Paper

En què s’assemblen un tros de pa, un full de paper i uns pantalons texans?

Guida Alles Com aconseguir canvis sostenibles?, Sistemes materials 07/05/202009/09/2026Aigua, Pa, Paper, Tela

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

Quan es pensa en com reduir el consum d’aigua (i d’energia), normalment ens referim al consum directe, en com i quan la utilitzem per rentar, beure, regar…, i no tenim en compte els consums indirectes, és a dir, l’aigua necessària per obtenir els productes que utilitzem (i en els que habitualment es necessita més aigua que en els usos directes). Per tant, és important prendre consciència d’aquest fet i deduir la necessitat de canvis en els comportaments orientats a reduir el consum de productes i objectes, com és el cas del pa, del paper o de peces de roba.

A través d’aquesta activitat (adreçada al CS de primària o a l’ESO), es vol promoure que l’alumnat estableixi relacions entre diferents fets i identifiqui possibles causes llunyanes d’un problema. Al final haurien de poder respondre a la pregunta inicial, aparentment inversemblant. Els objectes de la pregunta es poden canviar per adaptar-los als que el nens i nenes consumeixen més habitualment com, per exemple, una hamburguesa o una llauna de refresc, i també es pot aplicar en d’altres reptes.

Descripció de l'activitat

Per parelles

Cada dos alumnes reben una targeta d’usuaris de l’aigua: pagès, ramader, responsable forestal, minaire, central elèctrica, fabricació de màquines, serradora, molí fariner, filatura, fabricació de paper, forn de fabricació de pa, fabricació de texans, transportista…

Busquen informació conjuntament i reflexionen sobre fins a quin punt, per fer la seva feina depenen de productes i serveis proporcionats per altres usuaris. Per exemple, un productor de roba de llana depèn dels ramaders que crien ovelles, de la fàbrica per transformar la llana de les ovelles en teixit, de la que fabrica peces de llana, i tots depenen dels transportistes (i ben segur que de més usuaris). I en tots aquests processos es necessita energia (amb més o menys quantitat).

Grup classe

A l’aula o al pati, col·loquem una garrafa d’aigua damunt d’una cadira. Cada usuari es col·loca en cercle al voltant de lla garrafa, amb un cartell que especifica la seva feina, i rep una bolla de llana d’un color que representarà d’on ve i on va l’aigua que necessita. Cada parella d’usuaris diu si en necessita d’una font d’aigua directa (podria ser del riu, pou, font, aixeta…) i en cas afirmatiu, lliga l’extrem de la bola de llana a la garrafa d’aigua.

Després d’aquesta primera acció que fan tots els usuaris, generem una conversa que possibiliti prendre consciència que en tots els casos necessiten disposar d’una font directa d’aigua i que quan s’utilitza, aquesta s’embruta/contamina més o menys. Al mateix temps, reflexionem si també es necessita energia, i si serà molta o poca.

Grup classe

Una vegada tots els usuaris han indicat si necessiten aigua i energia, es torna a demanar a cadascun d’ells que indiqui quins productors depenen d’ell, i els usuaris citats aixequen la mà. La bola de llana de l’usuari 1 passa als altres (2, 3…).

Es demana a l’usuari 2 que descrigui com utilitza els productes o serveis de l’usuari 1 i si el seu producte l’utilitzen d’altres. En cas afirmatiu, la bola de llana d’aquest usuari passa a aquests altres. El procés es repeteix les vegades que calgui.

Grup classe

Per destacar la interdependència entre els usuaris d’aigua, es demana a un d’ells que estiri de la llana. Es pregunta a aquells que han notat l’estrebada que aixequin la mà. L’estrebada simbolitza dependència tant en l’aigua com en el producte de l’alumne que l’ha fabricat.

En aquest moment, es comprova quins usuaris es necessiten per fabricar pa, paper i pantalons texans, i si serà necessari consumir molta aigua, tan directa com indirectament, i energia.

Finalment caldrà parlar sobre les conclusions es poden treure de l’activitat. Què és el que hem après fent-la? I aprofundir especialment en l’aigua i l’energia que malgastem quan llancem pa que no mengem, no fem un bon ús del paper, o anem comprant roba sense que la necessitem.

Dades de referència

Tot i que depèn dels tipus i mètode de fabricació.

Aigua necessària per fabricar:

Un parell de texans de cotó………….. 6.840 l

Un pa de 1kg ……………………………………3.800 l

40 fulls de paper ………………………………..380 l

Tipus d’usuaris de l’aigua i ús que en fan

Activitat adaptada de: Watercourse (Organization); Western Regional Environmental Education Council. (1995). Project WET: curriculum & activity guide. Houston

Com és que hem d’estalviar paper si n’hi ha tant?

Guida Alles C. Científica Dimensió Conceptual 07/05/202009/09/2026Materials, Paper

Conxita Marquez, M. Gràcia Grapi, Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.

En el marc d’un projecte (a l’etapa d’infantil) es va crear un personatge, una fada, que envia unes cartes als infants.

1. Carta de la fada

2. Inventari de papers de l'escola

A la primera carta, que llegeix la mestra, la fada parla d’uns follets que volen saber com obtenir paper per a la seva pròpia escola.

