ESO
Rúbrica d’expressió escrita

De cicle mitjà fins ESO.
Neus Sanmartí. Àngels Prat i Pla. Teresa Pigrau. Guida Al·lès.
Capacitats
Criteris de realització
Criteris de resultats
Nivell Expert
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
Nivell Avançat
(notable, força bé, en procés…)
Nivell Aprenent
(està començant, regular…)
Nivell Novell
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
PLANIFICACIÓ
Planificació
Selecciona si escriurà manualment o amb l’ordinador i elabora un esquema sintetitzador del contingut que vol exposar en el text i de la manera com es vol comunicar
Abans d’escriure ha elegit sol el format (manual o ordinador) i l’estructura i contingut més adequats a la seva intenció, destinataris o context (vegeu apartat Adequació). Ja no li cal consultar la B.O. perquè la té integrada
Abans d’escriure ha elegit sol el format (manual o ordinador) i la base dorientació més adequada (vegeu apartat Adequació) però només n’ha revisat algunes parts.
Abans d’escriure ha necessitat ajuda per elegir el format i la B.O. més adequada (vegeu apartat Adequació), però un cop seleccionada l’ha revisada a fons
Abans d’escriure ha elegit amb ajuda el format (manual o ordinador) i la B.O. més adequada a la seva intenció, destinataris i context (vegeu apartat Adequació) i ha revisat algunes parts
Abans descriure ha dedicat temps a planificar i estructurar de manera ordenada les principals idees que vol comunicar, emprant recursos diversos (esquema, esborrany, organitzador gràfic, il·lustració) que l’ajuden a fer visible el pensament. Ha fet les versions necessàries fins tenir-ne una d’adequada als seus propòsits
Abans ha pensat què vol escriure i ho sap expressar oralment. Prepara un esquema o esborrany idoni i ordenat però incomplet (no conté els principals continguts treballats)
Abans ha pensat què vol escriure i ho sap expressar oralment però l’esquema o esborrany que fa és incomplet, poc idoni o desordenat
Oralment, ha estat capaç d’explicar què es proposa fer i com ho ha de fer. Amb ajuda ha provat de fer aproximacions a esquemes
ADEQÜACIÓ
El tipus de text té en compte el context comunicatiu (premsa, acadèmic, literari, informal (grup classe, professorat, dossier personal, internet), i es correspon a la intenció: descriure, resumir, exposar, argumentar, convèncer…
Ha emprat el registre adequat (col·loquial, tècnic, especialitzat) als diferents receptors o destinataris (interessos i coneixements) i al context (grups grans, petits, presentacions a classe, blocs) en la totalitat del text
El registre emprat és adequat als destinataris i al context en la major part del text, amb algunes excepcions. Té algunes dificultats quan són tasques per presentar al grup
El registre emprat és adequat als destinataris i al context en algunes parts. Té algunes dificultats per adequar el text a l’interlocutor de la tasca
Ha utilitzat una o dues paraules especialitzades del tema estudiat
Ha aplicat sol i de forma creativa l’estructura elegida (tipologia i gènere). Ha reflectit de manera ordenada la intencionalitat comunicativa inicial del document, i l’ha mantinguda al llarg del text a partir de l’aplicació de la tipologia adequada
Ha aplicat sol i bé l’estructura, però de manera mecànica, poc personal. Domina bé l’explicació i la descripció; té dificultats en l’argumentació
Ha aplicat l’estructura elegida a algunes parts del text. La intencionalitat comunicativa inicial no es manté al llarg de tot el text
Ha aplicat l’estructura elegida a grans trets ajudant-se de preguntes d’un company o de la mestra
