. Criteris per a la selecció publicat a la revista Ciències, on es pot trobar informació sobre criteris per a la selecció d’àlbums il·lustrats

Vídeos sobre la competència científica

tresorderecursos C. Científica 10/28/202009/26/2022

Com introduir a l’aula el model ésser viu?

Octubre 2021

Durada: 4 min.

Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción.

Juliol 2021

Durada: 32 min.

Hablamos con Digna Couso sobre la educación STEAM

Març 2018

Durada: 5 min.

¿Por qué estamos en STEAM?

Maig 2017

Durada: 1h 20 min.

Rúbriques

tresorderecursos C. Científica 09/23/202012/14/2022

Dins aquest apartat hi trobareu un recull de les diferents entrades on es mencionen les rúbriques. Està classificat per competències per facilitar l’aplicació. Les icones de la primera columna indiquen el format (blog, vídeo, pdf…) i el text de la tercera columna, el nivell educatiu (si és pertinent).

Què són i com es fan?

Rúbriques de referència

Rúbriques de la competència científica

Rúbriques de la competència comunicativa

Rúbriques sobre resolució de problemes

Rúbriques per avaluar el treball cooperatiu

Webs recomanades

tresorderecursos C. Científica, Webs recomanades 09/19/202009/24/2020 0 Comments

Articles autobiogràfics (Àngels Prat)

tresorderecursos C. Científica 09/15/202002/17/2022

Àngels Prat i Pla

Autobiogràfics

Sobre la llengua com a base per l’aprenentatge dins les àrees o projectes

tresorderecursos C. Científica 09/15/202002/17/2022

Dins aquest apartat hi trobareu un recull dels articles que va publicar Àngels Prat i Pla, en solitari o en equip. Estan classificats per temes. Us podeu descarregar el pdf clicant sobre els títols.

Llengua i aprenentatge en totes les àrees

Llengua i ciències socials

Llengua i STEM

Publicacions sobre la competència lingüística (Àngels Prat)

tresorderecursos C. Científica, Llegat Àngels Prat 09/15/202004/19/2022

Tot seguit s’ofereix el recull de les publications d’Àngels Prat. Cliqueu sobre els títols dels articles per accedir als PDFs.

Competència lingüística

La biblioteca escolar

Prat, Àngels. "Converses a la biblioteca. Parlar per llegir. Llegir per aprendre". 2012.

Comprensió lectora

Descobriment de la llengua. Educació infantil i 1r cicle

Competència lingüística i digital

Correcció ortogràfica

Informació, coneixement, saviesa

tresorderecursos C. Científica 09/13/202009/21/2021

Es diu que estem vivint tant en la societat de la informació com en la del coneixement. Segons Lamo d’Espinosa (2004) [1] cal distingir entre informació, coneixe-ment i saviesa.

[1] Lamo de Espinosa, E. (2004). Información Ciencia y sabiduría. Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 20

Fins el segle XIX l’escola s’ha fonamentat bàsicament en un aprenentatge mecanicista de la lectura, l’escriptura i el càlcul, i en la memorització i repetició d’informacions. A una edat primerenca s’aprenien oficis, en el mateix lloc de treball.

Informació

La informació només ens permet saber què hi ha, com és, on està…

Actualment, és evident que la informació està a l’abast de tothom i que no té sentit memoritzar-la. Ens cal revisar la visió que l’alumnat ha d’aprendre bàsicament a reproduir informacions i a fer càlculs i aplicar mecànicament fórmules.

Des dels seus orígens, l’escola s’ha fonamentat en la memorització d’informacions. Tenia el seu sentit ja que fins fa pocs anys, per accedir a elles només es podia fer anant a biblioteques o consultant enciclopèdies que només estaven a l’abast de molt pocs.

Coneixement

El coneixement comporta com-prendre i generar arguments per decidir què és pot fer (i per analitzar críticament la informació).

El coneixement és el que és trans-ferible, mentre que les informacions no ho són. Es relaciona amb grans idees o models teòrics que ens són útils per explicar i comprendre molts fets, fer predic-cions i actuar de manera fona-mentada.

Si bé és cert que actualment la informació està a l’abast de tothom, cal saber trobar-la i valorar la seva idoneïtat i validesa. Per exemple, per a una cerca a Internet eficaç i eficient no és tracta d’anar provant paraules més o menys a l’atzar, sinó d’activar el coneixement que porta a plantejar “bones” preguntes a partir de les quals deduir les paraules-clau. Però, a més, aquest coneixement és necessari per decidir si la informació que es troba és útil per a les finalitats de la cerca.

El coneixement sí que s’ha d’integrar a la memòria i s’ha de poder activar quan sigui necessari.

