Altres exemples de preguntes per reconèixer si uns materials són substàncies pures o mescles 

Altres exemples de preguntes per reconèixer si uns materials són substàncies pures o mescles 
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí. 
Com podem saber si un material -l’aigua, l’aire, una galeta...- està format per una sola substància o moltes?
Com podem saber si l’aigua de l’aixeta és només aigua?
Una roca és una substància pura o una mescla, o en podem trobar dels dos tipus? Com ho podem saber?
De què estan fets els ‘aires’ no transparents: boira, fum... ?
Tots els ‘aires’ i totes les aigües són iguals? Què hem de fer per distingir-los?
Què hi ha a l’aigua del mar, a l’aigua amb gas...?
Quina és la diferència entre aigües netes i brutes? I aires?
Com s’embruta l’aigua o l’aire?
Per què és important que l’aigua i/o l’aire sigui net?
Per què no és bo respirar aire que conté fum d’un cigarret?
Què hi ha en un detergent comercial? On van a parar els seus components quan els mesclem amb l’aigua? Es dissolen en l’aigua?
És fàcil separar les substàncies que formen part d’un detergent una vegada barrejades amb l’aigua?
Com es pot diferenciar entre una solució i una mescla (heterogènia)?
Ho podem veure a ull nu si és una cosa o una altra?
Com podem tenir solucions sòlides? (aliatges). I de gasos? (aire).
El paper es dissol en l’aigua? I la farina?
Com puc saber si un material és una substància pura o no comprovant el seu punt de fusió?
Com separar alguns ingredients del Colacao?
Com podríem separar llimadures de ferro barrejades amb farina?
Com podríem separar sal i farina, sorra i aigua, oli i aigua?
Com podríem obtenir sal de l’aigua de mar i alcohol del vi?
Podríem separar la sal de l’aigua filtrant? Per què?
Per depurar l’aigua, quines tècniques podem utilitzar? Com és que aquestes tècniques són útils? I si volguéssim tenir aigua potable, què més s’hauria de fer i comprovar? Per què?
Com ens imaginem una mescla per dins si poguessin veure les seves parts amb unes ulleres màgiques?
Pensem en una dissolució de sucre en aigua, d’aigua i farina...... Com seran aquestes parts? (grandària, igual/diferents…).
Què passa amb les `parts’ quan llencem els materials?
Com ens imaginem l’aigua i el colorant mesclats (per dins) quan és d’un color molt intens o no tant?
Com hem de separar tot allò que tirem a les escombraries? Per què cal fer-ho?
Com hem de separar tot allò que tirem a les escombraries? Per què cal fer-ho?
Què fer amb un objecte que està construït amb més d’un material? Què serà més fàcil reciclar, un envàs de llet de plàstic o un envàs “tetrabric”? Per què?
Quins avantatges té reparar, reduir, reciclar i reutilitzar?
Com podem reduir el consum d’aigua al màxim? (a casa, a l’escola…)
Com podem reduir al mínim la quantitat de brutícia que afegim a l’aigua? (a casa, a l’escola…)
Com argumentaries que utilitzar l’aigua com a ornament (en un sortidor...) comporta “gastar” aigua no necessària?
Quins consums d’aigua a l’escola, casa, la ciutat... són indispensables, necessaris, útils, superflus...?

Conèixer els materials que llencem, per reduir-los i reciclar-los

Conèixer els materials que llencem, per reduir-los i reciclar-los
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí. 

Ens podem preguntar quins són els residus que generem a casa (i a l’escola), quins són els que llencem amb més quantitat i a on van a parar una vegada els llencem. A partir d’aquests primeres interrogants es pot promoure contrastar la idea inicial amb dades, a partir d’analitzar quins materials es tiren a casa i a l’escola.

Es poden fer diferents propostes de recollida de dades en el marc d’aquesta reflexió inicial (veure taula 1 i taula 2).

Taula 1: Recollida de dades a partir d’analitzar els residus i on van a parar
Clica sobre la taula per descargar-te el document sencer
Taula 2: Recollida de dades a partir d’analitzar els residus en funció de les 4R
Clica sobre la taula per descarregar-te el document sencer

Per ajudar a saber on situar els residus es pot consultar: https://www.residuonvas.cat/ca

  Una característica que es pot treballar des de petits és reconèixer si un residu està format per un o més materials, i deduir que cadascun s’ha de situar en el contenidor corresponent. Per exemple, hi ha  envasos que estan formats per cartró i plàstic, i a l’hora de reciclar-los caldrà separar els dos materials. 

Quan s’ha de reutilitzar un material es farà en funció de les seves propietats.

Veure https://tresorderecursos.com/idees-per-construir-sistemes-materials/.

Font: Escola Les Palmeres (Santa Coloma de Gramenet), 5èP

L’alumnat pot comprovar experimentalment les propietats dels materials escollits, en relació als que s’analitzin, i recollir les dades en un quadre com el següent. De les propietats se’n poden deduir possibles usos per reutilitzar-los.