La seva forma externa (silueta) comunica bé de quin tipus de text es tracta i es reconeix a cop d’ull
La seva forma externa recull quasi totes les parts però és difícil captar de quin tipus de text es tracta
La seva forma externa recull algunes parts importants però és difícil captar a cop d’ull de quin tipus de text es tracta
Sap explicar què vol fer, tot i que la seva forma externa (silueta) no es reconeix
COHERÈNCIA
Estructura les idees al llarg del text i organitza el discurs de manera que és comprensible per als lectors
Organitza la informació per paràgrafs ben seqüenciats
Organitza el text per paràgrafs, però conté errors en la seqüenciació
El text conté alguns elements que indiquen intenció organitzativa però no es mantenen constants, de manera que apareix poc estructurat
Ha sabut escriure les paraules bàsiques i les ha ordenat sol però no es percep el paràgraf com a organitzador del relat
Les idees-paràgrafs estan ordenades, des de les principals o més generals a les més específiques
Les idees-paràgrafs estan ordenades en algunes parts
Es comença per una idea important o més general, però després es presenta la resta de forma més desordenada
Encara que el text conté idees principals, estan entremesclades amb les secundàries, sense organització. Les idees hi apareixen en la mesura que es van recordant
Ha extret conclusions a partir dels continguts treballats, i ha elaborat un pensament propi tot connectant els continguts amb la pròpia experiència, altres fets o altres continguts
Ha extret conclusions pròpies integrant la major part dels continguts treballats
Ha assolit el nivell 1 sense ajuda. Ha extret conclusions integrant alguns continguts
Ha sabut extreure conclusions pròpies amb ajuda de preguntes concretes
El text és clar, complet i ponderat en el sentit que conté tanta informació rellevant com irrellevant. Conté la informació justa perquè no hi falta ni hi sobra res
El text conté tota la informació i és clar, però no ponderat. No es dóna el pes que es mereix a cada part. Uns punts es tracten àmpliament i altres poc o gens
El text conté tota la informació però no és un text ponderat ni clar. Dificultat per esbrinar la informació rellevant de la no rellevant
Oralment reconeix la informació rellevant. La sap escriure a partir de respondre preguntes
Es sintetitzen les idees principals en un títol que dóna coherència al text, i és original
El títol resumeix el contingut però hi ha poca creativitat
El títol s’aproxima al contingut però no és massa adient o molt simple
En lloc de títol, hi ha una imatge o una imatge que hi té relació
COHESIÓ
Aplica els elements gramaticals per relacionar frases i paràgrafs entre sí, i evitar redundàncies gramaticals i repeticions lèxiques
El text es llegeix sense dificultat, ja que sempre es pot relacionar un pronom o un sinònim amb l’antecedent.
Enllaça bé els enunciats i utilitza frases complexes amb els connectors adequats.
Hi aplica una puntuació comprensiva, que vol dir que facilita la lectura i comprensió
Utilitza pronoms i sinònims per evitar repeticions de noms o verbs.
Sovint, però, recorre a frases coordinades o juxtaposades sense connexió explícita de les idees que s’hi expressen.
Hi ha signes de puntuació, que no sempre ajuden a la comprensió
Hi ha un intent de fer un text en què s’estableixin relacions entre les diferents idees que el componen. Li falta, però practicar amb connectors, puntuació, així com en la utilització de frases complexes
Confegeix el text amb frases coordinades i juxtaposades. El text no dóna idea d’unitat.
