Montse Cabello, Mariona Domènech, Anna Marbà, Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.
Com veiem, aprendre sobre els éssers vius, i en especial sobre els humans, és molt més que saber-se els diferents aparells i els noms de les seves parts.
Tot i que s’arribi a entendre i diferenciar la digestió, la respiració, la circulació i l’excreció, al final els infants han de ser capaços de relacionar aquests processos per respondre a preguntes del tipus: Per què li serveix l’intestí a la mà? (o com es relaciona l’intestí amb la mà?) i, molt especialment: Com sé si la meva dieta és equilibrada? -sense excessos de greixos i sucres-, Quines són les raons d’haver de seguir una dieta equilibrada? Com és que bona dieta no ha de ser igual pels petits que pels grans, pels que fan molt esport o no tant, pels…?, Per què cal menjar amb tranquil·litat i evitar fer exercicis forts en el temps de la digestió, com és que hem de procurar respirar en ambients no contaminats? , per què el tabac i l’alcohol (i drogues en general) són perjudicials per la salut, etc. etc.
Idees clau de la funció de nutrició
- Nodrir-se comporta intercanviar matèria i energia amb el medi i modificar-lo. Nodrir-se no es pot reduir a “alimentar-se”. Els aliments són allò que mengem i els nutrients allò que acaba arribant a sang.
- Per poder créixer o reparar ferides es necessiten nous materials (matèria) per fer noves cèl·lules. Els animals s’alimenten d’altres éssers vius i obtenen els nutrients a partir de procés de la digestió, mitjançant el qual es 'trenca' (descompon) la matèria i es transforma. Els fongs també es nodreixen a partir de la descomposició de restes d’altres éssers vius. En canvi, les plantes fabriquen el seu aliment (nutrients) a partir de la fotosíntesi i emmagatzemen l’energia del Sol.
- Els éssers vius obtenen l’energia necessària a partir de la respiració per créixer, i per mantenir la temperatura corporal, moure’s (pensar, caminar, riure, etc.) i per assegurar que els diferents òrgans funcionin. L’energia emmagatzemada als nutrients s’allibera quan reaccionen amb l’oxigen (es ‘cremen’). En el procés també s’obtenen productes de rebuig, entre ells el diòxid de carboni i, en la majoria d’organismes, té lloc a les cèl·lules (als pulmons només té lloc l’intercanvi de gasos).
- La circulació dels diferents materials a l’interior dels éssers vius possibilita que els recursos necessaris per a la respiració i el creixement arribin a totes les cèl.lules (absorció) i es recullin els de rebuig de tot el procés. En el cas dels animals superiors, aquesta circulació té lloc a través de la sang, i en ells el sistema circulatori és un sistema tancat (la sang només pot sortir si ens fem una ferida) i el cor el que fa és impulsar-la.
- L’excreció és el procés que porta a l'eliminació de materials del medi intern que no s'utilitzen o són residus (productes de la respiració cel·lular, de la digestió, etc.). Aquests residus es transporten des de les cèl·lules fins a l'exterior de l'organisme. La femta són les restes dels aliments ingerits i que no han travessat la paret de l’intestí. L'orina, que s’elabora al ronyó, prové dels líquids, que una vegada digerits s’absorbeixen al colon, i d’altres substàncies residuals del metabolisme cel·lular (canvis que tenen lloc a les cèl.lules), que transporten la sang. També podem expulsar residus en forma de suor. Un altre producte de rebuig és el diòxid de carboni que s’elimina a través dels pulmons.
- Explicar com els éssers vius es nodreixen requereix interrelacionar aquests quatre sistemes, i reconèixer que és necessari que a totes les seves cèl·lules hi arribi matèria i energia.
- El cos necessita els diferents components que es troben en els diferents aliments, per això cal menjar de tot, tot i que de manera equilibrada i en funció de l’activitat física que es dugui a terme.
- Hi ha aliments que són rics en sucres (glúcids), com ara tot el que es fa a partir dels cereals (pa, pasta, etc.) o també les patates. Els sucres que porten aquests aliments, quan arriben a la cèl·lula, poden ser "cremats" ràpidament per obtenir energia, per això es diu que són aliments energètics.
- La carn, el peix i els ous aporten sobretot proteïnes. Les proteïnes, a la cèl·lula serveixen per construir nous materials pel cos (fibres musculars, anticossos, etc.)
- Les fruites i les verdures ens aporten vitamines i d'altres substàncies (sals minerals, entre d'altres) vitals pel funcionament de la cèl·lula. Són també una font d'aigua. Hi ha fruites, com el plàtan, que són també molt riques en glúcids.
- Altres aliments són rics en lípids (greixos). Els lípids són substàncies molt energètiques, però que enlloc de ser cremats ràpidament són emmagatzemats. Els lípids són importants també per fer noves cèl·lules, entre d'altres coses. Trobem lípids a la mantega, la nata, la margarina, carn magra, peix, llet, embotits, formatge, xocolata, pastissos, galetes...i també a tots els olis vegetals i fruits secs.
- La llet i els derivats (iogurts, formatge, etc.) a part de lípids ens aporten també proteïnes, calci i vitamines.
- Alguns aliments ens aporten fibra (com el pa integral o els kiwis). La fibra no és absorbida pel cos però ajuda al trànsit de la femta per l’intestí.
- El cos també necessita respirar ambients no contaminats, ja que partir de l’aire que entra s’adsorbeixen substàncies diverses que o bé obstaculitzen el funcionament dels pulmons o bé passen a la sang i s’emmagatzemen a les cèl·lules, sent la causa de diferents malalties (càncer, deficiències en el transport d’oxigen...). En el cas de les plantes, també poden inhibir el procés de fotosíntesi.