Idees per treballar
Les idees bàsiques per treballar
Idees per revisar i construir
Les idees habituals de l'alumnat per revisar
"Bones" preguntes
Per ajudar a la construcció d'aquestes idees
Resum Idees clau
Per estructurar el que hem après
Idees per treballar
Un ésser viu s’ha d’entendre com un sistema complex que:
Intercanvia matèria I energia amb el medi
Intercanvia matèria i energia amb el medi i com a resultat, modifica el medi (que equival al concepte de nutrició)
Capta estímuls i genera respostes
Capta estímuls i genera respostes (el que s’entén com a funció de relació)
Prové d'altres éssers vius
Prové d’altres éssers vius que li han transmès les seves característiques (equiparable a la reproducció)
Està constituÏt per cèl·lules
Està constituït per una o moltes unitats estructurals anomenades cèl·lules
Per tant, sempre que treballem éssers vius ho hauríem de fer pensant en com fan les funcions en el medi en què viuen i també és clau reconèixer que una cèl.lula és la part més petita d’un ésser viu que pot realitzar les tres funcions.
Construir models
L’aplicació d’aquest model a l’estudi dels éssers vius, des dels animals als bacteris, permet aprendre a mirar la diversitat no com una varietat de formes, sinó com maneres de realitzar les diferents funcions pròpies de la vida. Treballar des d’aquesta perspectiva afavoreix també la transferència de coneixement d’un context a un altre, és a dir, el més rellevant de la construcció del model no és convertir l’alumnat en experts en la descripció d’un ésser viu determinat (com és, què menja, on viu…) o plantejar preguntes del tipus: El conill és un ésser viu? Què és la metamorfosi? Què és la fotosíntesi? Quin animal corre més?… , sinó en ajudar-los a fer-se les preguntes pertinents per quan vulguin estudiar-ne qualsevol altre: Com el peix -una planta, un fong…-, obté l’energia per viure (moure’s, créixer…)? Com és que els fills s’assemblen als pares? Què passa dins del meu cos quan capto una olor desagradable?Què passa dins del cuc de seda des de que menja una fulla de morera i surt una ‘caca’?
Idees per revisar i construir
Cal tenir present que molts alumnes associen vida a ‘moviment’. Això fa que no considerin a les plantes com a éssers vius o que, en canvi, pensin que la Lluna és viva perquè es mou. També alguns creuen que el foc és quelcom viu (el llenguatge quotidià ho reforça), perquè neix, es fa gran i mor. La definició tradicional d’ésser viu com quelcom que neix, creix, es reprodueix i mor no és idònia atès que limita massa el pensament perquè és molt descriptiu i no ajuda a focalitzar en allò que es hem de fixar per poder explicar els canvis en els éssers vius. Podem dir que un bacteri creix? I que un llevat mor?
Per explicar la vida necessitem interrelacionar nivells escalars
Per poder donar resposta a preguntes com les anteriors i elaborar explicacions, cal posar el focus en un nivell escalar i en les relaciones entre els diferents nivells. Per exemple, ens pot interessar explicar canvis a una pineda determinada (on hi viuen diversos éssers vius) –ecosistema-, centrar-nos només en el que els hi està passant als pins –població-, o posar la mirada en què els està passant a unes cèl·lules determinades dels pins. Tradicionalment els temes objecte d’estudi es centren en un nivell (s’estudia, de forma separada, algun ecosistema, un ésser viu, els òrgans d’algun aparell, la cèl.lula), de manera que l’aprenentatge és molt descriptiu.
En canvi, si volem interpretar els canvis que observem, ens cal establir interrelacions. Un exemple clàssic és com s’estudia la respiració, que normalment es centra en la descripció de l’intercanvi gasós en els pulmons i en la del recorregut que fa l’oxigen i el diòxid de carboni al llarg del cos humà (nivell òrgans), però no possibilita reconèixer que de fet, la respiració (obtenció de l’energia necessària per viure) té lloc a les cèl.lules (nivell escalar inferior o cel·lular), i depèn de l’entorn on es viu i en el que s’agafa l’oxigen i es deixa anar el diòxid de carboni (nivell escalar superior o ecosistema).
