Tots tenim l’experiència de barrejar sal o sucre amb aigua i comprovar que es dissolen i, en canvi, que no passa el mateix al mesclar aigua i oli. En el primer cas, les substàncies interaccionen amb l’aigua, que ‘trenca’ el solut, i es separen les partícules, que es reparteixen per l’aigua (dissolvent). Com les partícules són molt petites, no es veuen a ull nu i fins i tot, passen a través d’un paper de filtre. En canvi, en el segon cas, l’oli i l’aigua no interaccionen, i es separen en dues capes en funció de la seva densitat (que, recordem, no és el mateix que el pes).
Els infants poden imaginar què passa en cada cas i representar-ho. Es pot observar que les maneres de dibuixar-ho poden ser molt diverses, però el més interessant és conversar al voltant d’elles. Una de les dificultats és imaginar que l’aigua també està formada per partícules i quan es coavaluen, és una de les característiques que destaquen. També la manera ben diversa de representar la interacció entre el solut i el solvent i la dispersió de les partícules d’un i altre.
Els infants poden arribar a imaginar la matèria formada per partícules però, al mateix temps, creuen que ha d’haver-hi una matèria contínua, que les conté, com es pot observar en la representació que fan de la mescla d’oli i aigua. Aquesta idea es manté molts anys i comporta, per exemple, que quan són més grans puguin considerar que la propietat de ser ‘dolç’ del sucre és una part diferenciada de la substància, i que està dins d’ella.
Una altra de les dificultats és la confusió entre els conceptes de pes i densitat. Tots aquests aspectes poden ser objecte d’intercanvi de punts de vista en una conversa a l’aula.
Exemples de representació inicial d’una mescla d’oli i aigua, on es reflecteix la idea alternativa de que el fet de surar es deu el pes (i no a la densitat).
Després de la conversa, es va acordar que l’explicació del perquè l’oli no es dissol en l’aigua podria ser: “ Per què la unió entre les parts d’oli és molt forta i no deixa que les parts d’aigua entrin”
