Idees per treballar
Les idees bàsiques per treballar
Idees per revisar i construir
Les idees habituals de l'alumnat per revisar
"Bones" preguntes
Per ajudar a la construcció d'aquestes idees
Idees per treballar
Allò que entra i allò que surt
Si l’aprenentatge el centrem en el cos humà, com a exemple d’ésser viu que agafa nutrients i oxigen del medi i que el procés de digestió és intern, cal posar la mirada en els processos que fan que sigui diferent allò que entra i allò que surt. Tradicionalment s’acostuma a posar l’èmfasi en el coneixement de l’anatomia i no tant del procés. Fer-ho comporta, per exemple, reconèixer per on passa l’aire des de que entra pel nas fins que arriba a pulmons, on hi ha l’intercanvi gasos, i implica pensar com l’oxigen pot passar dels pulmons a la sang i de la sang a una cèl·lula. I també com els nutrients, travessen les parets dels intestins i dels vasos sanguinis.
En els cucs de seda, què passa entre que mengen morera i surten les ‘caques’? o entre que els humans mengem una poma i ens surt orina i femta?
Si amb els alumnes construïm maquetes sobre com s’imaginen el procés (no còpies de les figures que apareixen als llibres o a Internet) i es posen en la situació que són una partícula d’oxigen o un sucre, de seguida es poden plantejar preguntes del tipus: Com arriba l’oxigen que entra a les diferents parts del cos -o al dit del peu-? I els nutrients d’un bistec, o d’una poma? I els d’un suc de taronja? Què passa (quin procés té lloc) fins que surten (eliminem) els residus -pels pulmons, per l’orina, la femta…-? I en els cucs de seda quan mengen morera? I quan respiren?
Idees per revisar i construir
En el cas del mamífers, una resposta inicial dels infants és que tant els pulmons com l’intestí deuen ser una espècie de colador, on hi ha petits forats per on les substàncies poden sortir. Si a classe hem portat un pulmó de xai o un tros d’intestí, com que els infants no poden veure els forats, se’ls han d’imaginar que seran molt petits. Es pot promoure que comprovin que els forats d’un colador permeten el pas de líquids i sòlids petits en els dos sentits i així reconèixer que l’intercanvi pot tenir lloc a l’entrar i al sortir. En aquest cas, l’èmfasi el posem en el procés. La diferència entre el que té lloc als pulmons i als budells, és deguda a l’anatomia i a les substàncies que hi passen. La concreció sobre com té lloc aquest procés anirà guanyant complexitat al llarg de la secundària i el batxillerat.
A primària la idea a construir és arribar a imaginar que allò que entra del medi ha de poder travessar capes de cèl·lules per anar a parar a dins la sang. I això no ho s’aconseguirà si no ajudem a posar en qüestió el sentit de frases com: ‘als pulmons es produeix l’intercanvi de gasos -entra oxigen i surt CO2–’, o ‘a l’intestí s’absorbeixen els nutrients’. En paral·lel amb aquesta idea, hi ha la de semipermeabilitat i pensar què hi ha substàncies que poden travessar les parets de les cèl.lules (parts petites del cos, dels òrgans…) i d’altres que no.
Aquest procés és semblant en els grans grups d’animals, uns en lloc de pulmons tenen brànquies (peixos), d’altres no tenen sistema circulatori perquè tenen un sistema de tubs que porta directament l’oxigen a tot arreu (insectes -entre ells, els cucs de seda-, etc.). L’objectiu és que vegin que hi ha diferents formes d’aconseguir el mateix, que l’oxigen i els nutrients arribin a les cèl·lules (o parts del cos).
Aprofundir en la digestió
En relació als humans, per aprofundir en la digestió serà important experimentar els canvis en diferents aliments simulant què passa a la boca, a l’estómac, al fetge, a l’intestí…, per reconèixer que a cada lloc es produeixen uns canvis específics. En general els infants pensen que el procés de la digestió consisteix en anar esmicolant cada vegada més els aliments, i no es representen que, a més, es produeixen canvis químics, és a dir, s’obtenen noves substàncies (nutrients) al llarg del procés. Per exemple, al mastegar el pa una bona estona, la saliva provoca que el midó (una macromolècula) es descomposi en glucosa i ho notem pel gust dolç que té. La finalitat serà entendre que, perquè els aliments puguin ser absorbits i utilitzats per al creixement i per obtenir energia, cal transformar-los en substàncies més senzilles.