De fet, la cèl·lula cal treballar-la com a unitat bàsica estructural dels éssers vius. No és important descriure’n les seves parts sinó més bé veure-la com una caixa negra, amb una membrana semipermeable -paret- que separa dos medis, i on hi passen diferents processos a partir del que li arriba de l’exterior. A l’educació́ primària caldria tenir com a objectiu que les cèl·lules són les petites parts o ‘peces’ que formen els éssers vius, i que totes fan les mateixes funcions, tot i que són diferents segons la funció que realitzen (no són iguals unes cèl·lules o parts dels sistema nerviós que del muscular o de les plantes). Cal construir la idea que alguns materials que l’individu incorpora del medi acaben arribant (… a les cèl·lules).
Comporta evitar els arguments teleològics -les coses passen perquè han de passar- com, per exemple, “el cos (o la cèl·lula) agafa els nutrients que necessita”. També cal incidir en identificar el lloc on es generen els residus que s’expulsen del cos. Per exemple el CO2 és un residu que s’obté a la cèl.lula i no als pulmons.
Deduint criteris de classificació
Serà interessant anar reconeixent que tot i que tots els éssers vius realitzen els mateixos processos, no tots ho fan de la mateixa manera, i d’aquí es dedueixen criteris de classificació.
La comunitat científica acorda uns criteris, que sovint són massa complexos per treballar-los a l’escola. En canvi, és més interessant treballar la idea de clau dicotòmica i el criteri de classificació associat. Es pot fer, per exemple, a partir de classificar fulles i llavors. Cada grup estableix uns criteris i mira de classificar les seves mostres. Quan fem la posada en grup, es pot comprovar que no totes les mostres es poden classificar (i a vegades cal fer un criteri nou per un mateix grup), que hi ha criteris més vàlids que d’altres, etc.
"Bones preguntes" i activitats
Per fer pensar en les diferents funcions dels éssers vius
És viu? Com ho saps?
Per fer pensar en les diferents funcions dels éssers vius: Com és que diem que una vaca és un ésser viu? I una planta? Un os, un ou o una llavor són vius? Quines raons donem? Com el peix -una planta, un fong...- obté l’energia per viure (moure’s, créixer...)?
Què tenen en comú tots els éssers vius?
Com és que els fills s’assemblen als pares? Què passa dins del meu cos quan capto una olor desagradable? Quines similituds i diferències hi ha entre la manera com es nodreixen els animals i les plantes?
És important que les preguntes promoguin pensar en les tres funcions (el model)
Què fan tots els éssers vius?
Una pregunta que ajuda a començar a pensar en el model és: “què fan tots els éssers vius”?. O bé: Com el peix -una planta, un fong...- obté energia per viure (moure's, créixer...)? Els nens i nenes responen amb accions comunes o específiques (fan pipí, volen, tenen fills, respiren...), i a partir d’aquí es pot començar a agrupar-les segons les tres grans funcions i abstreure que caracteritza cadascuna.
En aquest vídeo, Teresa Pigrau explica com introduir el model sistemes vius a l’aula. És un vídeo filmat en directe durant una formació permanent en Claustre, en la qual la formadora simula el que faria una mestra si estés dins l’aula amb els alumnes. Dura 5 minuts.
Com ho fa una llavor per germinar?
Imatges: Escola Dovella. P5. L'escrit és de la mestra que recull les explicacions dels nens sobre el seu dibuix.
Per respondre a aquesta pregunta, (què necessita una llavor per germinar), caldrà relacionant les necessitats de nodrir-se (nutrients que aporta el cotilèdon, aigua, i aire per respirar i obtenir energia), relacionar-se (estímuls com la calor i humitat), i reproduir-se (a les parts que tenen cèl.lules reproductores que desenvolupen l’arrel i la tija). Els nens i nenes d’infantil ja es comencen a representar, per exemple, com es desenvolupa la llavor, des dels que creuen que la planta ja hi és completa a la llavor i el que fa és desplegar-se, fins els que pensen que a la ‘boleta’ inicial li van sortint ‘trossets’ cada dia (idea precursora de la reproducció cel·lular).
Per a què li serveix el cor al cervell?
