Base d’Orientació de la Competència Comunicativa 5 i 6 anys i novells de 6-7 anys.

Neus Sanmartí, Àngels Prat i Pla, Mercè Abeyà, Guida Al·lès

La llengua oral en la vida quotidiana

Evoluciona en l’ús de la llengua de manera natural, a partir de la parla del seu entorn

Passa progressivament del  llenguatge infantil al dels adults.. Manté regularitzacions en formes verbals (corrava per corria). Mostra algunes confusions en l’articulació de sons. (per exemple, boma per goma).

Comprèn les instruccions verbals en rutines de classe referides al funcionament i al comportament del grup (rutines a l’entrada a classe o referides al pati, a la higiene, a les accions abans d’iniciar una tasca…). Utilitza rutines de manera personal, en situacions i contextos diferents.

Participa activament en les converses col·lectives d’adults

S’adreça als adults amb naturalitat. S’expressa de manera que els altres l’entenen. Si cal  acompanya les explicacions amb elements no verbals (gestos, mirades).

Fa preguntes quan no entén alguna explicació o que tenen relació amb el que s’està parlant.

En les produccions orals (tant si són contes com explicacions) segueix un ordre senzill que s’ha treballat prèviament. Hi incorpora paraules apreses en les activitats escolars.

L’expressió i la comprensió oral

Comprèn explicacions de diferent complexitat i en tot tipus de format. Incorpora a la memòria nous termes i expressions

Escolta tant si parlen infants com si ho fan adults. Té curiositat per saber què diuen els altres i valora les seves aportacions.

Segueix el tema de l’explicació, l’entén i hi intervé de manera pertinent. Participa en activitats col·lectives i hi fa aportacions.

Pot iniciar un tema nou

Després d’una escolta pot reproduir algunes idees oralment, gràficament o per altres vies. En relació a les narracions orals i multimèdia (contes, explicacions, poemes), pot recordar alguna paraula o alguna idea poc o molt rellevant. Si és un conte, els personatges i part de l’acció. Si és una explicació, recorda alguna paraula o idea molt o poc destacada.

Recorda poemes, cançons o cantarelles memoritzades temps enrere.

Sap explicar contes coneguts i es fa entendre, tot i que el seu llenguatge és sintètic, amb predomini de noms i verbs.

Interactua amb el grup per aprendre i construir coneixements

Participa en els diàlegs de grup. Actituds en un diàleg: a) Escolta abans d’intervenir. b) Quan l’adult li ho demana, sap completar explicacions. c) Recull aportacions de companys. d) Sap contestar preguntes sobre la seva intervenció.

Pensa i reflexiona qualsevol acció que realitza

Quan se li demana,  sap explicar l’acció que fa i per què la fa.

Abans ha pensat com dur-la a terme i sap rectificar, si cal..

Escriure i llegir amb intencions comunicatives

Escriu a partir dels seus coneixements.

Té voluntat d’escriure paraules que ha escoltat o ha vist. No dubta de la seva capacitat per escriure i no tem els errors. Quan escriu, prioritza la intenció de comunicar alguna cosa del seu interès. Quan escriu, sap explicar perquè ho ha escrit.

Reconeix cançons, personatges o contes coneguts. N’escriu el nom o els dibuixa.

Els grafismes cada cop s’acosten més a l’escriptura

Inicia les tasques oralment, però passa progressivament a l’escrit, individualment o en petits grups. Mostra capacitat narrativa en diferents àmbits de la seva vida i alterna imatge i escrit en les produccions.

Millora progressivament  el grafisme, de manera que és comprensible per als lectors.

Quan es proporcionen estímuls, mostra capacitat creativa, que es manifesta en el llenguatge i el dibuix, i també en activitats corporals, musicals i artístiques.

A partir de les paraules conegudes, fa relacions so-grafia i descobreix l’emoció de l’escriptura.

Relaciona so-grafia, en els casos unívocs: una lletra, un so.

A partir del seu nom, comprova que un so es pot escriure amb més d’una lletra (Júlia, Oriol), i que una lletra pot tenir dos sons (Carles, Francesc).

Prova de reproduir paraules conegudes. Escriu o llegeix paraules que reconeix perquè formen part d’escrits memoritzats.

Llegeix amb seguretat les lletres de poca dificultat, com t, d, p, m, f, l. 

Reconeix la majoria de lletres, les associa a noms o a rètols de la classe.

A partir de lletres mòbils o bé amb el teclat de l’ordinador, s’adona del funcionament de les lletres per confegir paraules. Comprova que, si canvia una lletra, en surten paraules diferents: pi, vi… S’adona que, a vegades, les lletres van de dues en dues: ss, rr. Comprova si algun nom de la classe té dígrafs.

Li agrada descobrir si a la classe o al carrer hi ha alguna paraula que pot llegir

S’introdueix a altres signes gràfics que formen part del text: punt, admiració, coma…

Descobreix l’emoció de l’escriptura: Lletres que cada  infant “dibuixa” i que algú les pot llegir. Per això el diàleg amb l’adult és bàsic: Què hi volies escriure? Amb lletres del teu nom, què hi pots escriure? …

Practica estratègies lectores

Fa prediccions a partir dels dibuixos per orientar-se en la lectura. A partir del que llegeix, imagina com continuarà o com acabarà un relat.

Verbalitza els problemes de lectura – metacognició (ex: estic llegint com un robot i no ho entenc, com puc saber què diu?…) també a partir de preguntes de l’adult del tipus: Quan no entens alguna cosa, què fas?, per què diu que…?). 

Fa connexions per endevinar què diu una paraula a partir dels coneixements previs personals: Observa la paraula i intenta recordar com es llegeix. S’adona si és llarga o curta, i per quina lletra comença i acaba. Connecta les narracions o explicacions amb experiències de la seva vida.

Practica inferències mentre llegeix. Això vol dir que completa amb els seus coneixements el que no diu el text de manera explícita. Exemple: llegeix “l’ha mossegat un gos” i imagina el mal que li deu fer, que devia ser un gos perdut…

Crea imatges mentals dels contes o les explicacions que escolta i les pot verbalitzar (visualitza).

Planteja preguntes a partir de les narracions o explicacions, (qüestiona)

Compromís amb la lectura

Demostra gust per la lectura

Mira llibres o vídeos per iniciativa pròpia i amb molt de gust. Regularment, va a l’espai de biblioteca o al racó de lectura per iniciativa pròpia.

Comparteix les seves lectures amb companys, o bé amb tot el grup

Comparteix les seves lectures amb companys, o bé amb tot el grup

Participa col·lectivament en les activitats d’exploració de llibres.

Quan arriben llibres nous, té il·lusió per llegir-ne. Aprofita qualsevol situació per llegir.

Aplica les normes de biblioteca i les sap explicar als companys.

Compara narracions conegudes o llegides amb material multimèdia

Sap explicar per què un conte li agrada o no.

Mostra un criteri propi per elegir llibres. Sap distingir entre llibres que li agraden més o menys