Neus Sanmartí i Teresa Pigrau
En la relació famílies-escola, l’avaluació té un paper central. La comunicació entre uns i altres passa per compartir i dialogar al voltant dels avenços de cada infant i de les possibles dificultats. La finalitat és pensar i planificar quin és el millor camí per aconseguir que cada noi o noia desenvolupi al màxim les seves possibilitats.
- La tecnologia afavoreix que cada vegada més es comparteixin informacions de tot tipus —d’assistència, de deures fets, o no fets, de qualificacions de tasques puntuals…—, de manera contínua i, tot i així, tant per part dels docents com de les famílies i del mateix alumnat, no s’acaba de percebre que la comunicació sigui la idònia. Segurament, una raó de fons és que, també en aquest camp, l’avaluació que es comparteix es relaciona fonamentalment amb la qualificació i no amb l’aprenentatge.
- Molt sovint, la funció reguladora que es dona als pares i mares és la de control, en especial la d’aconseguir que es facin els deures —que sovint són molt mecanicistes i reproductius— i la d’ajudar a preparar els exàmens. Són tasques gens gratificants per als familiars i, a mitjà termini, una font d’inequitat. La principal demanda és la de rebre ajuda per decidir quina pot ser la seva contribució a la millora dels aprenentatges dels seus fills i filles.
- En aquesta línia serà important ajudar-los en el canvi de moltes de les formes de parlar i de fer en accions que es duen a terme en el marc de la família (i també a l’escola). Aquestes actuacions no necessàriament estan relacionades amb aprenentatges concrets, ja que la seva finalitat és promoure l’autonomia dels nois i noies.
Alguns exemples serien:
Aquests aprenentatges estan en la base d’una avaluació formadora, visió que serà important compartir per tal que es deixi de valorar l’error com quelcom negatiu i, en canvi veure’l com un pas necessari per aprendre. Molt sovint, els objectius de la família i els de l’escola no són els mateixos, ni tampoc la manera de concebre com ensenyar —i com aprendre— ni com avaluar, però l’èxit dels nois i noies dependrà de si les estratègies per compartir punts de vista faciliten que hi hagi coherència entre família i escola.
Així doncs, caldrà anar deixant enrere la finalitat exclusiva d’informar les famílies sobre els resultats dels aprenentatges dels seus fills, per començar a veure aquests escrits i entrevistes com una forma de comunicar què i com estan aprenent o, millor encara, de dialogar i compartir tots plegats —docents, familiars i criatures— propostes sobre com ajudar-los a avançar per ser més competents.
Cada vegada es poden trobar més reflexions i experiències alternatives als clàssics informes. Replantejar-los exigeix repensar els seus objectius, quan seria necessària establir la comunicació, com dur-la i terme i quina hauria de ser la implicació de tots – familiars, docents i alumnes-.
Els informes
En general, els ‘informes’ per a les famílies tenen tres finalitats bàsiques complementàries:
- Compartir el progrés del seu fill o filla, així com els reptes que possiblement haurà de superar.
- Aconseguir la seva complicitat per col·laborar en les accions que es fan des de l’escola.
- Donar-los veu perquè puguin expressar els seus punts de vista i els seus compromisos i propostes.