Materials

Què fer amb les botes d’aigua un cop ens queden petites?

Guida Alles Com aconseguir canvis sostenibles?, Sistemes materials 07/05/202009/09/2026Canvi climàtic, Materials, Plàstics

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

El projecte en el marc del qual es va treballar la resposta a aquesta pregunta (dut a terme al 2nP de l’escola “Cal Maiol” de Barcelona) va partir d’una inicial: “Per què les botes d’aigua estan fetes de plàstic?”. En primer lloc, es va aprofundir, experimentant i reflexionant per mitjà de capses d’aprenentatges, en diferenciar entre objectes i materials -entre botes i plàstic-, en les propietats dels plàstics (i d’altres materials), i en com les expliquem imaginant la matèria formada per parts molt petites.

Font: Meritxell Nebot, Escola Cal Maiol (Barcelona), 2nP

Finalment es va incidir en com controlar-regular l’ús dels materials i es van preguntar:

“Què en farien de les botes quan es quedessin petites?”.

I es va reflexionar sobre com donar una “segona vida” a les botes (regalant-les a algun altre infant que les pogués necessitar), i en cas que no fos possible, sobre com separar els materials de què estan fetes i depositar-los en els diferents contenidors.

Van concloure el treball amb una visita al Punt Verd del barri i amb l’elaboració de pòsters que recollien on s’havia de situar cada material de rebuig (més enllà dels de les botes).

Font: Meritxell Nebot, Escola Can Maiol (Barcelona), 2nP

De què depèn fer un bon compostatge?

Guida Alles Sistemes materials 07/05/202009/09/2026Compost, Materials, Reciclar

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

Ens podem preguntar què en podem fer de les restes de residus orgànics que es generen a la cuina i al menjador, o a l’hort, pati o jardí? I per què els hem de separar i llençar a un contenidor específic?

La resposta es relaciona amb obtenir compost:

“El compostatge és un procés biològic aerobi (amb presència d’oxigen) que, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades transforma els residus orgànics degradables, en un producte estable i higienitzat anomenat compost, que pot ser utilitzat como adob orgànic. Aquest procés de descomposició es basa en l’activitat de microorganismes com els fongs i bacteris. El desenvolupament i activitat òptima d’aquests organismes requereix d’unes condicions òptimes de temperatura, humitat i oxigenació”

Font: El compostatge. Agència de Residus de Catalunya.

Perquè el compost obtingut el puguem utilitzar com adob, convé evitar que entre les restes hi hagi substàncies tòxiques i metalls, ja que aquestes contaminen els sòls. Sense adonar-nos, afegim a la bossa de restes orgàniques altres tipus de residus, fet que impossibilita fer compost a partir d’ells.

Un exemple del procés de compostatge es troba a la figura següent:

Per construir els sabers que possibiliten entendre de què depèn obtenir compost de qualitat, es pot trobar un exemple a: Investiguem sobre el compost. Cicle superior de primària, de Roser Ylla Boré i Roser Maria Tarín.

Serà important aprofundir en variables com: tipus i proporció de materials que posem en el compostador, mida, humitat, temperatura, si està tancat o obert i grau de ventilació.

Activitats en relació a algunes d’aquestes variables incloses en aquesta proposta són:

En relació a la humitat

En relació a la temperatura

En relació als éssers vius

També serà important pensar en la funció dels éssers vius que intervenen en el procés de compostatge:

Alguns tipus de cucs de terra (cucs vermells de Califòrnia) també s’utilitzen per a la descomposició de la matèria orgànica, i possibiliten accelerar el procés de compostatge. Un cuc de terra és capaç de menjar-se-la i excreta uns residus que són adobs excel·lents per als sòls agrícoles.

Actuacions

Finalment serà necessari treballar les actuacions. Per exemple, es poden plantejar diferents tipologies de maneres d’actuar en relació a la recollida selectiva de residus orgànics i promoure l’argumentació (raons a favor i en contra) de les diferents opinions.

