Neus Sanmartí, Teresa Pigrau i Conxita Màrquez.
Aquí hi trobareu un recull d’exemples d’activitats i “bones preguntes” per a construir coneixements a través de l’experimentació sobre per què existeixen el dia i la nit i les estacions. Imatge esquerra: Jordi Domènech-Casal.
Com és que hi ha dia i nit?
Respondre a preguntes sobre com és que hi ha dia i nit? requereix pensar en la Terra com un planeta esfèric. Es pot treballar amb un globus terraqui (o amb una esfera de porexpan) girant al voltant d’un eix inclinat d’Est a Oest, i il·luminat per un focus (el Sol). L’alumnat pot observar que hi ha tota una zona de la Terra on els dies són llargs perquè la zona il·luminada és ampla (o gran), mentre que hi ha una altra zona de la Terra (hemisferi contrari) on els dies són curts i únicament se n’il·lumina una petita part. Imatge: Escola Pia de Sabadell
Per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions)
Paral·lelament, situant una agulla en una part del globus i fent-lo girar, es poden observar les variacions en la longitud de l’ombra. Aquestes observacions permeten associar les estacions a les zones de la Terra on hi ha més o menys hores de Sol i començar a respondre a la pregunta per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions). Font imatge: CESIRE CDEC
De fet, per treballar les estacions començaríem observant el nombre d’hores de llum solar, a partir, per exemple, de preguntar-nos com és que quan celebrem l’aniversari d’un company a la tarda, en uns és de nit i en d’altres és de dia? i de relacionar els aniversaris de tots amb l’hora de la sortida i la posta de Sol.
Per saber-ne més: – AA VV. (2018). ¡Aún no es otoño porqué no se han caído todas-todas las hojas! Propuesta de cambio de contenidos sobre las estaciones. Aula, 277, 28-33.
Com és que els dies i les nits no tenen les mateixes hores? Notem la mateixa escalfor quan estem una estona llarga al sol que quan hi estem poc temps?
I després, passaríem a pensar com és que on vivim nosaltres els dies i les nits no sempre tenen les mateixes hores? També ens preguntarem si quan estem una estona llarga al Sol, notem la mateixa escalfor que quan hi estem poc temps?, i començar a pensar en el fet que la sensació de fred o calor no es deu només a estar a prop o lluny del focus o font d’energia. Aquestes idees són importants perquè el que explica que a l’estiu faci més calor que a l’hivern no és la distància de la Terra al Sol, sinó les hores d’insolació i la trajectòria del Sol (el punt més alt on arriba), fenòmens que es deuen a la diferent inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de l’el·líptica.
Quin dia i hora són millors per poder veure 2 planetes i la Lluna? (ESO)
Una altra proposta, per alumnes més grans (ESO), és la de pensar què hem de tenir en compte per organitzar una observació astronòmica. Per fer-ho, cadldrà abordar conceptes com el Pla de l’Eclíptica i els moviments de rotació i translació, amb la finalitat d’elaborar un calendari que els permeti determinar quin dia i hora és millor fer l’observació per poder veure 2 planetes i la Lluna. Per ampliar informació es pot consultar El projecte i l'article sobre Howlin’Wolves de Jordi Domènech Chavarría clicant sobr la imatge.