Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí
Aquets apartat es pot descarregar gratuïtament en tres formats:
Ens podem preguntar quins són els residus que generem a casa (i a l’escola), quins són els que llencem amb més quantitat i a on van a parar una vegada els llencem. A partir d’aquests primeres interrogants es pot promoure contrastar la idea inicial amb dades, a partir d’analitzar quins materials es tiren a casa i a l’escola.
Es poden fer diferents propostes de recollida de dades en el marc d’aquesta reflexió inicial (veure taula 1 i taula 2).
Per ajudar a saber on situar els residus es pot consultar: https://www.residuonvas.cat/ca
Una característica que es pot treballar des de petits és reconèixer si un residu està format per un o més materials, i deduir que cadascun s’ha de situar en el contenidor corresponent. Per exemple, hi ha envasos que estan formats per cartró i plàstic, i a l’hora de reciclar-los caldrà separar els dos materials.
Quan s’ha de reutilitzar un material es farà en funció de les seves propietats.
Veure https://tresorderecursos.com/idees-per-construir-sistemes-materials/.
L’alumnat pot comprovar experimentalment les propietats dels materials escollits, en relació als que s’analitzin, i recollir les dades en un quadre com el següent. De les propietats se’n poden deduir possibles usos per reutilitzar-los.
La llet és una mescla heterogènia formada per moltes substàncies. S’observa com si en fos només una, però no és transparent i, per tant, no és una dissolució sinó una mescla col·loïdal. Aquesta activitat pot ser un bon exemple per parlar de les diferències entre una dissolució i un col·loide.
Part de les substàncies que formen la llet (aigua -la quantitat més alta-, sals minerals i glúcids -com, per exemple, la lactosa-) estan dissoltes, altres estan en suspensió (proteïnes en parts molt petites) i altres emulsionades (greixos, també en parts -gotes- molt petites).
Normalment es diu que la llet està formada pel sèrum i la quallada. Aquestes dues parts es separen quan s’afegeix un quall (o un àcid) a la llet. El sèrum és líquid i està format per moltes substàncies, i l la quallada és sòlida (com un gel), formada principalment per la proteïna caseïna, i d’ella se n’obtenen els formatges.
A l’aula podem fer aquesta separació del sèrum i la quallada afegint vinagre o llimona a la llet. Es produeix una reacció química entre la caseïna de la llet i l’àcid, i se separa la quallada de bona part de la resta de substàncies que formen la llet.
Font: Recerca en Acció.
Preguntes que ens podem fer són:
“Com és que la llet no és transparent?”
“¿Com és que es percep com una sola substància i, en canvi, hem vist que està formada per moltes?»
Ara podem comprar molts tipus de ‘llets’: quina és la diferència en la composició de la llet de vaca, cabra, ovella, soja, ametlles…? ”
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí
Les parts verdes de les plantes estan formades per diferents substàncies que es poden separar utilitzant la tècnica de la cromatografia.
Font: Recerca en acció.
En funció del tipus de vegetal els colors (de fet, les substàncies que se separen) seran diferents.
Font de les imatges: Química 2011
Per saber-ne més, consulteu: Les plantes es fabriquen els seus propis nutrients (Tresor de Recursos)
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.
La majoria de les tintes (i dissolucions acolorides) estan formades per substàncies diverses. La tècnica per separar-les (cromatografia) es fonamenta en el fet que cada substància, quan circula sobre un mitjà determinat (a l’escola s’utilitza un paper de filtre), ho fa a una velocitat diferent. Ens podem preguntar: “De totes les tintes surten els mateixos colors? Com ho podem comprovar?”, “Quina diferència hi ha entre la tinta negra i la vermella? Quina és la tinta que es descomposa en més colors i la que en menys?”, i comprovar-ho experimentalment.
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.
Garbellament
Per separar mescles de sòlids de diferents mides
Separació magnética
Per separar mescles de de sòlids en les que una de les substàncies és magnètica (per ex. ferro).
Filtració
Per separar mescles d’un líquid i un sòlid. Les partícules del sòlid són una mica més grans que els forats del paper de filtre.
Decantació
Per separar dos líquids insolubles entre ells, en funció de la seva densitat, per exemple, l’oli i l’aigua.
Evaporació/ Cristal·lització
Per saber-ne més cliqueu a: Com podem obtenir cristalls de CuSO4.5H2O?
Per saber-ne més cliqueu a: Com podem obtenir cristalls de sal comuna (NaCl)?
Per separar un solut sòlid dissolt en un dissolvent. Per exemple, la sal dissolta en aigua (per evaporació atès que la solubilitat no depèn de la temperatura) o el sulfat de coure hidratat també dissolt en aigua (per cristal·lització, i en aquest cas, la solubilitat depèn de la temperatura)
Destil·lació
Per saber-ne més cliqueu a: Quina diferència hi ha entre aigua natural i aigua pura? I entre els altres tipus d’aigües?
Per separar la dissolució de dos líquids i recuperar-los tots dos, en funció de les diferències en la temperatura d’ebullició.
Cromatografia
Per saber-ne més cliqueu a: Els éssers vius que es fabriquen els seus propis nutrients.
Per separar els components d’una mescla complexa (de diferents líquids). Per exemple, d’una tinta o els pigments vegetals fotosintètics.
