Aquesta rúbrica està pensada perquè es pugui emprar a partir de cicle mitjà de primària fins a 2n de Batxillerat i Cicles Formatius. És una adaptació de la publicada per l’IES Badies.
Il·lustració esquerra: Caputxeta Vermella (Bansky)
Criteris de resultats
Capacitats
Criteris de realització
Nivell Expert
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
Nivell Avançat
(notable, força bé, en procés…)
Nivell Aprenent
(està començant, regular…)
Nivell Novell
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
PLANIFICACIÓ
Elegeix un patró estructural narratiu i elabora un esquema sintetitzador del relat. Selecciona si escriurà manualment o amb l’ordinador.
Cliqueu aquí per veure un exemple de planificació d’un text narratiu amb un mural al terra.
Abans d’escriure ha elegit sol el format (manual o ordinador). Ha elegit un patró estructural narratiu després d’analitzar-ne varis de diferents relats. Ja no li cal consultar la B.O. perquè la té integrada
Abans d’escriure ha elegit sol el format (manual o ordinador) i la base dorientació més adequada (vegeu apartat Adequació) però només n’ha revisat algunes parts.
Abans d’escriure ha necessitat ajuda per elegir el format i la B.O. més adequada (vegeu apartat Adequació), però un cop seleccionada l’ha revisada a fons
Abans d’escriure ha elegit amb ajuda el format (manual o ordinador) i la B.O. més adequada a la seva intenció, destinataris i context (vegeu apartat Adequació) i ha revisat algunes parts
Abans descriure ha dedicat temps a planificar i estructurar de manera ordenada les principals idees que vol comunicar, emprant recursos diversos (esquema, esborrany, organitzador gràfic, il·lustració) que l’ajuden a fer visible el pensament. Ha fet les versions necessàries fins tenir-ne una d’adequada als seus propòsits
Abans ha pensat què vol escriure i ho sap expressar oralment. Prepara un esquema o esborrany idoni i ordenat però incomplet (no conté els principals continguts treballats)
Abans ha pensat què vol escriure i ho sap expressar oralment però l’esquema o esborrany que fa és incomplet, poc idoni o desordenat
Oralment, ha estat capaç d’explicar què es proposa fer i com ho ha de fer. Amb ajuda ha provat de fer aproximacions a esquemes
ADEQÜACIÓ
L’escrit es correspon globalment amb una narració
És pertinent perquè permet comprendre una història. Ha aplicat sol i de forma creativa l’estructura elegida.
Permet comprendre una història però l’estructura no és del tot pertinent. L’estructura s’ha aplicat de manera mecànica, poc personal.
Es narra la història de manera confusa. L’estructura s’ha aplicat només a algunes parts del text. La intencionalitat comunicativa inicial no es manté al llarg de tot el text.
Per tal de comprendre la història que es vol narrar és necessari fer preguntes a l’autor perquè de primer cop no s’entén prou. Ha aplicat l’estructura a grans trets ajudant-se d’un company o de la mestra
COHERÈNCIA
Estructura el text correctament i organitza el discurs de manera que és comprensible per als lectors
Els paràgrafs estan organitzats seguint una estructura que respon a un plantejament, un nus i un desenllaç. Ha emprat algun truc estructural narratiu (ex: la norma del tres). El text permet entendre què ha passat, com ha passat i per què ha passat.
Va directament al nus i desenllaç, que són pertinents en funció de l’objectiu de la narració.
Té un nus i un desenllaç, però no tenen massa relació amb l’objectiu de la narració.
Ha sabut escriure les paraules bàsiques i les ha ordenat sol però no es percep el paràgraf com a organitzador del relat, ni es capta una estructura narrativa.
El títol del relat dóna coherència al text, i és original
El títol resumeix el contingut però hi ha poca creativitat
El títol s’aproxima al contingut però no és massa adient o molt simple
En lloc de títol, hi ha una imatge o una imatge que hi té relació
PLANTEJAMENT
Els personatges i l’espai són caracteritzats de manera complexa (figures literàries, verbs dels 5 sentits)
Caracteritza els personatges de manera complexa, no estereotipada. Deixa entreveure les seves motivacions i sentiments (si cal) sense expressar-les directament, sinó a través de fets. Mostra com els personatges interactuen entre ells.
