Mapes de pensament de dos alumnes elaborats per recollir què han après a l’acabar una unitat didàctica d’educació física

Font: Meritxell Monguillot. Institut Nàutica de Barcelona, 1r ESO

Es pot observar la diversitat de representacions. Les poden comparar i regular les idees expressades.

Mapa de pensament elaborat per un alumne al voltant dels conceptes de percentatge i proporcionalitat

Font: Marisa Domínguez. IESM J.M. Zafra. 2n ESO

Es pot comprovar com l’alumne connecta els conceptes apresos amb una situació real que ha trobat al diari (percentatge en l’ús de les emoticones).

Mapa mental elaborat per alumnes després de fer un projecte sobre l’illa de Menorca

Font: Magda Pons Danús. Escola Salesians Ciutadella, primària

Aquest mapa es va elaborar entre tota la classe, a partir de preguntar-se: “quins elements formen part d’un ecosistema” (en aquest cas el de l’illa de Menorca). Es va elaborar amb el programa Examtime.com (ara GoConqr).

Mapes conceptuals per resumir les idees clau al voltant de la representació de fenòmens causals.

Font: Rafael Rodriguez. IESM Juan de la Cierva, 2n ESO

Aquests mapes estan elaborats per alumnes d’una mateixa classe. Els alumnes poden avaluar la producció d’algun company, reconèixer els aspectes que estan ben tractats i suggerir possibles millores. A partir d’aquesta coavaluació, normalment identifiquen aspectes que poden millorar de la pròpia producció. Es pot constatar la diversitat de representacions.

Base d’Orientació elaborada per alumnes per explicitar en què pensar per predir què passaria si desaparegués una de les espècies d’una cadena tròfica

Base d’Orientació elaborada per alumnes per explicitar en què pensar per predir què passaria si desaparegués una de les espècies d’una cadena tròfica

Font: Pilar Garcia. IES Joan Oliver, 1r BUP

Els alumnes per parelles elaboren la seva Base d’Orientació i posteriorment coavaluen les diferents produccions entre diferents parelles, i fan propostes de millora. Per tant, no s’arriba a una sola producció.


Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta.

Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta.

Font: Rafael Rodríguez IESM Juan de la Cierva (1r ESO)

Els alumnes han calculat l’alçada d’un arbre del pati a partir de 3 estratègies diferents. El professor els demana que escriguin una Base d’Orientació que reculli les accions a fer en cada cas. Cada alumne ha fet la seva pròpia producció que han avaluat entre ells i amb l’ajuda del professorat.

Els exemples següents mostren les produccions de dos alumnes: un d’ells molt concret, que es refereix sempre a l’exemple treballat al pati, i un altre, molt abstracte i general. Però les dues produccions possibiliten resoldre el tipus de problema plantejat. En canvi, ben segur que el primer alumne seria incapaç d’aplicar la Base d’Orientació dissenyada pel seu company. No hem d’oblidar que els nois i noies són diversos a l’inici i també al final d’un procés d’aprenentatge, però tots poden arribar a ser competents.  

 

Base d’Orientació per començar a aprendre a planificar-ne

Font: Rafael Rodríguez IESM Juan de la Cierva (1r ESO)

Els alumnes no han redactat mai una Base d’Orientació. Han après a representar una figura a escala, tant ampliant-la com reduint-la, i el professor els mostra un exemple per resumir les accions a fer per reduir. Els demana que escriguin les necessàries per ampliar. Aquest exemple ens mostra com la producció d’aquest alumne permet identificar el seu error, i així promoure la seva regulació.

 

Preguntes complexes

Preguntes complexes

S’entén per complexa una tasca d’avaluació que, per donar-hi resposta, promou que l’alumnat mobilitzi sabers ben diversos i els interrelacioni. En els qüestionaris tradicionals es tendeix a plantejar preguntes curtes, cadascuna en funció d’un sol concepte o variable. Es creu que si l’estudiant respon correctament a totes elles té un bon coneixement del model global. Per contra, el tot és més que la suma de les parts i, moltes vegades, bones respostes parcials no comporten un coneixement que les interrelacioni. Això no pressuposa que al voltant d’una pregunta complexa no es puguin plantejar diverses qüestions, però sempre promovent que l’alumnat hagi d’establir connexions.

També s’ha de tenir en compte que les preguntes poden tenir diferents nivells de complexitat, però sense deixar de ser competencials

Exemples de preguntes complexes

Exemples d’autoavaluació

Exemples d’autoavaluació
Les responsabilitats en el treball en equip

Escola Coves d’En Cimany. 5è. Teresa Pigrau. Barcelona. 

Cada alumne s’autoavalua com ha exercit el seu càrrec dins l’equip. Els companys també l’avaluen i poden comparar les dues avaluacions.  També inclouen un reflexió personal orientada a pensar en què millorar .

Per consultar el document complet amb els altres càrrecs cliqueu aquí. 

 


Autocorrecció d’una prova

IESM Juan Manuel Zafra, 1r ESO. Victòria Ibáñez i Marisa Domínguez, Barcelona

Cada alumne corregeix la prova que ha fet, indicant què creu que canviaria