Conxita Márquez, Mar Requena, Teresa Pigrau, Neus Sanmartí i Marta Baqué.
En aquest apartat es recull una proposta per orientar la programació d’unitats d’aprenentatge (situacions, projectes…) entorn la comprensió del que s’entén per canvi climàtic i la capacitació per actuar responsablement davant d’aquest fenomen. El seu estudi requereix interrelacionar sabers de l’àmbit de les ciències experimentals i de les socials, tot i que en aquest apartat ens centrarem en els primers.
El canvi climàtic és un fenomen global i sistèmic de caràcter planetari. Recordem que la Terra és un planeta que canvia degut a factors interns i externs i a l’acció combinada de l’aigua, de l’aire i dels éssers vius. Per tant, a l’aprofundir en el coneixement del canvi climàtic comporta tenir present en relació al model de sistemes geològics com funciona:
Atmosfera
Estructura, composició i funcionament
Biosfera
El paper regulador dels boscos i dels éssers vius en general, la biodiversitat.
Hidrosfera
El paper regulador dels oceans, canvis meteorològics, salinització dels nivells freàtics i disminució de la reserva d’aigua dolça...
Geosfera
Combustibles fòssils i energia que emmagatzemen, emissions de CO2 per causes naturals...
i, en conseqüència, activar sabers relacionats amb:
El model per interpretar sistemes físics
(l’energia, tipus de fonts, com es transfereix i com es degrada)
El model per interpretar sistemes materials
(canvis físics i químics -especialment relacionats amb la combustió i l’origen de l’efecte hivernacle-)
El model per interpretar sistemes vius
(fotosíntesi, respiració, i nutrició de plantes i animals)
Idees-clau que s’hauran d’aprendre per entendre el canvi climàtic al llarg de les diferents etapes educatives, de manera progressiva, es relacionen amb:
L’estructura de l’atmosfera. Comporta descriure la seva composició i la relació amb l’efecte hivernacle, i diferenciar entre temps atmosfèric i clima. També què caracteritza el clima tenint en compte tant les condicions atmosfèriques com les ambientals. Finalment caldrà identificar quines són les evidències que es tenen sobre aquest canvi.
En l’explicació dels canvis -de les seves causes i conseqüències-, tot centrant-nos en els de la composició de l’atmosfera (tant d’origen natural com humà), en els del clima, relacionats amb la transferència d’energia que condiciona l’efecte hivernacle i dona lloc a fenòmens climàtics extrems, i en els de la biodiversitat.
El control-regulació dels canvis comportarà argumentar com es regula l’efecte hivernacle i el paper que tenen els diferents agents reguladors del clima -ja siguin els oceans o els boscos-, l’ús que es fa de les diferents fonts d’energia, i els estils de vida i consum, aspectes que tenen un impacte en el procés accelerat del canvi climàtic. Requerirà haver interioritzat que la matèria té fonts diverses (d’origen orgànic i inorgànic) i es conserva al llarg dels canvis -tot i que es necessita energia per recuperar la seva qualitat-, i que l’energia tot i que es conserva, es degrada perdent la seva capacitat per produir canvis. En relació a aquest apartat serà necessari aprofundir en conceptes com els de decreixement, disminució de la petjada ecològica, model de consum, justícia social…, i repensar les maneres de viure individualment i col·lectiva. Per tant, en la regulació del canvi climàtic també són importants les decisions que tenen a veure amb els canvis normatius i legislatius.
L’escala, atès que aquests aprenentatges requereixen situar-los a nivell del funcionament del Sistema Solar (el paper del Sol), de la Terra i de la interacció entre els diferents sistemes que la conformen (atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera), i també al nivell local, ja sigui de país, ciutat…
Per saber-ne més, veure l’àlbum il·lustrat: Herrero López, Y; González Reyes, M., & Páramo Pino, B. (2019). Canvi Climàtic. Ed. Litera.
El temps, perquè tot i que el canvi climàtic no es percep en el dia a dia i hi ha persones que neguen que es degui a factors humans (perquè el clima de la Terra ha anat canviant des del seu origen), les dades mostren que l’augment de temperatura global és més accelerat en els darrers anys. A més, caldrà reconèixer el grau d’incertesa en poder preveure les conseqüències a mig i llarg termini, fet que comportarà distingir entre dues possibles vies de solució que estan interrelacionades: la mitigació, és a dir, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i augmentar la capacitat d’absorció d’aquests gasos o, l’adaptació, és a dir, preveure possibles conseqüències i prendre mesures per reduir l’impactes en les persones i en l’economia.