Comunicació

Comunicació

Com s’ha dit anteriorment, el coneixement científic es genera tant al laboratori i en el treball de camp, a partir de la recerca d’evidències, com en els congressos, en els debats i en l’elaboració d’articles. Per comunicar les idees, aquestes s’han d’organitzar, jerarquitzar, relacionar i expressar de manera que d’altres les puguin entendre i discutir. Igualment, la construcció del coneixement científic escolar requereix que els que aprenen facin un procés similar i, per tant, la comunicació és una etapa imprescindible en l’aprenentatge de les ciències.

La comunicació exigeix plantejar-se com respondre a preguntes del tipus:

  • Què vull dir als altres?

  • Com els ho diré?

  • Què és important incloure (dades, arguments, imatges…)?

  • Quins suports materials necessito per dir-ho?

Per comunicar idees de la ciència l’alumnat ha de diferenciar entre el llenguatge quotidià i el que utilitza la ciència per explicar els fets i els fenòmens del món. Necessita aprendre a traduir un tipus de llenguatge a un altre i a donar significat al vocabulari científic. A més haurà de saber combinar diferents llenguatges: simbòlic, gràfic, oral i escrit. Per exemple, s’utilitzen fletxes per representar les relacions entre els organismes en una cadena tròfica, vectors per representar la força, una espiral helicoidal per l’ADN, un esquema per descriure un muntatge experimental, taules per recollir dades, etc. Aprendre a parlar ciència és, de fet, aprendre a parlar un nou llenguatge.

D’altra banda, és important explicitar quin tipus de text es demana a l’alumnat. Sovint els mestres utilitzem la demanda “explicar” en diversos sentits i, de fet, cadascun exigeix l’elaboració d’un tipus de text diferent. Per exemple:

Demanem explicar
Això comporta
Volem un...
Alguns exemples

 Com ho hem fet?

Que l’alumnat ho descrigui

Text descriptiu

 Què ha passat?

Relacionar fets entre ells i els canvis que s’observen

Text explicatiu

Per créixer, les plantes necessiten aigua, diòxid de carboni, adobs, llum, oxigen i clorofil·la.

 Per què ha passat?

Relacionar fets i teoria

Text justificatiu.

És el que caracteritza més pròpiament una “explicació científica”

Les plantes fabriquen una part dels seus aliments que els serveixen per créixer a partir d’aigua, diòxid de carboni, llum i clorofil·la, en el procés que en diem fotosíntesi.

Per què hem canviat les nostres idees o per què una hipòtesi és millor que una altra?

Convèncer als companys que una opció o punt de vista és més idònia

Text argumentatiu.

 

Exemple de criteris pactats per comunicar oralment una experimentació

Recursos per a comunicar idees

Per compartir idees és important saber utilitzar els diferents recursos que ofereixen les TIC, tant els relacionats amb la comunicació dels fenòmens observats (simulacions, fotografies, vídeos…). Cliqueu sobre la imatge de l’esquerra per ampliar informació. 

Altres recursos per a compartir  el propi pensament  són els visuals com PowersPoints, viquipèdia, mapes conceptuals i gràfics…), o també els que possibiliten debatre  idees (fòrums, blogs, Twitter…). Cliqueu sobre la imatge per ampliar.

Finalment, no hem d’oblidar que també s’han de comunicar i compartir les emocions i els sentiments que ha despertat el procés d’indagació, atès que en la realització d’una activitat no només són importants les idees i els procediments sinó també tot allò que forma part del camp afectiu. La memòria és selectiva i les persones acostumem a recordar les accions realitzades que ens han despertat sentiments forts. Per tant, caldrà ajudar els joves a expressar les seves emocions, per prendre’n consciència i compartir-les amb d’altres, i és un repte per als mestres aconseguir que les experimentades siguin positives envers l’activitat científica.

Cercles concèntrics per compartir el que hem viscut. Escola Castell de Santa Àgueda. Ferreries. Menorca. 1r primària.

