Com separar els components de la llet?

Com separar els components de la llet?
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

La llet és una mescla heterogènia formada per moltes substàncies. S’observa com si en fos només una, però no és transparent i, per tant, no és una dissolució sinó una mescla col·loïdal. Aquesta activitat pot ser un bon exemple per parlar de les diferències entre una dissolució i un col·loide.

Part de les substàncies que formen la llet (aigua -la quantitat més alta-, sals minerals i glúcids -com, per exemple, la lactosa-) estan dissoltes, altres estan en suspensió (proteïnes en parts molt petites) i altres emulsionades (greixos, també en parts -gotes- molt petites).

Normalment es diu que la llet està formada pel sèrum i la quallada. Aquestes dues parts es separen quan s’afegeix un quall (o un àcid) a la llet. El sèrum és líquid i està format per moltes substàncies, i l la quallada és sòlida (com un gel), formada principalment per la proteïna caseïna, i d’ella se n’obtenen els formatges.

A l’aula podem fer aquesta separació del sèrum i la quallada afegint vinagre o llimona a la llet. Es produeix una reacció química entre la caseïna de la llet i l’àcid, i se separa la quallada de bona part de la resta de substàncies que formen la llet.

Font: Recerca en Acció. 

Preguntes que ens podem fer són:

“Com és que la llet no és transparent?”

“¿Com és que es percep com una sola substància i, en canvi, hem vist que està formada per moltes?”

Ara podem comprar molts tipus de ‘llets’: quina és la diferència en la composició de la llet de vaca, cabra, ovella, soja, ametlles…? ”

Descobrim els colors de les fulles (de les plantes)

Descobrim els colors de les fulles (de les plantes)

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

 Les parts verdes de les plantes estan formades per diferents substàncies que es poden separar utilitzant la tècnica de la cromatografia. 

Font: Recerca en acció.

   En funció del tipus de vegetal els colors (de fet, les substàncies que se separen) seran diferents.

Font de les imatges: Química 2011

Per saber-ne més, consulteu: Les plantes es fabriquen els seus propis nutrients (Tresor de Recursos)

Què fa que un solut es dissolgui o no en un dissolvent?

Què fa que un solut es dissolgui o no en un dissolvent?
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

Tots tenim l’experiència de barrejar sal o sucre amb aigua i comprovar que es dissolen i, en canvi, que no passa el mateix al mesclar aigua i oli. En el primer cas, les substàncies interaccionen amb l’aigua, que ‘trenca’ el solut, i es separen les partícules, que es reparteixen per l’aigua (dissolvent). Com les partícules són molt petites, no es veuen a ull nu i fins i tot, passen a través d’un paper de filtre. En canvi, en el segon cas, l’oli i l’aigua no interaccionen, i es separen en dues capes en funció de la seva densitat (que, recordem, no és el mateix que el pes).

Els infants poden imaginar què passa en cada cas i representar-ho. Es pot observar que les maneres de dibuixar-ho poden ser molt diverses, però el més interessant és conversar al voltant d’elles. Una de les dificultats és imaginar que l’aigua també està formada per partícules i quan es coavaluen, és una de les característiques que destaquen. També la manera ben diversa de representar la interacció entre el solut i el solvent i la dispersió de les partícules d’un i altre.

Exemple de representacions inicials d’una dissolució de sal i aigua.  Esc. Coves d’en Cimany, Teresa Pigrau, 5èP
Exemple de representacions inicials d’una dissolució de sal i aigua.  Esc. Coves d’en Cimany, Teresa Pigrau, 5èP

Els infants poden arribar a imaginar la matèria formada per partícules però, al mateix temps, creuen que ha d’haver-hi una matèria contínua, que les conté, com es pot observar en la representació que fan de la mescla d’oli i aigua. Aquesta idea es manté molts anys i comporta, per exemple, que quan són més grans puguin considerar que la propietat de ser ‘dolç’ del sucre és una part diferenciada de la substància, i que està dins d’ella.  

Una altra de les dificultats és la confusió entre els conceptes de pes i densitat. Tots aquests aspectes poden ser objecte d’intercanvi de punts de vista en una conversa a l’aula.

Esc. Coves d’en Cimany, Victòria Carbó, 2nP

Exemples de representació inicial d’una mescla d’oli i aigua, on es reflecteix la idea alternativa de que el fet de surar es deu el pes (i no a la densitat). 

Després de la conversa, es va acordar que l’explicació del perquè l’oli no es dissol en l’aigua podria ser: “ Per què la unió entre les parts d’oli és molt forta i no deixa que les parts d’aigua entrin”

L’aigua dissol tot tipus de substàncies?

L’aigua dissol tot tipus de substàncies?

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí. 

Es pot experimentar barrejant aigua amb diferents materials: sal, sucre, sorra, sulfat de coure, farina, oli, alcohol, tinta, vinagre, etc. L’alumnat pot comprovar en quins casos s’obté una solució o bé una mescla heterogènia. 

Cliqueu sobre la Imatge per veure les fotos de l’experiment

Font: Esc. La Muntanya (Aiguafreda) I5

També es pot comprovar si a l’escalfar l’aigua es pot dissoldre més solut. 

En cada exemple serà important reflexionar sobre què ha passat, com saber si s’ha format una dissolució o no  (si la mescla és homogènia i transparent, si passa la llum a través de la solució…), i perquè ha passat. Poden dibuixar com s’imaginen la distribució de les partícules d’aigua i de solut, abans de fer la barreja i després. I finalment, classificar els materials en funció de la seva solubilitat.