Teresa Pigrau, Neus Sanmartí
La competència científica es va definir inicialment des del projecte d’avaluació PISA com: la capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix (OCDEPISA, 2000).
D’aquesta definició es dedueix que la competència científica comporta disposar de coneixements, però no tant amb la finalitat de repetir-los sinó amb la de saber-los utilitzar per actuar, i es posa l’accent en el plantejament de preguntes i en la identificació de proves i raons que fonamentin la presa de decisions. Aquest és l’objectiu del que s’anomena “alfabetització científica”.
En la darrera definició (PISA, 2015) s’especifica que:
“La competència científica és la capacitat que té un ciutadà reflexiu per involucrar-se en qüestions relacionades amb la
ciència i amb les idees de la ciència.”
Es considera que una persona amb coneixements científics bàsics estarà disposada a participar en el discurs raonat sobre la ciència i la tecnologia, cosa que implica ser competent en:
La ciència evoluciona constantment i les persones van adquirint nous coneixements científics al llarg de la vida. La majoria de ciutadans, en les etapes post-escolars, no ho faran a partir de realitzar investigacions sinó a través de la utilització de recursos com ara biblioteques i Internet i, per tant, l’alfabetització científica que han assimilat a l’escola hauria de possibilitar-los el fet de ser capaços de valorar si el coneixement que impregna moltes de les informacions que arriben a partir dels mitjans de comunicació s’han obtingut utilitzant els procediments apropiats i si estan ben justificades.
Consegüentment, la competència científica va associada al desenvolupament del pensament crític i de la presa de decisions fonamentades en la ciència en relació a temàtiques de la vida quotidiana, com ara la salut, el medi ambient, l’ús de la tecnologia, etc.