El Claustre de l´Escola Banús va destinar un any a elaborar la rúbrica de comprensió lectora. Els aspectes a destacar són:
- El procés d'elaboració va comptar amb la participació de tot el Claustre i va durar un any.
- En una sola rúbrica, s'hi reflecteix la progressió d'aprenentatge des de cicle inicial fins a cicle superior.
- Els indicadors es van construir a partir de l’anàlisi de múltiples produccions dels alumnes. La prioritat no va ser la definició dels criteris de la rúbrica sinó la comparació de les preguntes dels alumnes. A partir d'aquesta observació es va detectar una progressió evolutiva en la comprensió lectora. Per tant, la redacció dels criteris va ser el darrer pas del procés.
- La metodologia d'avaluació no es centra a plantejar preguntes sobre un text, com fan la majoria de les proves estàndard, sinó a demanar a l'alumnat que plantegi preguntes. La rúbrica avalua el nivell de complexitat de les preguntes que l´alumnat pot plantejar i respondre.
- L'avaluació està lligada al procés d'aprenentatge. No es pot separar dels tallers de comprensió lectora que es van organitzar per tal de complementar l'ús de la rúbrica. ement de llista
Els tallers de comprensió lectora
La seqüència d´un taller de comprensió lectora
- La mestra fa modelatge d’estratègies de comprensió lectora
- Per parelles els alumnes llegeixen el text i plantegen 5 preguntes. Cadascú corregeix les de l’altre i es negocien les correccions
- Reflexió conjunta sobre les preguntes amb el modelatge de la mestra
Gènesi evolutiva del plantejament de preguntes com a indici de la capacitat per identificar i integrar informació
Abans de dissenyar la rúbrica, l’equip docent va analitzar múltiples produccions dels alumnes (quines preguntes havien plantejat? a quines podien respondre). A partir de les preguntes de l’alumnat van elaborar un sistema d’indicadors seguint una progressió evolutiva des de cicle inicial fins a cicle superior.
Els textos de lectura seleccionats van ser de no ficció. Són els següents:
Al nostre planeta tenim atmosfera. L’atmosfera és la capa d’aire que ens permet respirar.
El planeta Mart, actualment, no té atmosfera i els científics de la NASA volen saber quines van ser les causes que van fer que aquest planeta deixés de tenir atmosfera per convertir-se en un planeta com el que és ara.
L’objectiu de la nau espacial Maven és esbrinar què va passar
Aquesta nau la van llençar a l’espai el dia 18 de novembre des de Cap Canaveral, a Florida, i farà un viatge de deu mesos fins a Mart. Quan hi arribi farà voltes al planeta, realitzarà fotografies i recollirà dades sobre la temperatura, la humitat i les radiacions solars.
Els científics estudiaran totes aquestes dades per saber com és que aquest planeta va passar de tenir unes condicions semblants a les de la Terra, a ser un lloc fred, sec i inhòspit on no es pot viure.
El doctor Michael Meyer és el cap d’investigació sobre Mart de la NASA, i assegura que abans Mart era un planeta apte per a la vida. Allí hi havia aigua, una humitat adequada i unes temperatures càlides.
El Maven arribarà a Mart al setembre del 2014, i allí es trobarà amb dues naus espacials més, una d’Europa i una altra de Nord-Amèrica, que ja hi treballen recollint dades.
Al nostre planeta tenim atmosfera. L’atmosfera és la capa de gasos que envolta el nostre planeta i ens permet respirar. Aquests gasos també ens protegeixen de la radiació ultraviolada i regulen la temperatura de la Terra.
El planeta Mart, actualment, no té una atmosfera que permeti viure els humans, i els científics de la NASA volen saber quines van ser les causes que van fer que aquest planeta deixés de tenir una
atmosfera semblant a la nostra per convertir-se en un planeta com el que és ara.
Esbrinar què va passar és l’objectiu de la nau espacial Maven.
Aquesta nau la van llençar a l’espai el 18 de novembre des de Cap Canaveral, a Florida, i farà un viatge de deu mesos fins a Mart. Quan hi arribi farà voltes al planeta, realitzarà fotografies i recollirà totes les dades que pugui: temperatura, humitat, radiacions solars, etc.
Els científics estudiaran totes aquestes dades per saber com és que aquest planeta va passar de tenir unes condicions semblants a les de la Terra, a ser un lloc fred, sec i inhòspit on no es pot viure.
El doctor Michael Meyer és el cap d’investigació sobre Mart de la NASA, i assegura que abans Mart era un planeta apte per a la vida. Allí hi havia aigua, una humitat adequada i unes temperatures càlides.
El Maven arribarà a Mart al setembre del 2014, i allí es trobarà amb dues naus espacials més, una d’Europa i una altra de Nord-Amèrica, que ja hi treballen recollint dades.
Al nostre planeta tenim atmosfera. L’atmosfera és la capa de gasos que envolta el nostre planeta i ens permet respirar. Aquests gasos també ens protegeixen de la radiació ultraviolada i regulen la temperatura de la Terra.
El planeta Mart, actualment, no té una atmosfera que permeti viure els humans, i els científics de la NASA volen saber quines van ser les causes que van fer que aquest planeta deixés de tenir una
atmosfera semblant a la nostra per convertir-se en un planeta com el que és ara.
