Teresa Pigrau, Neus Sanmartí
L’aprenentatge de la ciència requereix l’aplicació d’una diversitat d’activitats que s’interrelacionen entre elles en el marc del que anomenem “activitat científica escolar” (ACE), en la qual influeixen totes les variables que condicionen qualsevol producció humana. Habitualment s’ensenya la ciència pensant que és només un coneixement a traspassar, quan sobretot cal considerar-la una activitat humana (que inclou el coneixement però també d’altres sabers, com són aquells relacionats amb la manera com la ciència es genera, els valors associats, l’experiència o els sentiments). Es considera que els humans, per satisfer les seves necessitats, es relacionen amb el medi mitjançant les activitats que hi desenvolupen.
Què caracteritza l’activitat científica escolar?
L’activitat científica a l’escola es dóna en relació a un context o fet més o menys problemàtic, però sempre estimulant per a qui aprèn, i que porta a plantejar al- guna pregunta. Per donar-hi resposta és necessari interrelacionar el “pensar” (en base a models teòrics i aplicant estratègies de raonament cada vegada més complexes), el “fer o experimentar” (a partir d’aplicar me- todologies pròpies del treball científic que possibilitin identi- ficar proves, les quals validin o no les prediccions i hipòtesis), el “comunicar” (utilitzant diferents llenguatges i modes comunicatius per expressar idees i processos, debatre’ls i consensuar-los), i el que anomenem “sentir/ser” (que comporta posar en joc els propis sentiments, emocions i valors, així com també les capacitats que possi- biliten tant el treball autònom com amb els altres).
En resum, dur a terme una activitat científica escolar implica plantejar reptes interessants per a l’alumnat amb la finalitat d’ensenyar-lo a mirar i a pensar utilitzant models teòrics reconeguts per la comunitat científica. D’aquesta manera, també l’estarem ajudant a regular les seves idees inicials de mica en mica a partir, tant de proves obtingudes experimentalment o en fonts d’informació diverses, com d’arguments generats al discutir-les amb els altres. L’ACE comporta expressar emocions i controlar-les positivament, aplicar estratègies de raonament d’ordre superior (analitzar, sintetitzar, avaluar…), utilitzar un llenguatge cada vegada més elaborat i proper al normatiu, discutir amb respecte les idees pròpies i les dels altres, criticar opcions tot creant i proposant alternatives, i adquirir confiança en les pròpies capacitats de pensament, d’acció i de comunicació.