Encara ara l’escola aprofundeix poc en promoure la construcció del coneixement. Si s’analitzen les proves d’avaluació que es plantegen a les escoles, la majoria es relaciona amb reproduir informacions i afirmacions, i no en utilitzar el coneixement.

Els conceptes que s’ensenyen a més són molt atomitzats, i no es treballen les interrelacions entre ells, ni la seva relació amb els fets del món de l’alumnat que possibiliten comprendre’ls.

Actualment, els currículums innovadors promouen la construcció de “grans idees” o de xarxes d’idees o models teòrics.

Saviesa

La saviesa ens possibilita plantejar-nos què val la pena fer. També es diu que és la capacitat d’utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i amb criteris ètics.

La saviesa s’aprèn al moment d’actuar i utilitzar el coneixement per fer accions rellevants socialment, amb contingut ètic. En aquest aprenentatge hi té molt a veure el currículum ocult; l’exemple.

En general, es treballen valors i actituds sobre els quals hi ha un acord social, però sovint es discuteix fins a quin punt l’escola ha d’incidir en el treball entorn de temàtiques que són socialment controvertides (per exemple, s’està d’acord en discutir i promoure el reciclatge però no en possibles canvis en el model de vida consumista).

En tot cas, hi ha acord en el fet que no s’ha de confondre dogmatisme amb obertura i discussió a l’escola de posicions diverses.

La LOGSE va ser el primer currículum oficial que va incloure explícitament els valors i les acti-tuds com a un tipus de continguts. També va incidir en el treball de les anomenades temàtiques trans-versals i en la creació de l’assignatura d’ètica (optativa). Currículums posteriors van crear noves assignatures com l’educació per a la Ciutadania.

Tanmateix, el treball entorn d’aprendre què val la pena fer no s’ha integrat en les assignatures obligatòries i només s’acostuma a promoure en la part optativa del currículum.

Currículum

tresorderecursos C. Científica, Currículum, Innovació 09/11/202009/21/2021

Un currículum és una proposta que precisa què ensenyar (què es vol que l’alumnat aprengui), quan ensenyar-ho i com, i què, quan i com avaluar (Coll, 1995). Pot ser més o menys tancat o obert.

Segons Stenhouse (1984)[1], un currículum és una hipòtesi de treball que es valida a partir de la seva aplicació a les aules. El veritable currículum no és aquell que defineix l’administració educativa, sinó el que el professorat posa en pràctica.

També es parla del currículum ocult per referir-se a aquell que el professorat no explicita en cap moment però que l’alumnat aprèn a partir del que viu a l’escola amb els docents i els companys.

Actualment es parla de “currículums innovadors” per referir-se a aquells que busquen transformar aspectes de la pràctica escolar tradicional relacionats amb el què, el quan, el com, i el què i com avaluar, a partir de replantejar-se la seva finalitat.

[1] Stenhouse, L. (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Madrtid: Ed. Morata.

Un currículum, tant si es tracta de l’oficial que defineix l’administració com d’aquells que els docents apliquen realment a les aules, reflecteix la visió del coneixement i del procés educatiu dels que el dissenyen (tant si és l’administració com el professorat). No són neutres i responen a criteris antropològics, sociològics, pedagògics, psicològics, ideològics…, així com també, en el cas dels currículums que s’apliquen, a característiques de l’alumnat, als materials didàctics, als espais disponibles…

És molt diferent el currículum prescrit del que recullen els llibres de text i de l’aplicat realment a les aules. Aquest no canvia fàcilment, perquè les concepcions del professorat són difícils de canviar.

Els anomenats currículums innovadors, proposen canvis signifi-catius en diferents aspectes que conformen un currículum (en el què, en el quan, en el com…). Es discuteix que sovint la reflexió sobre què aprendre no inclou repensar els coneixements que formen part de la cultura de la humanitat, als quals o bé no se’ls dóna importància o bé se’n tendeix a avaluar el de sempre.

Es comença a parlar de “currículum” a la Llei General d’Educació (1970). Abans es parlava del “programa”, i es referia només als continguts conceptuals que es pretenien ensenyar. Després, van passar a ser les prescripcions que emanaven de cada llei educativa, és a dir, quan canviava la llei, ho feia també el currículum.

El currículum de la LOGSE es deia que era obert i descentralitzat, perquè cada centre l’adaptés a la seva realitat (es parlava de 3 nivells de concreció del currículum).

Els governs han anat explicitant molt més els currículums amb la pretensió d’uniformitzar els aprenentatges de la població, però a la pràctica tenen poca influència en allò que s’ensenya realment a les aules. Per això, en els darrers anys es va donant cada cop menys importància al currículum i més a l’avaluació externa com a mitjà per canviar pràctiques.

Actualment, estan sorgint molts currículums nous que provenen més de la revisió feta en el marc de cada centre que no pas de propostes de l’administració educativa.

← Previous