Font: Escola Les Palmeres (Santa Coloma de Gramenet), 5è (a partir de propostes de Teresa Pigrau)

Com separar els components de la llet?

Com separar els components de la llet?
Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

La llet és una mescla heterogènia formada per moltes substàncies. S’observa com si en fos només una, però no és transparent i, per tant, no és una dissolució sinó una mescla col·loïdal. Aquesta activitat pot ser un bon exemple per parlar de les diferències entre una dissolució i un col·loide.

Part de les substàncies que formen la llet (aigua -la quantitat més alta-, sals minerals i glúcids -com, per exemple, la lactosa-) estan dissoltes, altres estan en suspensió (proteïnes en parts molt petites) i altres emulsionades (greixos, també en parts -gotes- molt petites).

Normalment es diu que la llet està formada pel sèrum i la quallada. Aquestes dues parts es separen quan s’afegeix un quall (o un àcid) a la llet. El sèrum és líquid i està format per moltes substàncies, i l la quallada és sòlida (com un gel), formada principalment per la proteïna caseïna, i d’ella se n’obtenen els formatges.

A l’aula podem fer aquesta separació del sèrum i la quallada afegint vinagre o llimona a la llet. Es produeix una reacció química entre la caseïna de la llet i l’àcid, i se separa la quallada de bona part de la resta de substàncies que formen la llet.

Font: Recerca en Acció. 

Preguntes que ens podem fer són:

“Com és que la llet no és transparent?”

“¿Com és que es percep com una sola substància i, en canvi, hem vist que està formada per moltes?”

Ara podem comprar molts tipus de ‘llets’: quina és la diferència en la composició de la llet de vaca, cabra, ovella, soja, ametlles…? ”

Descobrim els colors de les fulles (de les plantes)

Descobrim els colors de les fulles (de les plantes)

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

 Les parts verdes de les plantes estan formades per diferents substàncies que es poden separar utilitzant la tècnica de la cromatografia. 

Font: Recerca en acció.

   En funció del tipus de vegetal els colors (de fet, les substàncies que se separen) seran diferents.

Font de les imatges: Química 2011

Per saber-ne més, consulteu: Les plantes es fabriquen els seus propis nutrients (Tresor de Recursos)

Descobrim els colors de les tintes

Descobrim els colors de les tintes

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí. 

La majoria de les tintes (i dissolucions acolorides) estan formades per substàncies diverses. La tècnica per separar-les (cromatografia) es fonamenta en el fet que cada substància, quan circula sobre un mitjà determinat (a l’escola s’utilitza un paper de filtre), ho fa a una velocitat diferent. Ens podem preguntar: “De totes les tintes surten els mateixos colors? Com ho podem comprovar?”, “Quina diferència hi ha entre la tinta negra i la vermella? Quina és la tinta que es descomposa en més colors i la que en menys?”, i comprovar-ho experimentalment. 

Exemple A: Afegim una gota d’aigua sobre cada taca. Esc. Coves d’en Cimany, Teresa Pigrau, CS
Exemple B: Posem tires de paper a un got amb aigua (sense que l’aigua toqui la taca). Esc. Coves d’en Cimany, Teresa Pigrau, CS

Com separar mescles?

Com separar mescles?

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí. 

A la natura la majoria de materials que trobem són mescles i, per obtenir-ne substàncies pures cal aplicar mètodes per separar-les.

Mescles heterogènies
Mètodes de separació
Ús
Procediment

Garbellament

Per separar mescles de sòlids de diferents mides

Separació magnética

Per separar mescles de de sòlids en les que una de les substàncies és magnètica (per ex. ferro).

Filtració

Per separar mescles d’un líquid i un sòlid. Les partícules del sòlid són una mica més grans que els forats del paper de filtre.

Decantació

Per separar dos líquids insolubles entre ells, en funció de la seva densitat, per exemple, l’oli i l’aigua.

Mescles homogènies
Mètodes de separació
Ús
Procediment

Evaporació/ Cristal·lització

Per saber-ne més cliqueu a: Com podem obtenir cristalls de CuSO4.5H2O? 

Per separar un solut sòlid dissolt en un dissolvent. Per exemple, la sal dissolta en aigua (per evaporació atès que la solubilitat no depèn de la temperatura)  o el sulfat de coure hidratat també dissolt en aigua (per cristal·lització, i en aquest cas, la solubilitat depèn de la temperatura)

Per separar la dissolució de dos líquids i recuperar-los tots dos, en funció de les diferències en la temperatura d’ebullició.

Cromatografia

Per separar els components d’una mescla complexa (de diferents líquids). Per exemple, d’una tinta o els pigments vegetals fotosintètics.

Font de les imatges: 

Carles Costa. 

Recerca en acció.