Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
Idees per construir
"Bones" preguntes
Bones preguntes i activitats per avançar.
Idees per construir
Materials, matèria i energia
L’Univers, els éssers vius i tots els objectes estan fets a partir de materials, i segons la seva composició (tipus, quantitat, interaccions entre ells…) tindran propietats (i per tant, usos) diferents.
la química és la ciència rellevant en la composició”
En les primeres edats no cal entrar en diferenciar entre material i matèria. Habitualment, es diu que l’Univers està constituït de matèria i energia. Una de les dificultats dels alumnes -i en la història de la ciència- és reconèixer que la llum i la ‘calor’ no són matèria sinó formes diferents de manifestar-se l’energia, tot i que en sentit estricte l’energia està formada per fotons -un tipus de partícules-.
Substàncies, materials i propietats
També sovint s’utilitza la paraula ‘substància’ com a sinònim de ‘material’. És preferible utilitzar el concepte de substància per als materials purs (aigua destil·lada, sal, oxigen, diòxid de carboni -CO2-, or…), mentre que el de material és més ampli, ja que inclou les substàncies i les mescles (bronze, vi, aire).
Aquesta distinció podrà ajudar a un dels canvis més difícils en la manera de parlar científicament sobre les propietats com la olor, el color, el gust… En el llenguatge col·loquial acostumem a dir que tal material ‘té’ un determinat gust, olor, color…, quan si és una substància pura haurien de referir-nos a que ‘és’ de gust dolç, de color blau… Com veurem, són propietats de cada substància i l’ús reiterat del verb ‘tenir’ es relaciona amb un idea alternativa, molt arrelada, com és la creença que les propietats són substàncies.
Per exemple, es creu que el sucre “és una substància a la que s’afegeix una altra que té gust dolç”. Fins i tot, quan en cursos més alts comencen a saber que el sucre és un glúcid anomenat sacarosa, expliquen que un solució de sucre i aigua és dolça perquè “la sacarosa del sucre passa a l’aigua”.
Materials i objectes
Un objecte pot estar construït amb un sol material o amb varis, i és una idea important a diferenciar en un primer estadi.
Els infants sovint assimilen un objecte a un material. Una de les conseqüències, també en els adults, és que no se sap reciclar residus de forma correcte. Per exemple, si un envàs és de vidre i té una tapa metàl·lica, cada part s’ha de situar a un contenidor diferent, perquè els materials vidre i metall tenen processos de reciclatge diferents.
De la mateixa manera, un paper de water o de cuina imprès amb dibuixos de colors (objecte), és de fet una mescla del material paper i de pintures diverses que contaminen.
Bones preguntes
Bones preguntes i activitats per avançar
Quins materials formen part d’objectes d’ús quotidià?
En el marc d’un taller o racó els infants poden jugar a relacionar objectes i els materials que en formen part. Es pot partir de materials, que poden tocar, i pensar en objectes dels que formen part o, viceversa, en objectes que trobem en alguns espais, com a la classe o a la cuina (joguines, caramels, un vestit, una bicicleta...) i identificar el materials que els formen.
Un mateix tipus d’objecte pot estar fet de materials diferents? I, viceversa, amb un mateix material podem fabricar objectes diferents?
Per anar aprenent a diferenciar entre objectes i materials es pot jugar a classificar objectes amb criteris oposats: són diferents però estan fets amb el mateix material o, al revés, és el mateix objecte però fabricat a partir de materials diferents.
Per exemple, a partir del conte: “Els tres porquets”, els infants poden començar a reconèixer que per construir una casa es poden utilitzar materials diversos: palla, fusta i argila.
Font Imatge: Sara García Díaz. Escola Can Maiol (Barcelona). I5.
Paral·lelament, els alumnes poden comprovar que amb un mateix material (cartró, argila, cotó o llana, filferro...), poden fabricar objectes diferents.
I visitar un museu, com el del vidre d’Esplugues de Francolí o el Gordiola de Mallorca, i observar com es fabriquen diferents objectes.
Com podem atrapar l'olor de la menta?
En el cas dels gasos, els infants tenen dificultats per associar-los a un material. Per a ells, els gasos no ‘pesen’, ni creuen que ocupen un espai, i tampoc creuen que és quelcom que poden retenir o separar.
Un possible repte a plantejar és el d’atrapar una olor (de fet, una substància que és olorosa). Una bona predicció que surt a l’aula és la de posar l’herba a una capsa o a una bossa. Les mestres també en podem suggerir d’altres com, per exemple, apropar un bastonet impregnat de vaselina a una fulla de menta. Comproven que la substància que és olorosa queda atrapada a la bossa i/o s’adhereix al bastonet, i la podem traslladar a un altra lloc.
Font Imatges: Montse Padern. Escola La Trama. 1r. Victòria Carbó. Escola Josep Mª de Segarra. 1r.
Si ens preguntem què és això que podem olorar?, normalment els infants no ho associen a un material i l’anomenen com a ‘cosa’ invisible. Al conversar tot observant les fulles de menta (per exemple amb una lupa binocular o de mà), comencen a anar més enllà i parlar de que és quelcom que està a dins de la fulla, a trossets, i se’n va, i més quan l’empeny al vent.
També poden començar a associar olors a substàncies que provenen d’objectes i aliments diversos, a partir d’observar que hi ha moltes olors diferents.
Imatge: Victòria Carbó. Escola Josep Mª de Sagarra. 1r.
Com separar els materials que formen part d’un mateix objecte de manera que es puguin reciclar?
Aprendre a separar els materials que formen part d’un mateix objecte, i depositar-los al contenidor adient, és un repte que ja es pot afrontar des de les primeres edats (tot i que moltes persones adultes no el saben resoldre, ni actuar de manera conseqüent). Serà important plantejar activitats que ajudin a pensar en els criteris a tenir en compte per fer-ho bé, i a reconèixer per què alguns objectes són més difícils de reciclar que d’altres. La finalitat serà ser capaç de prendre decisions fonamentades sobre què comprar i consumir.
Una de les contradiccions que es donen sovint a l’escola, és que treballem aquestes idees i pràctiques en el marc d’algun projecte o taller, però quan després els infants i joves organitzen una festa d’aniversari o un comiat d’etapa, o alguna altra activitat lúdica, no apliquen els criteris treballats. Per tant, serà important que la reflexió i la discussió es faci en relació a les actuacions reals i en el moment que tenen sentit.
Preguntes que poden afavorir pensar com actuem
- Quins materials hi ha en un envàs, per exemple, d’un suc o cacau.
- Quan es porta a reciclar, a quin contenidor s’han de tirar cadascun dels materials que formen part d’un mateix objecte?
- Com és que es tan difícil reciclar un brik? (o els bolquers?)
- Paper de cuina blanc o pintat: com decidir quin és més recomanable utilitzar?
Molt sovint no pensem que les tintes també són materials que impregnen un objecte i que a l’hora de reciclar materials compliquen el procés.