L’alumnat té dificultats per relacionar els diferents aparells i reconèixer que la vida s’explica perquè funcionem com un sistema, ja que sovint s’ensenya cada aparell per separat i de manera fragmentada. D’aquí l’interès de plantejar preguntes que promoguin l’establiment de relacions com Què passa si no es té el sentit de...? per què? Per a què li serveix el cor al cervell? Per què li serveix el cor a la cama? Per què li serveix l'intestí a la mà?. Imatge: Antònia Sastre. Escola d'Es Castell. Menorca.
Què necessita l'arbre per créixer?
Pot ser interessant que l’alumnat discuteixi: “Què necessita l’arbre per créixer? què li entra? què passa dins seu amb el que li entra? què en surt?, i que ho representin per mitjà de maquetes o dibuixos. És pot comprovar que, en un arbre, dibuixen un ‘cor’ i venes perquè necessiten explicar-se com és que els nutrients es distribueixen per les seves parts, i creuen que a les arrels no hi arriben nutrients, i tampoc s’imaginen com respira el tronc, què eliminen els arbres, etc. A partir de les seves idees prèvies serà necessari plantejar preguntes que generin dubtes i altres maneres d’explicar. Imatge: Teresa Pigrau. Escola Coves d'En Cimany, 5è primària.
Què li entra del medi a un determinat ésser viu? (un animal, una planta, un fong...). Què en surt?
Al mural, uns infants de P3 parlen del què entra i surt al nostre cos (i al llarg del curs van afegint idees). Imatge: Françoise Ferrenbach, Escola Coves d’en Cimany P3.
En els següents dos dibuixos, els alumnes de 1r curs, expliciten què entra i què surt quan parlen dels elefants. En ambdós casos, la mestra ho va recollint. Imatges: Victòria Carbó Escola Coves d’en Cimany 1r.
Què passa dins seu cos entre el que entra i el que en surt?. Què passa dins del cuc de seda des de que menja una fulla de morera i surt una ‘caca’? Aquestes interrelacions es poden treballar des de molt petits.
Si ensenyem a l’alumnat que cal fixar-se en el que entra i el que surt, estem construint la base perquè després puguin fer evolucionar aquesta manera de mirar cap a la de l’intercanvi de matèria i energia, a la d’estímul i resposta, o a parts -cèl·lules- que donen lloc a un nou ésser viu similar als seus progenitors. Posteriorment, ja a nivells d’educació secundària, aquesta mirada serà encara més complexa.
En el cas dels elefants, després la mestra els demana que escullin alguna ‘cosa’ que entra i una altra que surt i que dibuixin el camí, que després expliquen als companys i companyes. En el dibuix s’observa que un nen representa que li entren ‘sensacions’ al tocar l’herba amb la pota i que li van a parar al cervell, i que li entra "menjar" que, en el seu camí pel cos, connecta amb el ‘cor’, i surt en forma de ‘caca’. Imatge: Victòria Carbó. Escola Coves d'En Cimany. 1r de primària.
Idees clau que caracterizen tots els éssers vius
- Un ésser viu és un sistema que realitza (o pot realitzar) les funcions -processos- de nutrició, relació i reproducció, en un medi concret. És a dir: A) Intercanvia matèria i energia i conseqüentment modifica el medi. B) Capta estímuls i genera respostes. C) Transmet informació genètica
- Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules o unitats de vida (petites parts o peces) on s’intercanvia matèria i energia i es capten estímuls i es generen respostes. En els organismes, que estan formats per moltes cèl·lules, aquestes treballen conjuntament per formar teixits i òrgans especialitzats en realitzar els diferents processos.
- Les cèl·lules, que tenen diferents formes, estan formades per una membrana semipermeable que separa el medi extracel·lular (el que hi ha al seu voltant, que pot ser el medi intern del cos o el mar, per exemple) de l’intracel·lular. A través d’aquesta membrana diferents substàncies (aigua, nutrients, O2, tòxics, etc.) poden entrar o sortir de la cèl·lula.
- La diversitat d’éssers vius es relaciona amb les maneres diferents de dur a terme les funcions o processos. Els criteris de classificació busquen identificar similituds entre organismes.