Idees clau per estructurar allò que hem après
- Els materials de l'interior, a pesar d'estar a unes temperatures molt elevades, són majoritàriament sòlids. Això és degut a que la fusió no només depèn de la temperatura sinó també de la pressió. I com més alta és la pressió, més alta és la temperatura de fusió. L'explicació (a nivell de mestres) és que l'increment de la pressió afavoreix que els àtoms (les parts, partícules) es reordenin en estructures més denses i compactes i, per tant, siguin necessàries temperaturas més elevades per fondre els minerals.
- A l'interior de la Terra, aquesta fusió de materials es pot produir a diferents nivells de l'escorça i el mantell, i coincidirà amb un augment de temperatura i/o una disminució de pressió. Majoritàriament la generació de magmes es concentra en zones de límits entre plaques tectòniques, encara que en el cas de les Illes Canàries, com veurem més endavant, és diferent. En uns punts concrets de l'interior de la Terra es donen les condicions de formació dels magmes i al mateix temps, l'existència de fractures que poden actuar d'ascensors i permetre que el magma ascendeixi.
- Una vegada format, el magma puja cap a la superfície perquè és menys dens que les roques que el rodegen. Si arriba a zones properes a la superfície pot formar una cambra magmàtica, i si surt a l'exterior, un volcà i roques volcàniques, com la riolita o el basalt. També pot solidificar a l'interior de la Terra formant roques plutòniques, com el granit.