Com a exemple podem comprovar com Isaac Newton comunicava els seus descobriments d’òptica:

(…) Al principio del año 1666 (…) me procuré un prisma triangular de cristal, para emprender con él los celebrados fenómenos de colores. Y para ello, una vez ensombrecido mi aposento y hecho un pequeño agujero en la ventana para dejar pasar una cantidad conveniente de luz solar, coloqué mi prisma a la pared de entrada de la luz para que pudiera ser refractada hacia la pared opuesta. Constituyó al principio un entretenimiento muy agradable ver los vivos colores que allí se producían; pero al cabo de un rato me apliqué a considerarlos con más circunspección. Quedé sorprendido al verlos de una forma alargada (…)

     Citat per P. Feyerabend, (1975). Contra el Método. Barcelona: Ed. Ariel

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

Font: Equip CDEC Infantil-primària

En el marc d’una escola, l’equip de mestres avalua com es va progressant col·lectivament a l’hora de fer el treball per projectes (o similar). S’han discutit prèviament els criteris que s’aplicaran per valorar les diferents pràctiques.

Cada mestre té un full amb l’esquema global i situa la seva valoració. Un dels membres de l’equip fa la mitjana i dibuixa la teranyina. Cada curs es torna a fer, es compara amb el curs anterior i es prenen decisions sobre els aspectes que es valora que cal millorar (l’exemple de teranyina que es mostra no correspon als criteris descrits).

També és possible construir una teranyina ‘de curs’, que reculli les valoracions dels mestres de cada nivell educatiu.

Diana per identificar i regular dubtes

Font:  Teresa Pigrau

Després d’haver après sobre les plantes (com són, i com duen a terme les funcions que les caracteritzen com a éssers vius), els alumnes pensen quins dubtes tenen o preguntes que encara no sabrien respondre. Els anoten en diferents post-it que situen a una diana com la del dibuix.

Una vegada recollides, es van llegint els escrits, i el que sap (o creu que sap) la resposta la verbalitza. Si no hi ha acord, s’organitza un debat. L’alumne que ha formulat la pregunta, escriu en el post-it la resposta consensuada.

Diana per compartir amb les famílies els nivells d’aprenentatge

Font: Mercè Mas. Escola La Roureda (St. Esteve de Sesrovires). 6è primària.

En aquest exemple, els alumnes autoavaluen aspectes relacionats amb el seu nivell de competència, decidits col·lectivament. Aquesta autoavaluació es contrasta amb l’avaluació de la mestra i, si hi ha acord, és part de l’informe que reben les famílies. Possibilita que els aprenents puguin argumentar els seus punts forts i els que no ho són tant, i prendre acords sobre en què i com millorar.

Com es pot observar en l’exemple, no sempre els alumnes s’autoavaluen positivament. 

Altres diagrames

Es poden utilitzar una gran varietat de diagrames per explicitar sistemes d’idees, processos, sentiments… i són útils tant per recollir dades, com per compartir i aplicar criteris d’avaluació i, fins i tot, per prendre decisions, tant per regular com per qualificar. El seu principal avantatge és el de resumir i visualitzar en molt poc espai idees complexes i facilitar el seu procés de regulació.

Els exemples següents en mostren alguns.

Diana per compartir amb les famílies els nivells d’aprenentatge

Diana per identificar i regular dubtes

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

V de Gowin (equilibri tèrmic)

Font: Neus Sanmartí. Estudiants de magisteri. UAB.

Cada equip d’alumnes que han fet l’experiment, ha construït una V de Gowin a partir de l’experiment realitzat. En aquest cas, una vegada han dissenyat una primera versió de la ‘V’, comparen i discuteixen en gran grup els continguts dels diferents apartats. En funció del que s’ha dit, realitzen la versió definitiva, com la del exemple que es mostra.  

V de Gowin (comportament dels gasos)

Font: Conxita Márquez. Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). C.S.

Els alumnes han observat canvis en el volum d’un globus situat en un pot en el qual es fa el buit. Després revisem la redacció a partir de la comparació entre les diferents versions. En aquest exemple s’observa com l’alumne ha canviat la paraula ‘ajuntar-se’ per ‘igualar-se’.  

V de Gowin (canvis en els materials)

Font: Conxita Márquez. Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). C.S.

En aquesta V de Gowin s’observa com l’alumne mostra el camí que ha seguit per confeccionar-la. Com que els alumnes no comprenien el concepte de ‘principi’, es va optar per demanar-los que construïssin frases amb algun dels conceptes que havien escollit.