Caracteritza els personatges de manera una mica estereotipada. Relata què fan però la seva acció no desvetlla sentiments, motivacions, pensaments.
Relata què fan els personatges però els caracteritza poc. El relat no mostra els sentimens i motivacions dels personatges.
Costa relacionar les accions de cada personatge amb la seva caracterització. El relat no mostra els sentiments i motivacions que hi ha darrera.
La descripció del lloc on tenen lloc els fets està enriquida amb figures literàries (símils, metàfores…) i amb verbs relacionats amb les sensacions (olor, sons, vista, tascte…). Es reconeix fàcilment on tenen lloc els fets narrats.
Es descriu l’espai sense figures literàries ni verbs dels sentits. Però es reconeix fàcilment on tenen lloc els fets narrats.
Es fa una descripció del lloc on tenen lloc els fets molt breu, sense figures literàries ni verbs dels sentits. En algunes parts del relat no queda clar on es situa l’acció.
Per tal d’esbrinar on es situen els fets, el lector ha de fer preguntes a l’escriptor perquè a través del relat no es pot entreveure.
NUS
Es relata tant el temps extern com l’intern.
Els fets es relaten cronològicament de manera lògica. Es pot reconèixer quan ha passat i com es va desenvolupant l’acció al llarg del temps.
Els fets es relaten cronològicament de manera lògica. Es pot reconèixer quan ha passat, però hi ha cert desordre en l’explicació sobre com es va produir l’acció.
Es diu quan va passar, però els fets no es relaten cronològicament.
Amb ajuda d’un company o la mestra, els fets es situen en el temps.
DESENLLAÇ
El desenllaç és creatiu, original i al mateix temps està lligat a com han anat esdevenint els fets.
El desenllaç és creatiu i original i al mateix temps està lligat a com han anat esdevenint els fets. Aporta alguna cosa nova, que no hi havia al relat, per exemple un aprenentatge, una sorpresa, una pregunta, un descobriment, una conclusió.
El desenllaç és creatiu i original i està lligat a com han anat esdevenint els fets. No aporta cap idea nova en relació al relat (un aprenentatge, una sorpresa, una pregunta, un descobriment, una conclusió).
El desenllaç està lligat a com han anat esdevenint els fets. Amb l´ajuda d´algú podria arribar a ser creatiu i aportar alguna idea nova.
Amb ajuda d´algú s´ha redactat un desenllaç que té alguna relació amb els fets.
COHESIÓ
El relat inclou elements que li donen cohesió (és agradable de llegir, s´entén bé). Per exemple, connectors textuals i marques gramaticals (concordança).
Estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança (verb-subjecte, subjecte-determinants o complements). Els connectors aporten bellesa literària i sentit al text.
En quasi tot el text estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança. Els connectors ajuden a fer el text més agradable de llegir.
Puntualment estructura bé les frases del text. Els connectors a vegades es repeteixen o bé hi manquen.
Amb ajuda d´un company, ha millorat la puntuació per fer més comprensible el relat.
RIQUESA LÈXICA
Utilitza un vocabulari ric i simbòlic, lligat a diferents figures literàries que connecten el text amb el món del lector.
Tant el registre com el vocabulari i la simbologia emprats, lligats a diferents figures literàries, aporten una força al text que fa que el lector s’identifiqui amb la història des del primer moment.
S’empra un ric vocabulari, simbologia i figures literàries, però la força que aporten no es manté constant al llarg del text.
S’empra nou vocabulari (sense simbologia ni figures literàries).
El vocabulari emprat és adeqüat. Amb ajuda d’un company s’enriqueix amb alguna figura literària.