Possibles punts de vista a debatre poden ser:

A mi no m’agrada recollir l’orgànica perquè fa molta pudor.
Em costa separar bé els residus orgànics. Sempre hi cauen altres residus i al final no serveix per fer adob. Per tant, no val la pena.
Jo recullo la matèria orgànica, perquè així contribueixo a la millora del medi, ja que a la planta de compostatge la transformen en compost, que és un adob bo per a la terra de cultiu
Diuen que l’Ajuntament ens enganya, perquè, quan recullen els contenidors, ho barregen tot. Per tant, no val la pena fer cap esforç per separar els residus.
A mi em va molt bé separar la matèria orgànica, ja que només haig d’estar pendent d’aquest residu; els papers, els plàstics i el vidre els puc baixar quan vulgui al seu contenidor, perquè no fan pudor.
Jo no tinc prou espai a la cuina per a tenir-hi tants contenidors diferents.
…

Com és que hem d’estalviar paper si n’hi ha tant?

Guida Alles C. Científica Dimensió Conceptual 07/05/202009/09/2026Materials, Paper

Conxita Marquez, M. Gràcia Grapi, Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.

En el marc d’un projecte (a l’etapa d’infantil) es va crear un personatge, una fada, que envia unes cartes als infants.

1. Carta de la fada

2. Inventari de papers de l'escola

A la primera carta, que llegeix la mestra, la fada parla d’uns follets que volen saber com obtenir paper per a la seva pròpia escola.

Els nens i nenes discuteixen com solucionarien el problema i les opinions són recollides a una altra carta que la mestra escriu en nom de la classe. Aquestes opinions es refereixen a:

comprar paper a la botiga (o demanar que el comprin altres si no tenen diners)
i fabricar-ho.

No apareixen idees relacionades amb la reutilització, el reciclatge o la reducció del consum. La mestra es planteja doncs el repte que els nens i nenes concebin un altre tipus de solucions, planteja preguntes i promou que ells i elles també se’n facin. En concret, la fada diu que ella no sap com s’obté el paper i els demana ajuda. Es el detonant per promoure la conversa i començar a percebre el problema.

Per avançar la mestra comparteix una altra carta de la fada en la que explica que uns follets que viuen al bosc li han parlat de la feina que veuen que fan els llenyataires al tallar la fusta que es fa servir per fabricar paper, de com l’utilitzen uns nens a una escola (tant parlen de bons usos com d’altres millorables), dels molts trossos que troben abandonats al bosc… També diuen que voldrien aconseguir que es reduïssin els problemes que els comporta (cada vegada hi ha menys arbres, hi ha més brutícia…), però que no saben com fer-ho. El repte que els planteja la fada és el d’ajudar els follets a aconseguir-ho.

Per generar una resposta, primer fan un ‘inventari’ dels papers de tot tipus que utilitzen a l’escola i a casa: per escriure, per embolicar, per mocar-se, diaris, llibres/contes…, com els utilitzen: quantitat, què fan quan al dibuixar s’equivoquen, si els fan servir per les dues cares…, i també comproven què hi ha al contenidor de papers del barri i si també en troben als altres contenidors (de plàstics o de matèria orgànica).

3. Base d'Orientació

4. Com fabricar paper?

Després de recollir papers de les papereres de l’escola (o que porten de casa), els reciclen fabricant-ne de nous i, entre tots, proposen què diran als follets sobre què poden fer per respondre a les seves preguntes inicials. La mestra ho escriu en format carta per enviar als follets (una manera de resumir idees clau).

5. Joc per recordar com fabricar paper

Seguidament fan un joc per resumir i recordar què es necessita per fabricar el paper. Cada grup rep unes fixes en les que hi ha dibuixats 3 arbres, 3 representacions d’aigua, 4 bombetes i 1 fàbrica de paper. Cada grup tira un dau que en el que en dues cares hi ha una paperera, en dues altres un contenidor de paper i en les dues restants, papers recollits per reciclar a la fàbrica. Cada grup tira el dau:

Si surt la paperera, han de situar a la fàbrica una fitxa de cada ítem (arbre, aigua i energia)
Si surt el contenidor, han de situar a la fàbrica una fitxa de l’aigua i una altra de l’energia
Si surt el paper recollit per reciclar-lo directament, només s’envia la targeta d’energia a la fàbrica.

Al final es consensua, a partir de constatar el grup que ha conservat més ítems (bosc, aigua, energia), els sentit de dur a terme els diferents tipus d’accions.

