Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.
L’estil de vida diari de la gran majoria de persones comporta consumir i tirar productes i materials més ràpid del que la naturalesa és capaç de recuperar. Per tant, caldrà aprofundir en sabers que fonamentin fer un ús més eficient dels recursos disponibles. En primer lloc serà important identificar quins materials consumim, si són naturals i/o reciclats, abundants o escassos, si es poden reciclar i el cost de fer-ho, si són tòxics, què se’n fa una vegada ja no els fem servir, etc.
Els canvis en els materials poden ser més o menys ràpids en funció de variables com la temperatura, la pressió o la quantitat i tipus de les substàncies que interaccionen. També caldrà aprendre que les que formen els objectes de paper o cartró, plàstic, ceràmica, fusta, metall, vidre, tèxtils…, no desapareixen tot i els canvis que experimenten i, per tant, si es deixen a l’entorn (sigui a un abocador o al bosc, mar, riu…), continuen interaccionant amb les substàncies que hi ha en aquests medis.
La matèria no es crea ni desapareix en un canvi, i els elements que la conformen són els mateixos a l’inici i al final (poden canviar les substàncies però no els elements que en formen part). Per tant, la massa també es conserva. Així, per exemple, quan es crema el gas butà, aquest es combina amb l’oxigen de l’aire i es produeix diòxid de carboni i vapor d’aigua (que no es veuen), i si per una banda peséssim el butà i l’oxigen inicial, i després el diòxid de carboni i l’aigua que es produeix, pesarien el mateix.
Paral·lelament, l’energia necessària perquè els canvis tinguin lloc també es conserva (la que entra és la mateixa que la que s’emmagatzema a les noves substàncies i/o es desprèn al llarg dels canvis), però la seva qualitat no es la mateixa (es degrada). És a dir, cada vegada la podem utilitzar menys per fer altres canvis i un treball. Per això diem que la massa de la matèria es conserva al llarg d’un cicle i que l’energia, tot i que es conserva, flueix.
Totes aquestes idees són necessàries per construir el concepte de sostenibilitat en l’ús dels recursos naturals, perquè és important tenir present que són limitats. Comporta identificar accions en les que el consum de materials és directe (per exemple, les relacionades amb l’estalvi d’aigua, amb la disminució en l’ús de plàstics o amb la separació idònia dels materials que es deixen als contenidors per al seu reciclatge). Però també i, molt especialment, en els que el consum és indirecte, per exemple, per identificar materials necessaris per al transport, com és el cas de la benzina, i diferenciar el seu ús en el transport públic o privat, o si comprem aliments de proximitat o que provenen d’altres països, o l’aigua que es necessita per a la fabricació de roba o paper, o per a l’obtenció d’aliments.
Per tant, fer un ús sostenible de l’aigua, no es redueix a tancar l’aixeta al rentar-nos les dents o reutilitzar l’aigua de la dutxa, sinó també en comprar menys roba o no malbaratar aliments. Aixó requereix identificar els materials que es necessiten per fabricar els productes que consumim, la seva quantitat i procedència, etc.
A l’aula o al pati, col·loquem una garrafa d’aigua damunt d’una cadira. Cada usuari es col·loca en cercle al voltant de lla garrafa, amb un cartell que especifica la seva feina, i rep una bolla de llana d’un color que representarà d’on ve i on va l’aigua que necessita. Cada parella d’usuaris diu si en necessita d’una font d’aigua directa (podria ser del riu, pou, font, aixeta…) i en cas afirmatiu, lliga l’extrem de la bola de llana a la garrafa d’aigua. 
