Dimensió actitudinal de la Competència Científica
Algunes preguntes que poden afavorir la metareflexió entorn dels valors i de les actituds poden ser (Sanmartí i Tarín, 1998;1999):
a) Quins són els meus valors i actituds cap a la ciència i/o els científics? Què en penso d’ells, com i quan els poso en acció i què sento al fer-ho?
Generalment, les persones no fem explícits els nostres valors i actituds. Actuem en funció d’ells, però ens és difícil de verbalitzar-los. L’escola és un dels pocs espais en la vida de les persones on és possible (i necessari) dedicar temps a fer explícits els nombrosos implícits i a contrastar els diferents punts de vista.
Per tant, caldrà fomentar que l’alumnat verbalitzi quines són les seves opinions, creences, comportaments, actituds i valors implícits..
Exemple d'activitat:
Descriu/dibuixa com t'imagines que és i treballa una persona científica
b) Hi ha altres maneres de veure, de pensar, d'actuar, de sentir?
Cal planificar activitats per promoure que els i les estudiants tinguin noves informacions i altres punts de vista, i prenguin consciència d’incoherències entre les verbalitzacions i les actuacions, de les raons que justifiquen els diversos valors, etc.
Al final d’aquest procés és important que es sintetitzin i explicitin les possibles noves maneres de veure i de pensar en les actituds d’una persona científica
Exemple d’activitat:
Fer una enquesta a persones científiques i no científiques, amb preguntes del tipus: si ho diu un científic, és cert? El més important d’una persona científica és fer experiments al laboratori?
Llegir sobre la vida d’un científic o sobre com va produir algun descobriment i analitzar els valors implícits i explícits.
c) Com es podrien aplicar aquestes noves maneres de veure, pensar, actuar i sentir?
Per arribar a interioritzar noves maneres de veure i d’actuar cal practicar-les.
D’una banda, l’escola ha de ser conseqüent amb els valors i actituds que vol promoure. Per exemple, si es vol desenvolupar una imatge de la ciència no dogmàtica i en transformació, no tindria cap sentit que les classes de ciències es centressin en la transmissió de ‘veritats’ científiques a aprendre memorísticament.
I, d’altra banda, caldrà proporcionar a l’alumnat ocasions i mitjans perquè puguin posar en pràctica els valors consensuats. Per tant, és necessari que pugui ser creatiu, obert, curiós, escèptic, objectiu, honest, perseverant, racional, etc.
Exemple d’activitat:
Escriu una carta a un personatge imaginari del passat (o del futur) explicant-li com és la ciència en l’actualitat: a què es dedica, qui la genera, com es treballa i a on, qui la promou o paga, què se’n fa amb els resultats de la recerca… i si creus que es podria fer millor.