Aplica instruments i estratègies variades per millorar el lèxic (diccionari de sinònims, organitzadors gràfics, diari de lectures, tècniques cooperatives…)
Aplica sempre els mateixos instruments i estratègies per millorar el lèxic
En algun moment aplica un dels instruments i estratègies per millorar el lèxic
Utilitza instruments per millorar el lèxic només quan algú li suggereix
No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics
Té poques interferències amb altres sistemes lingüístics
Té força interferències d’altres sistemes lingüístics
Hi ha moltes interferències amb altres sistemes lingüístics
CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA
Aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors
Aplica les lleis sobre el funcionament de l’ortografia treballades a l’aula (lleis fixes: c/qu, r/rr, accentuació, lleis arbitràries (g/j) i algunes excepcions, de manera que en el text no hi ha cap errada d’ortografia natural, d’ortografia arbitrària ni de puntuació
En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Hi ha entre 1 i 4 errades d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula
En el text hi ha errades d’ortografia natural. Hi ha entre 5 i 10 errades d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula. Es nota que sap algunes regles però no les aplica sistemàticament
En el text hi ha errades d’ortografia natural. Hi ha més de 15 errades (més de 10 a l´ESO). d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula
Sempre que té dubtes utilitza de forma autònoma recursos diversos (diccionari, corrector de l´ordinador, llibretes personals…) per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques. També sap utilitzar recursos per deduir lleis de funcionament de l’ortografia (analogies, famílies de paraules, formes morfològiques nominals i verbals)
Normalment utilitza de forma autònoma recursos diversos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques i deduir regles
Puntualment utilitza recursos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques
Amb l’ajuda del mestre o un company sap utilitzar recursos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques
PRESENTACIÓ
Aplica les normes de presentació tant per als textos manuscrits com per als escrits amb l’ordinador
Distribueix el text en el full de forma idònia: escrit net, amb marges, separacions entre línies, espais a la capçalera del full, al final i entre paràgrafs
Compleix quatre aspectes del nivell expert
Compleix tres aspectes del nivell expert
Compleix dos dels aspectes del nivell expert
Escriu amb una lletra clara i llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat.
Si és amb ordinador:
a) Escull el tipus i la grandària de la lletra de manera adient, diferenciant estils (títols, subtítols i text normal), i mantenint la constància al llarg del text.
b) Utilitza, del ventall d’eines d’edició, els que s’han treballat a l’aula en funció de l’edat.
Ha assolit el nivell 2.
Si és amb ordinador:
a) Escull bé la tipografia i els estils però no els manté constants.
b) Utilitza autònomament les eines d’edició bàsiques treballades a l’aula, però no les més específiques
Escriu amb una lletra llegible i proporcionada però li falta direccionalitat o proporció. Si és amb ordinador:
a) Escull una tipografia i estils diferents per als títols i text normal, però no són massa adequats ni els manté constants
b) Utilitza algunes de les eines d´edició bàsiques
Escriu amb una lletra que a vegades costa de llegir.
Si és amb ordinador:
a) Té en compte la tipografia i els estils, si algú li recorda.
b) Empra eines d´edició amb ajuda dels companys o el mestre, però no les més específiques
Escriu el seu nom i la data
Escriu el nom i/o la data amb errors
Ha escrit només el nom o bé la data
No ha pensat a posar el nom i la data
REVISIÓ
Autoavalua la qualitat del text, tant mentre s’escriu com al final de la tasca, i pren decisions per millorar-lo
Mentre escriu i al final, dedica temps a revisar els seus escrits emprant diverses tècniques i estratègies (base d’orientació, rúbrica, lectura silenciosa, autoavaluació, lectura d’un company…)
Tendeix a revisar els seus escrits demanant ajuda a d’altres, però demostra tenir dificultats per millorar-los de forma autònoma i aplicar alguna estratègia
A vegades dedica temps a revisar els seus escrits, però li és difícil reconèixer com ho ha de fer per millorar-los, fins i tot quan se l’aconsella
Sol evitar revisar o autocorregir els escrits i a vegades protesta quan se li demana que ho faci
Reconeix i soluciona les dificultats en el procés de producció, recull i aplica els consells de companys o d’altres persones, i també proposa millores per als escrits d’altres que són adients
Normalment accepta i entén els consells de millora dels companys però li costa aplicar-los. És capaç de proposar-los millores, encara que no totes són pertinents
Li costa aplicar els consells de millora dels companys. Quan fa propostes als companys, moltes no són pertinents
Li costa acceptar i aplicar els consells de millora dels companys i proposar millores als altres
Al final enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge o portafolis, gravacions de veu, bloc personal…) els aspectes en els que s’ha avançat i els que encara requereixen millorar-los en el futur, així com possibles causes i solucions. I ho fa amb reflexions originals i propostes de millora creatives
Al final enregistra els aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però tracta algun apartat de manera superficial
Al final enregistra els aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però ho fa tot de manera superficial i mecànica
Enregistra alguns aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però no pensa a fixar-se en tots