Esbrinar què va passar és l’objectiu de la nau espacial Maven.
Aquesta nau la van llençar a l’espai el 18 de novembre des de Cap Canaveral, a Florida, i farà un viatge de deu mesos fins a Mart. Quan hi arribi farà voltes al planeta, realitzarà fotografies i recollirà totes les dades que pugui: temperatura, humitat, radiacions solars, etc.
Els científics estudiaran totes aquestes dades per saber com és que aquest planeta va passar de tenir unes condicions semblants a les de la Terra, a ser un lloc fred, sec i inhòspit on no es pot viure.
El doctor Michael Meyer és el cap d’investigació sobre Mart de la NASA, i assegura que abans Mart era un planeta apte per a la vida. Allí hi havia aigua, una humitat adequada i unes temperatures càlides.
El Maven arribarà a Mart al setembre del 2014, i allí es trobarà amb dues naus espacials més, una d’Europa i una altra de Nord-Amèrica, que ja hi treballen recollint dades.
Rúbrica de comprensió lectora
La rúbrica va ser elaborada al final del procés, o sigui, a partir de l’anàlisi de les preguntes que plantejaven els alumnes.
Un cop elaborada, la mestra l’empra per a avaluar, analitzar, valorar i registrar l’evolució individual de cada alumne, atès que, tal com diu l’equip de l´Escola Banús, la capacitat per formular preguntes, el tipus de preguntes i l’ordre en què estan plantejades es relaciona amb la capacitat per obtenir i integrar informació explícita i implícita, per identificar la més rellevant, per realitzar algun tipus de reflexió o valoració i per construir un resum o síntesi del text.
Criteris de realització
Criteris de qualitat
Cicle inicial 1
Cicle inicial 2
Cicle mitjà 1
Cicle inicial 3
Cicle mitjà 2
Cicle superior 1
Cicle mitjà 3
Cicle superior 2
Cicle superior 3
Capacitat per formular preguntes
Planteja demandes. Tot i que no són veritables qüestions. És a dir, que no superen la frase afirmativa (=copiada literalment amb un interrogant al final: L’atmosfera és una capa d’aire?), en dicotomia (=L’atmosfera és una capa d’aire o de terra?) o mutilada (= Al nostre planeta tenim…………..).
Majoritàriament planteja qüestions (substituint informació per proformes interrogatives o per mandats), tot i que presentin problemes d’ambigüitat.
Les qüestions o preguntes s’entenen, tot i que algunes poden presentar certa ambigüitat.
TRANSICIÓ —>
Totes les qüestions o preguntes s’entenen perfectament i no hi ha marge per l’ambigüitat.
Capacitat per identificar i integrar informació explícia i per inferir.
I aquestes demandes indiquen que identifica informació continguda al text, tot i que sigui massa concreta,
Les qüestions estan redactades de forma molt propera a la literalitat d’una frase o fragment del text.
I demanen per la informació que apareix a la frase o fragment que origina la pregunta. (Suposem que identifica informació explícita).
Comença a redactar algunes qüestions sense ajustar-se a la literalitat del text.
TRANSICIÓ —>
Redacta qüestions que demanen per informació que s’ha d’inferir relacionant fets o conceptes del text, entre si o amb coneixements propis. (Suposem que dedueix informació no explícita)
Redacta força qüestions sense ajustar-se a la literalitat o sintetitzant informació de diferents frases o paràgrafs. (Suposem que integra informació amb paraules pròpies).
Capacitat per identificar informació rellevant.
o amb índex baix de rellevància,
Les qüestions denoten que ha identificat algun fet o concepte relacionat amb la informació rellevant.
Algunes de les qüestions se centren en la informació més rellevant.
La majoria de les qüestions se centren en les idees més rellevants.
Les qüestions denoten que identifica les idees més rellevants. I, si és possible, n’inclou alguna de secundària.
Capacitat per a resumir o sintetitzar el text.
o massa centrada en un aspecte o en una part del text.
Les qüestions que planteja no resulten gaire diverses en quant a la informació que demanden.
Les qüestions que planteja fan referència a diferent informació que no resulta gaire concentrada en un tema o aspecte.
TRANSICIÓ —>
Presenta les qüestions en un cert ordre, de forma que les respostes correctes, amb els connectors adients, formarien el resum del text.
Capacitat per a analitzar, opinar, valorar, fer alguna reflexió.
Realitza alguna pregunta que requereix algun tipus d’anàlisi, reflexió, opinió o valoració en relació a la informació del text.
Exemple de valoració d'una producció d'acord amb els indicadors de la rúbrica
Preguntes i respostes d’una parella d’alumnes de cicle inicial
Comentari de l’equip docent:
Suposem que identifica informació. Aquesta és massa concreta i no se centra en les idees rellevants, però sí en algun concepte o fet relacionat amb elles. Encara no sap plantejar veritables preguntes i utilitza la tècnica de la còpia de frases afirmatives afegint un interrogant al final.
Per veure més exemples de cicle inicial, mitjà i superior descarregueu-vos el document en format PDF
Descarrega't el document complet en PDF
Clica sobre la imatge si la vols descarregar