Repeteix sempre la mateixa estructura
CORRECCIÓ LÈXICA
Utilitza un vocabulari ampli, específic en relació a l’àrea de coneixement i amb recursos expressius diversos
El lèxic és ampli, precís (no hi ha errors conceptuals) i idoni, en relació al contingut del text. Fa servir sinònims i algunes figures literàries si cal. Evita l´ús d’expressions discriminatòries
El lèxic és precís i idoni en relació al contingut del text, però poc variat
El lèxic és a vegades precís i idoni però poc variat. Mostra dificultats per integrar imatges i sentits figurats. L´escrit es fa monòton o repetitiu
Ha emprat algunes noves paraules treballades a l´aula, encara que no sempre amb un sentit precís, idoni o no discriminatori
Aplica instruments i estratègies variades per millorar el lèxic (diccionari de sinònims, organitzadors gràfics, diari de lectures, tècniques cooperatives…)
Aplica sempre els mateixos instruments i estratègies per millorar el lèxic
En algun moment aplica un dels instruments i estratègies per millorar el lèxic
Utilitza instruments per millorar el lèxic només quan algú li suggereix
No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics
Té poques interferències amb altres sistemes lingüístics
Té força interferències d’altres sistemes lingüístics
Hi ha moltes interferències amb altres sistemes lingüístics
CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA I MORFOSINTÀCTICA
Aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors
Aplica les lleis sobre el funcionament de l’ortografia treballades a l’aula (lleis fixes: c/qu, r/rr, accentuació, lleis arbitràries (g/j) i algunes excepcions, de manera que en el text no hi ha cap errada d’ortografia natural, d’ortografia arbitrària ni de puntuació
En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Hi ha entre 1 i 4 errades d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula
En el text hi ha errades d’ortografia natural. Hi ha entre 5 i 10 errades d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula. Es nota que sap algunes regles però no les aplica sistemàticament
En el text hi ha errades d’ortografia natural. Hi ha més de 15 errades (més de 10 a l´ESO). d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula
Sempre que té dubtes utilitza de forma autònoma recursos diversos (diccionari, corrector de l´ordinador, llibretes personals…) per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques. També sap utilitzar recursos per deduir lleis de funcionament de l’ortografia (analogies, famílies de paraules, formes morfològiques nominals i verbals)
Normalment utilitza de forma autònoma recursos diversos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques i deduir regles
Puntualment utilitza recursos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques
Amb l’ajuda del mestre o un company sap utilitzar recursos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques
Estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança (verb-subjecte, subjecte-determinants o complements)
En quasi tot el text estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança
Puntualment estructura bé les frases del text
Amb l´ajuda d´un company o la professora construeix algunes frases sense errors de concordança
PRESENTACIÓ
Aplica les normes de presentació tant per als textos manuscrits com per als escrits amb l’ordinador
Distribueix el text en el full de forma idònia: escrit net, amb marges, separacions entre línies, espais a la capçalera del full, al final i entre paràgrafs
Compleix quatre aspectes del nivell expert
Compleix tres aspectes del nivell expert
Compleix dos dels aspectes del nivell expert
Escriu amb una lletra clara i llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat.
Si és amb ordinador:
a) Escull el tipus i la grandària de la lletra de manera adient, diferenciant estils (títols, subtítols i text normal), i mantenint la constància al llarg del text.
b) Utilitza, del ventall d’eines d’edició, els que s’han treballat a l’aula en funció de l’edat.
Ha assolit el nivell 2.
Si és amb ordinador:
a) Escull bé la tipografia i els estils però no els manté constants.
b) Utilitza autònomament les eines d’edició bàsiques treballades a l’aula, però no les més específiques
Escriu amb una lletra llegible i proporcionada però li falta direccionalitat o proporció. Si és amb ordinador:
a) Escull una tipografia i estils diferents per als títols i text normal, però no són massa adequats ni els manté constants
b) Utilitza algunes de les eines d´edició bàsiques
Escriu amb una lletra que a vegades costa de llegir.
Si és amb ordinador:
a) Té en compte la tipografia i els estils, si algú li recorda.
b) Empra eines d´edició amb ajuda dels companys o el mestre, però no les més específiques
Escriu el seu nom i la data
Escriu el nom i/o la data amb errors
Ha escrit només el nom o bé la data
No ha pensat a posar el nom i la data
Cita correctament les fonts emprades i, si cal, inclou imatges adients
Cita correctament algunes de les fonts emprades, però no totes. Inclou imatges però no totes són adients
Cita sol algunes fonts però amb incorreccions. Inclou imatges però no són adients
Cita les fonts i inclou imatges només si li recorden
