La Base d’Orientació (que a vegades també s’anomena “carta d’estudi” o “carta de navegació”), és un instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions a realitzar per fer un tipus de tasca/activitat. La seva finalitat és promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les accions que s’han de dur a terme per resoldre-la amb èxit.
Quan els alumnes han anat aprenent com escriure un text, resoldre problemes, elaborar o llegir un gràfic, dissenyar una investigació, aplicar un coneixement o gran idea, etc., caldrà que generalitzin i estructurin com realitzar-ho sempre que necessitin aplicar de nou aquest coneixement. Per això, és útil demanar als aprenents que explicitin tot allò en què han de pensar i fer i, normalment, en quin ordre. És el que s’anomena fer una Base d’Orientació.
Regulació
A partir d’aquest primer disseny, que l’ha de fer cada alumne individualment o en equip, cal promoure la seva regulació a partir d’una coavaluació entre iguals o entre tot el grup-classe. És per tant, un instrument que permet recollir dades sobre què pensa cada alumne que ha de tenir en compte per fer un determinat tipus de tasca. Possibilita també identificar on estan les dificultats i regular-les una a una. Una vegada regulades, la Base d’Orientació s’haurà de guardar en algun suport (carpeta a l’ordinador, llibreta d’aprenen-tatge, portafolis…) que possibiliti consultar-la sempre que es necessiti.
Com en el cas de qualsevol instrument, no es pot utilitzar de manera repetitiva i monòtona. Per tant, caldrà utilitzar-la per a tasques que es fan molt sovint i pensar en formes d’expressar-les ben creatives i diferents, utilitzant analogies, símbols, dibuixos…
Deducció dels criteris d’avaluació
De la Base d’Orientació es poden deduir els criteris d’avaluació de realització per avaluar si s’apliquen tots al fer una nova tasca del mateix tipus. A partir d’ells es poden consensuar també els criteris d’avaluació de qualitat, que permeten als alumnes (i als docents) decidir si la feina feta és de nivell alt o no tant (a partir d’una rúbrica).
Exemple de procés d’elaboració i ús posterior per deduir criteris d’avaluació
Format
És important que una Base d’Orientació es pugui visualitzar bé des del punt de vista gràfic, de manera que possibiliti recuperar la informació que aporta sense haver de llegir molt. S’ha pogut comprovar que els aprenents experts les elaboren de manera molt sintètica, mentre que els que no ho són tant acostumen a escriure moltes accions. Per això, un dels aspectes a regular de la Base d’Orientació és que aquesta inclogui només allò que és necessari i suficient, a partir de treballar la capacitat de síntesi de l’alumnat.
Exemples de Bases d’Orientació procedimentals:
Base d’Orientació per pensar en el que hem de procurar fer quan entrem a l’aula (Educació Infantil- 1r primària)
Base d’Orientació per avaluar una exposició oral
Base d’Orientació’ elaborada per un alumne per planificar el seu text narratiu
Base d’Orientació elaborada per un equip d’alumnes per explicitar els passos que creuen que han de tenir en compte per fer una divisió
Base d’Orientació elaborada per resumir els principals passos a tenir en compte al redactar una descripció científica
Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys
Base d’Orientació per començar a aprendre a planificar-ne (ESO)
Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta (ESO)
Exemples de Bases d’Orientació conceptuals:
Base d’Orientació per planificar el contingut d’una exposició (oral o escrita) sobre com és i com viu un ésser viu (Educació infantil-primària)
Base d’Orientació elaborada per resumir les principals idees a tenir en compte quan hem de pensar en les funcions que realitzen els éssers vius (animals i plantes)
Base d’Orientació elaborada amb futurs mestres per pensar en les principals idees a tenir en compte quan es vol promoure en alumnes de primària el coneixement d’algun material
Base d’Orientació elaborada per alumnes per explicitar en què pensar per predir què passaria si desaparegués una de les espècies d’una cadena tròfica