Els nens i nenes discuteixen com solucionarien el problema i les opinions són recollides a una altra carta que la mestra escriu en nom de la classe. Aquestes opinions es refereixen a:

comprar paper a la botiga (o demanar que el comprin altres si no tenen diners)
i fabricar-ho.

No apareixen idees relacionades amb la reutilització, el reciclatge o la reducció del consum. La mestra es planteja doncs el repte que els nens i nenes concebin un altre tipus de solucions, planteja preguntes i promou que ells i elles també se’n facin. En concret, la fada diu que ella no sap com s’obté el paper i els demana ajuda. Es el detonant per promoure la conversa i començar a percebre el problema.

Per avançar la mestra comparteix una altra carta de la fada en la que explica que uns follets que viuen al bosc li han parlat de la feina que veuen que fan els llenyataires al tallar la fusta que es fa servir per fabricar paper, de com l’utilitzen uns nens a una escola (tant parlen de bons usos com d’altres millorables), dels molts trossos que troben abandonats al bosc… També diuen que voldrien aconseguir que es reduïssin els problemes que els comporta (cada vegada hi ha menys arbres, hi ha més brutícia…), però que no saben com fer-ho. El repte que els planteja la fada és el d’ajudar els follets a aconseguir-ho.

Per generar una resposta, primer fan un ‘inventari’ dels papers de tot tipus que utilitzen a l’escola i a casa: per escriure, per embolicar, per mocar-se, diaris, llibres/contes…, com els utilitzen: quantitat, què fan quan al dibuixar s’equivoquen, si els fan servir per les dues cares…, i també comproven què hi ha al contenidor de papers del barri i si també en troben als altres contenidors (de plàstics o de matèria orgànica).

3. Base d'Orientació

4. Com fabricar paper?

Després de recollir papers de les papereres de l’escola (o que porten de casa), els reciclen fabricant-ne de nous i, entre tots, proposen què diran als follets sobre què poden fer per respondre a les seves preguntes inicials. La mestra ho escriu en format carta per enviar als follets (una manera de resumir idees clau).

5. Joc per recordar com fabricar paper

Seguidament fan un joc per resumir i recordar què es necessita per fabricar el paper. Cada grup rep unes fixes en les que hi ha dibuixats 3 arbres, 3 representacions d’aigua, 4 bombetes i 1 fàbrica de paper. Cada grup tira un dau que en el que en dues cares hi ha una paperera, en dues altres un contenidor de paper i en les dues restants, papers recollits per reciclar a la fàbrica. Cada grup tira el dau:

Si surt la paperera, han de situar a la fàbrica una fitxa de cada ítem (arbre, aigua i energia)
Si surt el contenidor, han de situar a la fàbrica una fitxa de l’aigua i una altra de l’energia
Si surt el paper recollit per reciclar-lo directament, només s’envia la targeta d’energia a la fàbrica.

Al final es consensua, a partir de constatar el grup que ha conservat més ítems (bosc, aigua, energia), els sentit de dur a terme els diferents tipus d’accions.

Font: M. Gràcia Grapi (tutora: Rosa Tarín), Escola l’Avet, I4

Què passa quan barregem un paper amb aigua?

tresorderecursos C. Científica, Canvis físics en la matèria, Canvis químics, Sistemes materials 07/05/202009/30/2024Experimentació, Paper

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.

El paper és un material que permet observar-ne molts canvis quan es manipula i des de ben petits.

A l’etapa d’infantil es pot utilitzar una adaptació del conte: “L’homenet de paper”, com es va fer a I4 a l’Escola Les Palmeres de Santa Coloma de Gramenet.

Després es plantegen si poden tornar a tenir paper en el que poder dibuixar (els canvis físics són reversibles).

Primer trenquen papers de la paperera en trossos petits i els barregen amb aigua.

Després van fer una pasta de paper amb la batedora i la van filtrar per treure’n l’aigua

També es pot reflexionar sobre què passa amb el paper de wàter o de cuina i deduir quins tipus són els més idonis d’utilitzar perquè contaminen menys (i també, de la importància de fer servir-los en la quantitat mínima necessària).

A partir de la pregunta: Quin paper de wàter contamina menys?, els alumnes poden dissenyar un experiment per comprovar-ho. Primer caldrà pensar en les diferents variables independents: gruix, llargària, color, impressió en color…, i per comprovar com influeixen en la contaminació, anar-les comprovant una a una, fixant les altres. És a dir, si es vol comprovar si el nombre de capes influeix en la quantitat de residus que s’originen quan es tiren al wàter, s’hauran de fixar les altres (llargària, color, impressió en color…) i en tots els cassos el procés ha de ser el mateix (utilitzar la mateixa quantitat d’aigua i sacsejar el pot el mateix número de vegades). Els alumnes poden comprovar que si el paper està tintat, l’aigua residual es acolorida i, per tant, contamina més que si és paper blanc, o que si és més llarg, la quantitat de residus és major (i, per tant, poden concloure com utilitzar-lo de la manera més sostenible ambientalment).