El magma ascendeix per l’interior de la Terra i en alguns casos surt a la superfície en forma de lava.
Les roques que es formen quan la lava solidifica a la superfície terrestre s’anomenen volcàniques (de Vulcà, el deu del foc).
Les roques que es formen en profunditat quan el magma no arriba a sortir s’anomenen plutòniques (de Plutó, el deu del món interior).
En el primer cas la lava es refredarà més ràpid que en el segon i això fa que les roques tinguin textures diferents.
Quan el magma es refreda molt ràpidament pot generar unes roques que tenen un aspecte similar a un peça de vidre fosc, és el cas de l’obsidiana.
Hi ha roques volcàniques que quan les sospesem sorprèn la seva lleugeresa. Aquestes roques estan plenes de bombolles d’aire que són restes del gas que va provocar la sortida violenta del magma. Un exemple d’aquest tipus de roca és la pumita o pedra tosca.
Altres roques volcàniques són molt dures i no tenen porositat perquè quan va sortir el magma, els gasos ja s’havia escapat del tot.
La roca volcànica més comú és el basalt. Moltes illes volcàniques, com les illes Hawai, Islandia i l’illa de la Palma estan compostes fonamentalment per basalt.
A vegades el basalt forma unes columnes hexagonals molt característiques, com les que es poden veure a Castellfollit de la Roca. Aquestes estructures són degudes a que les laves experimenten una forta contracció en refredar-se, ja que el volum que ocupen una vegada solidificades és menor al que ocupaven en estat líquid i es trenquen en forma de prismes hexagonals.
La lava quan es refreda solidifica de nou i esdevé una roca volcànica. Les roques que s’originen seran diferents en funció del material i dels temps que tarden a refredar-se.
Les colades de lava poden caure en cascada per un penya-segat i arribar al mar formant una estructura semblant a un delta. Això és el que està passant a l’illa del Hierro i de La Palma.
Aquesta és una evidència més del vulcanisme com a generador de paisatges.