Montse Cabello, Mariona Domènech, Anna Marbà, Teresa Pigrau i Neus Sanmartí
La biologia té com a objecte d’estudi la matèria viva i, a les primeres etapes es relaciona fonamentalment amb l’estudi dels éssers vius (en especial, el cos humà), i de les seves interaccions amb el medi natural.
Aquest objectiu, que tradicionalment s’ha associat a l’estudi de la classificació dels éssers vius i a la fisiologia del cos humà, s’ha vist superat en les darreres dècades. Investigació en cèl·lules mares, homeopatia, sostenibilitat, dietes miraculoses, càncer, espècies invasores, COVID, etc., són temes que ja participen de la vida quotidiana del nostre alumnat. Actualment és un objectiu prioritari de l’escola formar persones que puguin interpretar aquests problemes des d’una perspectiva científica, per tal de poder participar i actuar en un context real, i sobretot, de promoure una manera de qüestionar-se la vida fonamentant-la en coneixements i no en opinions.
El pensament biològic es caracteritza per ser sistèmic, és a dir, per activar sabers que ens han de permetre analitzar i interpretar fets i fenòmens relacionats amb la vida dels diferents éssers vius en un entorn concret (per exemple, per predir quines conseqüències té l’alliberament de mascotes com les tortugues d’aigua al medi o per què no ens podem banyar en els llacs de muntanya dels parcs naturals o com hem d’actuar si hi ha una plaga d’escarabats a l’escola). Primer caldrà definir (i per definir, s’entén identificar, delimitar, etc.) bé el problema o situació que es vulgui interpretar, atès que no és el mateix estudiar els grans grups d’éssers vius o com viuen els lleons, que plantejar-nos una pregunta/problema relacionada amb ells.
Per interpretar qualsevol fenomen des de la perspectiva biològica és necessari fixar la mirada en:
Identificar l'estructura
Identificar qui és el protagonista de la història, que en el marc del pensament sistèmic es coneix com l’estructura. És a dir, davant d’una situació que està passant en un lloc (en un ecosistema), hem de decidir si volem interpretar què està passant a nivell de tot ell, a nivell d’una població determinada d’éssers vius, a nivel d'un organisme déterminat, o fins i tot a nivell cel·lular -sempre en relació a l’estudi dels canvis d’un determinat grup d’éssers vius que viuen en l’ecosistema.
Seleccionar canvis i processos
Un cop identificat el protagonista, cal preguntar-nos què fa i com canvia al fer diferents accions, és a dir, si ens estem centrant en un grup d’éssers vius podrem aprofundir en com es nodreixen, com es reprodueixen i com es relacionen. En funció del problema/situació a interpretar, seleccionarem uns determinats canvis-processos i ens preguntarem què passa entre el que entra i el que surt del protagonista, i què canvia i com ho fa, i què no canvia.
Aprofundir en les interaccions entre l'estructura i el medi
Finalment també caldrà aprofundir en les interaccions que es donen entre el protagonista i el medi, a partir de preguntar-se què intercanvien i quines són les condicions en les que aquesta interacció possibilita la vida. És a dir, tot allò que regula els processos que hem descrit anteriorment.
A més a més, en el pensament biològic hi ha dues idees transversals que transcendeixen sobre les altres:
El temps, que té a veure amb els processos de creixement, desenvolupament –cicle de vida- i d’evolució, és a dir, passat, present i futur.
L’escala, a la que ens referim quan analitzem un sistema viu, ja sigui el nivell organisme –el bàsic a l’escola primària- i els òrgans que conformen els diferents aparells i sistemes, el cel·lular –part bàsica de tot ésser viu-, i els nivells superiors de població i d’ecosistema (en tots els nivells es realitzen les 3 funcions). Serà important fer èmfasi en interrelacionar els diferents nivells escalars a l’hora de generar explicacions sobre els fenòmens observats (és el que se´n diu coherència vertical). Per exemple, per explicar què li està passant a un determinat grup d’éssers vius que s’està intoxicant, cal poder identificar que allò que els intoxica és al medi (i ells ho estan agafant) i que ha d’arribar a les seves cèl·lules – amb els més petits podem parlar de les parts que formen els éssers vius – que és on es provoca el dany.
Davant la pregunta: com hem d’actuar si hi ha una plaga d’escarabats a l’escola, si es vol promoure que els infants construeixin la interpretació biològica del que està passant i puguin prendre decisions fonamentades, parlarem de:
ESTRUCTURA
Parts i relacions entre les parts.
L’estructura, és la protagonista del problema. En aquest exemple, els escarabats serien els protagonistes i, per tant, s’hauria de treballar com són, com s’interrelacionen les seves parts, a quin grup pertanyen, etc.
Com són? (per fora i com els imaginem per dins), com s’interrelacionen les seves parts? on són?.
CANVIS I PROCESSOS
Que tenen lloc quan interaccionen amb el medi.
Ens hauríem de plantejar preguntes i elaborar respostes sobre què els hi entra i els hi surt als escarabats i què passa entre el que els hi entra i els hi surt, tant a nivell de matèria i energia: que menja i quins són els seus residus? quins canvis van tenint lloc dins del cos?, com d’estímuls i respostes: a quins estímuls són sensibles?, com responen a la temperatura? I a la llum?, i de reproducció: quines condicions l’afavoreixen?
Que passa dins el sistema viu quan canvia? (al menjar, respirar, aparellar-se) A quins estímuls són sensibles? (temperatura, llum…).
CONTROL-REGULACIÓ
Quins factors afavoreixen o limiten els canvis I processos identificats?
Què passa si de cop hi ha molt més menjar al seu abast? què passarà si augmentem o disminuïm la temperatura de l’escola? Si posem un insecticida, quins efectes tindria per a l’escarabat? i per a tot l’ecosistema de l’escola?.
Quins factors afavoreixen o limiten el seu creixement, els canvis I processos?
Temps
Quin és el cicle de vida dels escarabats? com i quan hem d’actuar per prevenir la seva proliferació? Quin és el moment idoni per actuar de manera preventiva?
Com és ara, com era i com serà?
Escala
L’escala de la que partirem és la d’organisme, i buscarem explicar els canvis en funció de com s’interrelaciona amb el medi: d’on provenen aquests escarabats? Què ha afavorit de l’ecosistema escola (o del seu entorn) la seva proliferació?, i també, de com funcionen els seus òrgans: quins òrgans els permeten captar informació sobre possibles aliments? o enemics, parelles per reproduir-se…?.
Ecosistema. Organisme. Cèl·lula.
Per tant, a partir d’una situació concreta, que pot ser ben diversa i propera als nens i les nenes d’un entorn determinat, es pretén no tant que siguin especialistes -en aquest exemple, en escarabats-, sinó ajudar-los a generalitzar una manera d’analitzar i interpretar situacions relacionades amb els éssers vius, és a dir, construir el que en didàctica es coneix com el model ésser viu, per tal de poder-lo transferir a d’altres situacions. L’objectiu, doncs, no és posar el focus en les particularitats de cada ésser viu, sinó establir què tenen en comú amb d’altres i en què es diferencien.