Conxita Màrquez i Neus Sanmartí
Idees per treballar
Les idees bàsiques per treballar
"Bones" preguntes i dificultats
Per ajudar a la construcció d'aquestes idees
La Tectònica de Plaques és la teoria que explica els canvis en la superfície de la Terra, els del passat i els actuals, i proporciona una interpretació coherent de la història del Planeta. Aquesta teoria es fonamenta en moltes evidències, per exemple, la distribució dels terratrèmols i volcans, l’encaix entre les formes dels continents actuals, la coincidència de restes fòssils similars en continents molt separats, etc.
Idees per treballar
- La superfície de la Terra està formada per plaques, que tenen uns límits, es mouen i poden canviar de forma i de mida. Hi ha grans plaques i d’altres més petites que encaixen entre elles, configurant la superfície de la terra que és continua. Hi ha plaques que són majoritàriament continentals i d’altres oceàniques. Per tant, el ‘terra’ d’un oceà forma part d’una placa.
- Al moure’s les plaques interactuen unes amb les altres i poden acostar-se, allunyar-se o desplaçar-se lateralment. Es desplacen a diferents velocitats. Aquest moviment és el responsable de la major part d’estructures continentals i dels fons oceànics, i de la distribució de les roques i minerals. També dels volcans i terratrèmols, bona part dels quals es localitzen en llocs de contacte entre plaques. Els materials que formen les plaques (les roques) es desplacen i canvien.
- L’energia necessària per a aquests canvis prové de la descomposició d’elements radioactius que formen part del mantell de la Terra. Aquesta energia es transfereix en forma de calor i dóna lloc a moviments de convecció del material que forma part del mantell.
"Bones preguntes", activitats i dificultats
Com és que els continents tenen aquesta forma? Encaixen? Hi ha un motiu?
Hi ha un motiu perquè encaixin o només passa per casualitat? Per què penses això?. Els alumnes es sorprenen quan reconeixen que els continents encaixen com les peces d’un puzle. Tanmateix, quan ho volen explicar creuen que es deu a fenòmens catastròfics, com per exemple grans terratrèmols, que els han separat. També tendeixen a pensar que els continents i les plaques coincideixen, i que són els continents els que es mouen sobre els oceans (per exemple, que les illes suren sobre el mar).
És interessant que els alumnes puguin comprovar que els continents ‘encaixen’ (especialment Sud-Amèrica i Àfrica) i que, per tant, a l’inici de la història de la Terra havia existit un únic continent anomenat Pangea. També hi ha altres evidències com la coincidència de fòssils, tipus de roques...).
Els continents es poden reproduir amb cartolina o porexpan.. Devall hi posarem un paper doblegat per donar a entendre que les plaques suren sobre l'Astenosfera (substància fluïda i plàstica).
Imatge: Homeschool Den
Com es mouen les plaques? Com un cotxe, un avió, una formiga?
Una dificultat important és reconèixer que tot i que el moviment de les plaques és molt lent, com que succeeix al llarg de milions d’anys ha donat lloc a efectes importants que es reflecteixen en la distribució actual dels continents. La dificultat és representar-se el temps geològic, i que un canvi molt petit però continuo pot tenir conseqüències que es perceben a molt llarg termini. Es pot animar als alumnes que busquin evidències d’aquest moviment a partir de dades que es recullen a Islàndia o al Mar Roig, entre d’altres. Per exemple, que argumentessin al voltant de si el viatge al continent americà que va fer Cristòbal Colón seria actualment més llarg, més curt o igual?.
Imatge: Homeschool Den
Què fa moure les plaques?
La dificultat és entendre com es pot moure i arribar a trencar-se una estructura tan gran i compacte. Recordem que l’escorça està dividida en plaques i cada placa ens la podem imaginar com un gran tros de roca surant sobre el mantell. Aquest està calent i la calor dóna lloc a que les roques més properes del mantell es fonguin i ascendeixin. Al pujar es refreden en moviments anomenats de convecció. Aquests moviments provoquen que la placa es mogui. Per observar com funciona el fenomen de la convecció es pot fer algun experiment, com el que es mostra a la fotografia.
Vegeu el vídeo superior amb l'experiment
Es mouen totes les plaques en la mateixa direcció i sentit? Què passa quan es mouen?
Fruit dels corrents de convecció en uns lloc les plaques es mouen separant-se quan els materials fosos ascendeixen, i a d’altres s’ajunten quan els materials fosos s’enfonsen. A llocs com a Islàndia es pot mesurar com es van separant Europa i Amèrica, entre 1 i 2,6 cm a l’any. L'esquema superior mostra la dorsal que travessa l’oceà Atlàntic i la illa d’Islàndia. La fletxa senyala el lloc de la fotografia en el que es pot mesurar la separació que es produeix anualment entre els dos continents.