Exemples de "bones" preguntes i activitats
Com va canviant una poma dins del teu cos quan la menges?
Es pot treballar al voltant d'aquesta pregunta, i plantejar al mateix temps que la comparin amb: “Què passa quan es beu un suc de taronja”. Normalment els aprenents creuen que la poma (els sòlids) van per un camí donant lloc a la femta, i el suc (un líquid) va per un altre donant lloc a l’orina. Imatge: Exemples de representacions alternatives del doble camí dels aliments al llarg del tub digestiu
Maquetes dinàmiques
Imatge: Des de molt petits, els nens ja es representen el procés de digestió. Font: A. Moreta. CEIP Cornide Saavedra. A Coruña 3 anys.
Representació que encara haurà d’evolucionar cap a d’altres més complexes i que connecti amb el sistema circulatori. Font: L. Fernández i J. Salanguera. Esc Bellaterra, 4t P
Els infants a l’inici no representen gaires canvis en els aliments. Només dibuixen l’aparell digestiu i no pensen en com els nutrients arriben a totes les parts del cos, a totes les cèl·lules. Per tant, les maquetes han de ser dinàmiques, és a dir, a partir de les representacions inicials que es fan com a resposta a una pregunta que implica haver d’explicar un procés, s’aniran revisant (regulant) a mesura que es van aprenent noves idees (atenció, la pregunta no pot ser del tipus: “representa l’aparell digestiu”).
Procés d'absorbió
Pel que fa al procés d’absorció, en el cas del cos humà i d’altres animals els nutrients són absorbits per la sang des dels intestins i a través del sistema circulatori arriba a totes les cèl.lules. Aquest sistema possibilita que la matèria que entra a l’organisme (també l’oxigen), pugui arribar a totes les parts del cos i, alhora, els materials de rebuig als òrgans que facilitaran la seva sortida a l’exterior.
Com passen a la sang els nutrients?
Els alumnes construeixen maquetes per expressar les seves idees, que regulen entre companys.
Coavaluació d’un company:
Em semblen bones idees: ……………………………......................
Què et recomano per millorar: ………………………............................
Font. Carme Cuberes. IE Oriol Martorell. 6è primària.
Experiment sobre semipermeabilitat
També es pot fer un experiment per comprovar que la paret intestinal és semipermeable i deixar passar unes substàncies (glucosa) i no unes altres (midó).
Cliqueu sobre la Imatge per aceder a l'explicació de tallada. Font: http://academic.uprm.edu/~jvelezg/lab7.pdf (pp. 6-7)
Exemples de preguntes interessants
Altres preguntes interessants que poden afavorir anar revisant les idees inicials són: “Moltes persones creuen que la digestió té lloc a l’estòmac. Com els explicaries que els aliments es transformen a molts més llocs del tub digestiu?”, “Quines semblances i quines diferències hi ha entre com digereixen els aliments una vaca, una gallina, una sardina..., i les persones?”, “Com és que hi ha aus que regurgiten unes boles de menjar anomenades egagròpiles)?”, “Com passen els nutrients que s’obtenen al llarg del procés de digestió a la sang?, “Com és que l’intestí prim és tan llarg?”, “Quines similituds i diferències hi ha entre l’intestí prim i el gros”...
Els fongs
En el cas dels fongs (bolets, floridures, llevats), la majoria segreguen enzims digestius que descomponen la matèria orgànica del seu entorn, fins i tot la cel·lulosa (són descomponedors). Els nutrients que s’obtenen són absorbits a través de les hifes del micel.li per osmosi.
Com és que els fongs necessiten que la temperatura sigui alta per créixer? I que hi hagi humitat?
I com és que no necessiten llum? I quins experiments podríem fer per comprovar-ho? Com s’expliquen els resultats?.
Cliqueu sobre la Imatge per accedir a la font.