Neus Sanmartí i Teresa Pigrau
La finalitat d’aquesta primera comunicació serà la de compartir l’anàlisi o diagnosi de la situació inicial de l’alumne i dels aspectes que es consideren rellevants per al desenvolupament de les diferents competències, així com les propostes d’actuació que s’estan posant en pràctica o que es preveu que es realitzin. Es tracta de plantejar reflexions i propostes que puguin ser útils per al seu progrés.
En general, haurà d’incloure referències a aspectes relacionats amb:
- La relació-adaptació, tenint en compte components socioafectius, de relació amb els companys i docents, la disposició a ajudar i cooperar, entre d’altres.
- Els hàbits de treball, en referència a actituds, interès, participació, responsabilitat, puntualitat…
- La iniciativa i l’autonomia personal, que inclou l’organització personal —a l’escola i a casa—, la capacitat de fer-se preguntes i d’anticipar i planificar maneres d’indagar possibles respostes, la d’autoavaluar-ne la qualitat, l’autonomia en la realització de les tasques…
- Els coneixements competencials inicials, tot reflexionant sobre la seva capacitat de transferir-los, de deduir i d’inferir, d’analitzar críticament, de crear a partir d’aquests coneixements, etc.
Una condició és que l’anàlisi es faci sobre la base dels objectius del trimestre o del curs, per tal que no siguin molt generals ni impossibilitin a les famílies reconèixer en què es posa l’accent, però tampoc tan específics que es limitin a promoure una conducta determinada, com podria ser «fer els deures», «estar més atent» o «s’ha d’esforçar més».

Així mateix, en el cas que es reflexioni sobre possibles problemes o obstacles importants que s’han de superar, serà important que s’explicitin les accions que l’escola ha previst dur a terme, i per què.
Per exemple, si es creu que la causa de les dificultats és que «l’alumne és poc endreçat», caldria especificar com se l’ajudarà des de l’escola a ser-ho més i quina col·laboració es demana a la família per aconseguir-ho (que no ha de ser necessàriament la de fer «el dossier» amb ell —en tot cas, això ho ha de fer a l’escola—, sinó promoure que millori l’ordre de la seva habitació).
En alguns casos, l’informe es pot complementar o substituir per una entrevista, però sempre caldrà deixar constància per escrit de tot allò de què s’hagi parlat.
En aquest primer informe no té gaire sentit proporcionar qualificacions molt específiques, però si les famílies les demanen, s’hi poden incloure, fent-hi constar que són orientatives. Es tracta de ser transparents i compartir tot allò que els docents valoren a partir de les dades recollides, de forma que les famílies ho puguin entendre i que afavoreixi una actuació coherent entre totes les parts.
Exemple d’informe (parcial)
Font: Adaptació d’exemples d’escoles diverses
Alumne: J.
Informe 1r trimestre.
Reflexions entorn dels punts forts de l’aprenentatge de J. I els aspectes en els quals caldria avançar
A continuació es recullen valoracions de l’equip de mestres en relació amb cadascun dels apartats. És important que ens feu arribar les vostres reflexions i tot el que pugueu aportar amb la finalitat d’ajudar el J. A avançar en els seus aprenentatges.
- Relació amb la mestra i els companys, i adaptació al treball en equip:
En aquest trimestre ens hem proposat aprofundir especialment en el desenvolupament de la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i d’adaptar la manera de dir les coses a les necessitats dels companys i a les demandes dels adults. En J. Es relaciona bé amb els companys. Inicialment, es mostrava molt tímid i no gosava intervenir, mentre que al final del trimestre ja ha començat a fer propostes, mostrant empatia. Valorem que li falta adquirir més confiança en les seves capacitats i l’animarem a fer-ho a partir que comprovi que els seus companys valoren les seves aportacions.
El proper trimestre, a més de continuar incidint en aquest objectiu, ens proposem treballar la importància de pensar individualment com fer un treball abans de realitzar-lo en el marc de l’equip, per evitar que s’instauri la divisió del treball o la còpia - Hàbits de treball
…
Iniciativa i autonomia personal
…- Altres competències
Àmbit lingüístic: aquest trimestre s’ha aprofundit en…
Àmbit matemàtic:…
…
Consideracions finals
En J. S’ha adaptat bé a la nova etapa que ha iniciat.
Reflexions de la família
Estem d’acord amb les valoracions que s’aporten en aquest informe. Intentarem…… Creiem que és un bon noi i que té ganes d’aprendre, tot i que…
Punts forts i possibles millores en la redacció d'informes
Font: IEA Oriol Martorell (Barcelona)
En aquest exemple, els escrits (‘informes’) redactats pels docents van dirigits a cada alumne i també el reben les famílies. Les reflexions que es recullen a continuació són el resultat d’un intercanvi de valoracions entre els tutors sobre els punts forts i els millorables en aquestes redaccions.
- Exemple 1: “És molt vàlid fer referència en què s’ajudarà un alumne a superar alguna dificultat”: “… El dossier l’hauries d’acabar de revisar i hi faltava l’autoavaluació. Buscarem estratègies perquè surtin textos més rics i complets, ja ho anirem treballant. Una manera pot ser pensar tot el que volem dir. A vegades no surt a la primera, i cal anar-ho revisant i fent esborranys. Ànims, que aprendrem mooolt!”
