Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica

Model per explicar i interpretar sistemes geològics

Conxita Márquez. Neus Sanmartí

En relació al model en els diferents cicles s’aprofundeix en:

1r estadi
Observar el cel

Els alumnes aprenen a observar el cel: la Lluna, que es veu de dia i de nit i que canvia de forma lentament dia rere dia; les estrelles, que es veuen a la nit i són moltes però unes brillen més que d'altres; i el Sol que es veu de dia, ens proporciona escalfor i no el podem mirar directament.

Observar i comparar roques i minerals

Pel que fa a les roques, observen que els seus fragments poden tenir colors, grandàries i formes diferents, que es pot actuar sobre elles a partir de modelar (argila), trencar si són fràgils (mica, sal) o ratllar (guix), i que també es poden utilitzar per diferents usos, com per dibuixar (grafit), construir edificis, etc. També poden observar minerals i comprovar el color de la seva ratlla, la duresa i la forma del cristall

2n estadi
Dia i nit, llum i ombres

A més d’aprofundir en allò que poden haver treballat a l'Educació Infantil, comproven, observant el cel, que a la nit la Lluna i les estrelles es mouen lentament i que, la primera, cada 4 setmanes torna a tenir la mateixa forma. També verifiquen que hi ha moltes estrelles i són diferents en brillantor i color. I, a més, que el Sol, que és l’estrella més propera i que no sempre surt des del mateix lloc, el veiem com si canviés de posició al llarg del dia, fet que dóna lloc a ombres de diferent llargada. Relacionen la posició del Sol amb les diferents parts del dia i comencen a representar la posició relativa entre el Sol, la Terra i la Lluna, i a diferenciar entre els astres que produeixen llum i aquells que la reflecteixen.

Com és ara el relleu i com era abans?

Pel que fa als canvis geològics, distingeixen entre un relleu pla, una vall, una muntanya..., i aprenen que aquests relleus també es donen al fons del mar. Distingeixen entre com era aquest relleu abans del canvi i com és ara, a partir de fenòmens geològics propers que poden observar, per exemple, quan hi ha una inundació al pati, una riuada, un terratrèmol... i aleshores es comencen a preguntar sobre possibles agents que fan que l’impacte sigui més gran o més petit. ​

Com pot ser la Terra per dins?

També es comencen a imaginar com pot ser la Terra per dins i com és possible que surti aigua d’una font. Així es poden pensar que l’interior de la Terra no és homogeni, que hi ha materials diferents, i que malgrat que el seu diàmetre és molt gran, la majoria de fenòmens (les aigües subterrànies, els volcans i terratrèmols...) tenen lloc molt a prop de la superfície. ​

3r estadi
Comprendre la rotació, practicar l'orientació

Ja són capaços d’explicar el dia i la nit per la rotació de la Terra al voltant del seu eix (cada 24 h). Sabem que el Sol és també una estrella, que produeix llum i que la veiem més gran perquè està a prop de la Terra, però que és més petita que d’altres estrelles. Els telescopis ens permeten veure astres ben llunyans ja que augmenta la seva aparença. El moviment del Sol ens possibilita orientar-nos en l’espai, diferenciant entre el nord i el sud, i l’est i l’oest. També ens podem orientar fent servir una brúixola i en el nostre hemisferi, localitzant el nord per l’estrella Polar o observant les ombres degudes al Sol. ​

Com canvia el relleu degut a processos externs: el cicle de l'aigua

També s’aprèn que la superfície de la Terra canvia degut, en part, a agents externs, com el vent, els corrents d’aigua, el gel, les onades, els éssers vius..., ja que trenquen els materials, els arrosseguen i els depositen en llocs diferents dels inicials formant les roques sedimentàries. Aquests canvis poden ser sobtats (una riuada) o molt lents (erosió d’una muntanya), i poden tenir diferents impactes en el medi. En especial, l’aigua té un paper important en el modelatge del paisatge en les diferents fases del seu cicle i el Sol és la principal font d’energia que fa que es produeixin aquests canvis. ​

Com és el sòl i com protegir-lo?

D’altra banda, aprenen que el sòl està constituït per roques meteoritzades (esmicolades), de restes de plantes i d’animals, i forma la part més superficial de la Terra. També poden relacionar la seva estructura flonja i la seva composició amb el fet que possibilita el desenvolupament de les plantes cultivades (ús agrícola -hort escolar-). I serà important incidir en que cal protegir-lo, ja que la seva degradació i/o contaminació pot tenir conseqüències desfavorables per a l’ecosistema”.

4t estadi
El sistema solar

Seran capaços de descriure l’estructura del Sistema Solar i els moviments dels astres que el conformen, i d’explicar els eclipsis i les estacions per aquests moviments. Amb el telescopi poden observar que, a més de la Terra, hi ha altres planetes que tenen satèl·lits (com Júpiter), els cràters de la Lluna i les taques del Sol.

La Terra: interaccions entre la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera, la biosfera i l’activitat humana

Serà important en aquest estadi reconèixer que la Terra ha canviat, canvia i canviarà degut a les interaccions entre la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera, la biosfera i l’activitat humana i caldrà aprofundir en la interpretació del funcionament de cadascun d’aquests subsistemes. Els canvis que es produeixen sovint comporten riscos, i caldrà ajudar als infants a reflexionar sobre possibles actuacions i mesures a preveure per tal de minimitzar-ne el seu impacte, especialment les que tenen a veure amb l’actuació de les persones.

Com canvia el relleu degut a dinàmiques internes: el cicle de les roques

Per tal d’explicar com canvia el relleu degut a dinàmiques internes es podrà incidir en com es produeixen els volcans i els terratrèmols. Caldrà fer una primera aproximació a com és l’escorça de la Terra i com es mouen les plaques que la formen, així com que allò que genera aquests canvis és l’energia interna de la Terra en forma de calor. Els alumnes aprenen que el magma d’una erupció volcànica pot refredar-se a l’interior o a l’exterior de la Terra, donant lloc a diferents tipus de roques ígnies. Tant aquestes roques com les sedimentàries, sotmeses a canvis de pressió i temperatura, es transformen en roques metamòrfiques. Tots aquests canvis constitueixen el cicle de les roques en el qual la quantitat de material és la mateixa (es conserva).  

Quines proves tenim de com ha anat canviant la terra?: els fòssils

Finalment comencen a reflexionar sobre l’origen i la història de la Terra, i observant els fòssils prenen consciència dels canvis que experimenta el planeta i de la magnitud del temps geològic

Final de primària

Estem treballant en els materials referents a la ESO, disculpeu les molèsties