A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
En aquest apartat es fa un resum de les idees bàsiques a treballar, idees habituals de l’alumnat a revisar i possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees.
1.- Què caracteritza la vida?
Idees per construir
Bones preguntes i activitats per avançar
Idees clau que caracterizen tots els éssers vius
Un ésser viu s’ha d’entendre com un sistema complex que:
a) intercanvia matèria i energia amb el medi i com a resultat, modifica el medi (que equival al concepte de nutrició);
b) capta estímuls i genera respostes (el que s’entén com a funció́ de relació);
c) prové́ d’altres éssers vius que li han transmès les seves característiques (equiparable a la reproducción); i
d) està constituït per una o moltes unitats estructurals anomenades cèl·lules.
Per tant, sempre que treballem éssers vius ho hauríem de fer pensant en com fan les funcions en el medi en què viuen. També és clau reconèixer que una cèl.lula és la part més petita d’un ésser viu que pot realitzar les tres funcions.
- Un ésser viu és un sistema que realitza (o pot realitzar) les funcions -processos- de nutrició, relació i reproducció, en un medi concret. És a dir: A) Intercanvia matèria i energia i conseqüentment modifica el medi. B) Capta estímuls i genera respostes C) Transmet informació genètica
- Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules o unitats de vida on s’intercanvia matèria i energia i es capten estímuls i es generen respostes. En els organismes, que estan formats per moltes cèl·lules, aquestes treballen conjuntament per formar teixits i òrgans especialitzats en realitzar els diferents processos.
- Les cèl·lules, que tenen diferents formes, està formada per una membrana semipermeable que separa el medi extracel·lular (el que hi ha al seu voltant, que pot ser el medi intern del cos o el mar, per exemple) de l’intracel·lular. A través d’aquesta membrana diferents substàncies (aigua, nutrients, O2, tòxics, etc.) poden entrar o sortir de la cèl·lula.
- La diversitat d’éssers vius es relaciona amb les maneres diferents de dur a terme les funcions o processos. Els criteris de classificació busquen identificar similituds entre organismes.
2.- Els éssers vius intercanvien matèria i energia i modifiquen el medi (funció de nutrició)
Idees per construir
Bones preguntes i activitats per avançar
Idees clau de la funció de nutrició
Els éssers vius són sistemes oberts que per subsistir depenen de la matèria i energia que obtenen del medi, i que l’alteren quan interactuen amb ell. Nodrir-se no es pot reduir a “alimentar-se” (menjar), ni a parlar només de l’aparell digestiu, ja que la idea important és l’obtenció i transformació dels materials i de l’energia.
El concepte a construir és que part d’allò que agafem del medi -a més de menjars sòlids, cal pensar en gasos, aigua, partícules que hi ha a l’aire, etc.-, ha d’arribar a totes les cèl·lules (parts) del cos. Per tant caldrà treballar, per exemple en alguns animals, com aconseguir que l’aire (aparell respiratori) i els nutrients (aparell digestiu) hi arribin, procés que té lloc a través de la sang que es mou a través de l’aparell circulatori per tot el cos. Producte de les reaccions químiques que tenen lloc a les cèl.lules (parts molt petites) es generen residus (entre ells el diòxid de carboni), que han de fer el procés invers, és a dir, sortir de les cèl·lules, entrar al circulatori i sortir a l’exterior (en les aus i mamífers el diòxid de carboni ho farà a través dels pulmons i la resta de residus, a través de l’aparell excretor en forma d’orina). D’altres residus, sòlids, líquids i gasos, s’eliminen a través d’altres processos (femta, suor…).
A més de la finalitat d’obtenir energia, els nutrients que hem ingerit també serveixen per “fer” cèl·lules (fer-ne de noves o reparar les que ja tenim) o bé s’emmagatzemen. Amb aquesta idea és fàcil imaginar perquè quan en períodes de creixement o quan una dona està embarassada es té més gana (s’estan fent noves cèl·lules i per tant es necessita més matèria), i també problemàtiques com l’obesitat.
Si ens fixem en el què entra del medi en un ésser viu, podem veure que hi ha dos grans grups: els que agafen “menjar” (aliments provinents d’altres éssers vius) i els que agafen substàncies que hi ha al medi i es fabriquen amb elles l’aliment (a través del procés que s’anomena fotosíntesi). És la primera i més important distinció entre animals i plantes.
Contingut de l’acordií