Font: M. Gràcia Grapi (tutora: Rosa Tarín), Escola l’Avet, I4

Contes i còmics per reflexionar entorn de la problemàtica dels residus

Guida Alles Com aconseguir canvis sostenibles? 07/05/202009/09/2026LIJC CI, LIJC CM, LIJC CS, LIJC Ecosistemes, LIJC EI, Materials, Reciclatge, Residus

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.

A partir de contes, es poden generar converses. Caldrà plantejar preguntes com per exemple: Què són els residus? En què s’assemblen i en què es diferencien els que llencem a casa, a l’escola, al carrer…? Què passa quan llancem un tipus de residu al medi (a l’aigüera o al wàter, al bosc, al carrer, al mar…)? Què canvia i que es manté (conserva) quan tirem un tipus de residu (ampolles, llaunes, plàstics, papers…)? Per què és important tenir cura (pensar bé) quan i on deixem anar un residu? Com hauríem d’actuar en relació als residus que generem? Per què serà una bona proposta? A l’escola, com podríem posar-la en pràctica? I a casa?, etc.

Alguns exemples dels molts contes que podem trobar són:

Com proposen reciclar el paper les “Tres bessones”?

És la seva una bona opció?.

Per parlar de les ‘Erres’ es pot partir del conte de “Les tres bessones i les tres erres”, que comença amb la decisió de les protagonistes de llançar al contenidor tots els seus llibres perquè creuen que així salvaran molts arbres. I ens podem preguntar si és una bona decisió, i què passa realment quan tirem envasos al contenidor.

La finalitat de la lectura i del diàleg posterior serà parlar que es poden fer altres coses abans de reciclar, sobretot reduir i reutilitzar.

Clica sobre la imatge per veure el vídeo.

És o no és un problema?

El conte “Això no és cap problema” narra com el nen protagonista, l’Albert, s’inventa màquines i procediments per eliminar tots els residus (ampolles buides, llaunes, plàstics, paperots… ) que es troben al bosc. Però va descobrint que eliminar totes les coses que embruten el bosc no és tan senzill i finalment arriba a la conclusió que la millor manera que no hi hagi deixalles és no fer-ne.

Un vídeo en el que una mare explica el conte al seus fills es pot veure aquí.

Estefi. Aquella pobra balena

De la sèrie ’Estefi’ de Cavall Fort es pot utilitzar el còmic ”Aquella pobra balena“, que ens parla d’una que havia mort després de menjar plàstics arribats al mar (procedents d’una barbacoa). De la lectura es pot conversar sobre on van a parar els residus que generem, sovint a molta distància del lloc on es produeixen, i sobre on i com abocar-los.

Cavall Fort: Guió i dibuixos Gràcia Nidasio, adaptació Albert Jané

Resum d’idees clau per aprendre sobre els canvis en els materials

tresorderecursos Canvis químics 07/05/202009/09/2024Idees clau, Materials

Altres exemples de preguntes per aprendre sobre els canvis químics en els materials

tresorderecursos Bones preguntes, Canvis químics 07/05/202009/09/2024Bones preguntes, Materials

EN RELACIÓ A CANVIS QUÍMICS EN ELS MATERIALS D’ÚS QUOTIDIÀ

El ferro oxidat, pesa més, igual o menys que el ferro pur? Com ho expliquem?

Com és que si posem una aspirina o pastilla efervescent a l’aigua surten uns gasos?

Com és que si escalfem el sucre, aquest canvia de color?

Per què és una bona opció afegir vinagre a la rentadora de roba si l’aigua té molta calç?

EN RELACIÓ A COMBUSTIONS

Com és que no es pot cremar una espelma, una fusta, un paper… si no hi ha aire? Què hi ha a l’aire que el fa tan important?

Sabent què perquè es produeixi un incendi es necessiten materials combustibles, oxigen i temperatures altes, com actuar si se’n produís un a l’escola? Per què serien maneres idònies les formes d’actuar que proposem? I en un bosc, com actuar si es produeix un incendi?

Quan es crema un paper o una fusta, ‘desapareixen’? En què es transformen les substàncies que el formen? Com ho podem saber?