- Exemple 2: “És molt més recomanable començar l’escrit indicant els aspectes en els que l’alumne ha avançat i finalitzar-lo amb els que hauria de millorar”: “Deberías participar más activamente en clase y ser constante en el trabajo. Tu actitud ante la materia ha mejorado respecto al inicio del trimestre“ (en aquest cas, es valorava la necessitat de canviar l’ordre).
- Exemple 3: “No només s’hauria d’indicar què fa bé l’alumne i què hauria de millorar, sinó també fer propostes que explicitin què pot fer per avançar”: “… Coneixes el procediment del càlcul en operacions combinades amb enters, tot i que comets errors amb facilitat. Entens el plantejament dels problemes, encara que en alguns casos et costa traduir-los a llenguatge matemàtic o no els resols correctament” (en aquest cas, falten les propostes).
- Exemple 4: “Millor fer propostes concretes sense utilitzar el però…”: “Redactes textos estructurats de manera bàsica que caldria desenvolupar més, millorant-hi l’ús del lèxic, la puntuació i l’ortografia” (no s’utilitza el ‘però’ per indicar què encara no es fa prou bé, a diferència de l’expressió següent). “Entens les idees principals dels textos però tens dificultat a comprendre la informació més específica (millor dir: i hauries de millorar la comprensió de… a partir de…)
- Exemple 5: “És important fer referència al progrés experimentat per l’alumne”: “Has fet un trimestre tremendament positiu. D’un alumne que ‘seguia’ la classe, has passat a un que s’hi implica, que vol fer bé les coses i que vol millorar. I això és fonamental per tirar endavant. Naturalment, vens d’un lloc endarrerit i això farà que et calgui un temps per recuperar el temps perdut. Tanmateix, el progrés que has fet és enorme i, ara sí, comences a estar a l’alçada del teu potencial. Atenció, no t’hi acomodis, continua exigint-te el màxim, continua mantenint l’atenció mostrada i obtindràs uns bons resultats. Caldrà perseverar en els aspectes citats en l’avaluació inicial, però estàs pel bon camí. Felicitats per la gran feina feta, ànims i endavant!”
- Exemple 6: “La redacció ha de referir-se a objectius d’aprenentatge competencials (i no memorístics o de procediments mecanicistes)”: “Entens bé el sentit dels textos escrits i saps interpretar-ne les idees principals i secundàries. Comprens bé un text oral i n’obtens informació precisa. Saps planificar i produir un text escrit ben estructurat amb coherència i cohesió, amb un lèxic adequat, una ortografia correcta i una presentació clara. Ets perseverant i constant en la feina, si bé podries participar un mica més activament en les activitats proposades a la classe”.
Els alumnes i les famílies avaluen el treball per projectes fet a l’institut
Font: Marisa Domínguez, 1r ESO, IESM Juan Manuel Zafra (Barcelona)
Amb motiu de preparar una trobada amb les famílies, es va fer una selecció d’objectius d’aprenentatge dels projectes realitzats en el primer trimestre, i es va promoure que els alumnes pensessin en tot allò que havien aprés i en fessin una autoavaluació. Se’ls demanava que aquesta reflexió la realitzessin acompanyats per algú de la seva pròpia família.
Participació de les famílies
A les famílies, a partir d’un qüestionari on-line, via moodle, se’ls demanava que ajudessin al professorat a millorar el Treball per Projectes, tot responent a diverses preguntes, unes que s’havien de respondre parlant amb els fills i les darreres només anaven dirigides als adults. Exemples d’aquestes preguntes són:
- Us ha estat prou entenedor el plantejament de l’activitat, a partir de les explicacions dels vostres fills i/o filles, i de les indicacions escrites i orals donades? Què milloraríeu?
- La participació que us hem demanat ha estat còmode per vosaltres? En què i per què
- Creieu que aquesta activitat pot ajudar a millorar la motivació dels vostres fills per l’estudi i els seus aprenentatges? En quin sentit?
També se’ls demanava que indiquessin si els interessaria participar en una visita més detallada al centre.
Per què aquesta activitat?
- És una proposta de comunicació i de col·laboració amb les famílies per a un millor aprenentatge dels seus fills/es.
- És una baula en el procés d’avaluació dels nois/es, tot fent participar els familiars.
- Possibilita la regulació del disseny dels projectes per part del professorat i acordar propostes de millora.
Exemples de respostes de les famílies
“La meva filla m’explica cada temari que feu a Projectes i la veritat que alguns els trobo molt interessants i molt útils avui dia.”
“És una assignatura que la trobo molt bé per als alumnes perquè és una manera diferent d’aprendre coneixements i d’una manera més dinàmica”.
“Ens agrada el treball per projectes perquè permet fomentar el treball participatiu i en equip. Que els nois i noies puguin fer una demostració als visitants crec que els pot motivar per veure els resultats del seu esforç i poder vèncer la por a parlar davant del públic”.
“Hem trobat molt interessant el qüestionari ja que permet saber què i com treballen els alumnes els projectes. Com a pares de primer, ens trobem encara bastant perduts i reconeixem que ens falta l’hàbit de consultar sistemàticament l’ordinador, ja que pensem que l’A. està al cas del que ha de fer i encara no és així”.