EN RELACIÓ A CANVIS QUÍMICS EN ELS ÉSSERS VIUS

Què fa l’aire quan entra al nostre cos? Amb què reacciona i on? Quins productes s’obtenen? Quina diferència hi ha entre l’aire inspirat i l’expirat? Com ho podem saber? Per què són diferents?

Com va canviant el pa en el nostre cos (es va transformant químicament donant lloc a substàncies noves)?

Com és que ens recomanen prendre bicarbonat quan notem acidesa a l’estomac?

Com es transforma la llet en iogurt? Com és que el iogurt té un gust diferent al de la llet?

Com fabriquen les plantes el seu aliment a partir de les substàncies que li entren? I quines surten després fabricar-lo?

Si un sòl és molt àcid, que es pot fer per disminuir la seva acidesa? Què li afegiríem i perquè?

Com saber si el rovell de ferro continua sent ferro?

tresorderecursos C. Científica 07/05/202009/06/2024Experimentació, Ferro, Materials

EXPLORACIÓ D’IDEES PRÈVIES

L’oxidació del ferro és un altre canvi que es pot observar en la vida quotidiana. És possible que al pati o a un racó de l’escola trobem un objecte de ferro que està oxidat. Com que quotidianament utilitzem l’expressió ‘ferro rovellat’ o ‘rovell de ferro’, sovint es creu que aquest material continua sent ferro però que s’està ‘desfent’ (i els trossos o la pols en diem ‘rovell’).

EXPERIMENTACIÓ PER CONSTRUIR CONEIXEMENT

ESTRUCTURACIÓ DEL QUE HEM APRÈS?

Font: Mariana Alomar i Guillem Crespí. 2nP.

EXPLORACIÓ D’IDEES PRÈVIES

També ens podem preguntar de què depèn que el ferro s’oxidi (es rovelli) més ràpidament. En l’escola Rellinars s’ho van preguntar en el marc d’un projecte sobre l’escultor Eduardo Chilida, que té escultures prop del mar. Cliqueu sobre la imatge per saber-ne més.

EXPERIMENTACIÓ PER CONSTRUIR CONEIXEMENT

Per respondre a la pregunta primer podem pensar en possibles variables: si el clau està a l’aire lliure o dins d’un pot al buit, si està dins d’aigua de l’aixeta, d’aigua salada, d’aigua bullida (que té molt poc oxigen), o d’altres (posar-lo en oli, en aigua a diferent temperatura, sense aigua…)

Per fer l’experimentació haurem de controlar variables i segons l’edat dels alumnes poden investigar-ne de diferents. Per exemple, podem comprovar la diferència en l’oxidació d’un clau si el posem en els tres tipus d’aigua (tot controlant que hi hagi la mateixa quantitat d’aigua, a la mateixa temperatura, i que el clau sigui igual). Per aconseguir que en el tercer pot l’aigua no contingui oxigen dissolt durant tot l’experiment, a més de bullir-la primer, després li afegirem oli (com aquest queda a la superfície, s’impedeix l’entrada d’aire).

Finalment ens podem preguntar com aconseguir que el ferro no es rovelli. Fins fa uns anys, el més habitual era utilitzar una pintura que contenia ‘mini’ (un òxid de plom) però com és tòxic no és recomanable fer-lo servir. Actualment s’utilitza un vernís que se’n diu ‘mini de ferro’, un òxid de ferro amb una certa quantitat de sílice i silicats. El vernís actua com una capa que impedeix l’acció de l’oxigen de l’aire.

A la cuina fem química!!

tresorderecursos Canvis químics, Sistemes materials 07/05/202009/09/2024Cuina, Experimentació, Materials

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.

Clica damunt les imatges per accedir a les experimentacions.

Més exemples d'idees i activitats

Més exemples d’idees i activitats per aprendre a partir de la química de la cuina els podem trobar -entre molts altres- a:

Com és que els materials es dilaten? (augmenten el seu volum quan s’escalfen)

tresorderecursos Canvis físics en la matèria 07/05/202009/30/2024Dilatació, Experimentació, Materials

En la vida quotidiana trobem molts instruments i fets que es relacionen amb aquest fenomen i els podem explicar pensant en la dilatació dels materials. Per exemple, en el cas del sòlids, la funció de les juntes de dilatació d’un pont, o com introduir un anell que no cap a un dit; en el cas dels líquids, el funcionament d’un termòmetre; i pel que fa als gasos, l’enlairament d’un globus. A partir d’aquests fets, es pot investigar de què depèn que la dilatació sigui major o menor (cada substància té un coeficient de dilatació diferent) i en el cas de l’aire, establir relacions amb els canvis en la densitat (fet que permet explicar per què els globus s’enlairen).

Dilatació dels sòlids

En el cas dels sòlids, si es tenen els materials adequats, l’experiència prototípica és comprovar si passa una bola per una anella comparant quan està a temperatura ambient o quant està més calenta (en aquest cas no passa). Els infants poden imaginar que l’augment del volum és degut a que que quan transferim energia, augmenta el seu moviment i la distància entre elles.

Dilatació dels líquids

En el cas dels líquids podem experimentar la seva dilatació fent un termòmetre. L’alcohol té un coeficient de dilatació més gran que l’aigua i per això és la substància que s’utilitza per fer els termòmetres, perquè es percep millor l’augment de volum. Però a l’escola és perillós utilitzar alcohol, perquè és molt inflamable i ho experimentarem amb l’aigua.

Dilatació dels gasos

Quan a l’alumnat se’l demana que representi com s’imaginen el canvi de volum i ho representin pensant en què veuríem si tinguessin unes ulleres màgiques, els dibuixos són molt diversos i reflecteixen idees alternatives: uns creuen que perquè el globus s’infli les partícules s’han hagut de ‘multiplicar’, i n’hi ha moltes més. D’altres creuen que les partícules han ’pujat cap el globus (i, per tant, a sota s’ha fet un buit) i d’altres, que s’ha produït un canvi químic.

Font: Escoles experimentals LOGSE, 7è EGB i 1r ESO.

Com es fan els caramels?

tresorderecursos C. Científica 07/05/202009/02/2024Caramels, Materials

Punt de partida. Exploració d’esquemes previs.

A la festa de Sant Medir al barri de Gràcia de Barcelona, els infants de 2n de primària recullen caramels i a partir d’ells es fan preguntes: Com és que no tots tenen el mateix gust, ni el mateix color, ni fan la mateixa olor? De què estan fets?

Són preguntes que ajuden a començar a imaginar com són per dins, a voler trencar-los i a llegir les etiquetes.

Projecte: Els caramels de Sant Medir. Neus Garriga, Escola Turó del Cargol (Barcelona), Cicle Inicial

Experimentació per construir coneixement

En un pas següent comencen a provocar un canvi tot trencant-los exercint una força, i es pregunten si els podrien tornar a reconstruir. Les seves propostes s’orienten cap a: posar el trossos al congelador o al foc o al microones, i fins i tot diuen: deixar-los a la classe i es faran sols. Al final acorden primer escalfar els trossos fins a convertir-los en líquid i després refredar-los perquè solidifiquin, donant-los la forma.

A continuació els infants es pregunten com canvien els caramels quan els barregem amb aigua, amb vinagre, o bé amb oli (i també podria ser amb la saliva, atès que de fet notem el seu gust perquè al dissoldre’s, les papil·les gustatives de la llengua el capten i envien aquesta informació al cervell que l’identifica).

La mestra els anima a imaginar com es produeixen aquest canvis. El més important és que imaginin i que les seves idees tinguin un cert grau de coherència. En canvi, a aquestes edats no cal que siguin iguals a les explicacions actuals de la ciència.

Aplicació

Finalment, atenent l’interès de l’alumnat per fabricar caramels, n’obtenen a partir de primer escalfar el sucre i barrejar-lo amb suc de llimona, de taronja, mel, etc., i, posteriorment, refredar la barreja perquè la mescla solidifiqui al voltant d’una vareta de fusta. Aquesta fase final del projecte permet conversar al voltant del procés de dissolució i dels canvis d’estat que han tingut lloc.

Es pot completar el projecte treballant el model d’ésser viu a partir de la pregunta que també plantegen els infants: “Com és que ens diuen que no en podem menjar si són tan bons?”, i aprofitar per reflexionar sobre quines repercussions té menjar caramels per a la salut i com és que propicien l’aparició de caries a les dents.

← Previous

Tresor de Recursos