REVISIÓ
Autoavalua la qualitat del text, tant mentre s’escriu com al final de la tasca, i pren decisions per millorar-lo
Mentre escriu i al final, dedica temps a revisar els seus escrits emprant diverses tècniques i estratègies (base d’orientació, rúbrica, lectura silenciosa, autoavaluació, lectura d’un company…)
Tendeix a revisar els seus escrits demanant ajuda a d’altres, però demostra tenir dificultats per millorar-los de forma autònoma i aplicar alguna estratègia
A vegades dedica temps a revisar els seus escrits, però li és difícil reconèixer com ho ha de fer per millorar-los, fins i tot quan se l’aconsella
Sol evitar revisar o autocorregir els escrits i a vegades protesta quan se li demana que ho faci
Reconeix i soluciona les dificultats en el procés de producció, recull i aplica els consells de companys o d’altres persones, i també proposa millores per als escrits d’altres que són adients
Normalment accepta i entén els consells de millora dels companys però li costa aplicar-los. És capaç de proposar-los millores, encara que no totes són pertinents
Li costa aplicar els consells de millora dels companys. Quan fa propostes als companys, moltes no són pertinents
Li costa acceptar i aplicar els consells de millora dels companys i proposar millores als altres
Al final enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge o portafolis, gravacions de veu, bloc personal…) els aspectes en els que s’ha avançat i els que encara requereixen millorar-los en el futur, així com possibles causes i solucions. I ho fa amb reflexions originals i propostes de millora creatives
Al final enregistra els aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però tracta algun apartat de manera superficial
Al final enregistra els aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però ho fa tot de manera superficial i mecànica
Enregistra alguns aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però no pensa a fixar-se en tots
Descarrega't la rúbrica en PDF
Clica sobre la imatge si la vols descarregar
Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

Guida Al·lès. Àngels Prat i Pla. Neus Sanmartí
Capacitats
Criteris de realització
Criteris de resultats
Nivell Expert
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
Nivell Avançat
(notable, força bé, en procés…)
Nivell Aprenent
(està començant, regular…)
Nivell Novell
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
ABANS DE LLEGIR.
Activació dels propòsits i coneixements previs per accedir, prevalorar i recuperar informació, fent atenció a indicis visuals o a petits fragments.
Activació dels propòsits i dels coneixements previs.
Activació dels propòsits: per a què el llegeixo? Quin interès té per a mi? Què espero trobar-hi? Coneixements previs del tema. Tipus de text: què en sé? Deu tenir relació amb algun altre tema?
Sense ajuda ha recordat de manera més aprofundida els coneixements previs i els ha emprat per precisar millor els propòsits: què hi busco?, què puc ampliar, posar en dubte o contrastar?
Ha pogut ajudar a altres nois i noies.
Ha recuperat sol els coneixements previs. I amb ajuda els ha emprat per precisar millor els propòsits: què hi busco?, què puc ampliar, posar en dubte o contrastar?
Amb alguna ajuda ha fet memòria del que sap del tema. S’ha fet preguntes per ordenar els seus coneixements i propòsits: què en sé?, m’agrada aquest tema? De què parla? Què hi voldria aprendre? Què espero trobar-hi?
Li cal ajuda per seguir un procés que l’orienti en una primera aproximació. Respon a preguntes per descobrir els propòsits, així com la funció del text en relació als coneixements previs.
Prevaloració i recuperació d’informació
Primera idea a través d’una escombrada visual, fixant-se en indicis com la relació imatge-text: de que tractarà?, què hi aprendré?.
Localització de la informació rellevant per fer-se una idea de la fiabilitat global del text (està actualitzat? Es basa en bones fonts? Quina és la trajectòria de l’autor?), i de la finalitat (educativa, comercial, divulgativa o científica), intencionalitat (persuadir, informar, explicar, entretenir, argumentar…) i rellevància (respon als meus propòsits?
En textos de treball, impresos i electrònics, sap interpretar els indicis del text, de manera que és capaç de captar la informació més rellevant per als seus propòsits i distingir-la de la informació que l’autor ha volgut remarcar.
En textos de treball, capta sol i bastant bé si la informació respondrà als seus dubtes (o sigui si serà rellevant o pertinent als seus objectius). En textos electrònics, es fixa en l’encapçalament, les imatges, l’autoria i les seccions de la web, abans de llegir tot el contingut.
Amb ajuda, entén el sentit del títol i el subtítol i fa aproximacions al contingut del text força encertades.
En textos electrònics, comença a saber fixar-se en l’encapçalament i les imatges abans de llegir tot el contingut.
Es fa una idea del contingut amb l’ajuda de preguntes (de què parla el text?) Sobretot es fixa en les imatges i esquemes, però també en els títols i subtítols.
Sap en què s’ha de fixar per valorar la finalitat, intencionalitat i fiabilitat del text i de l’autor i ho sap fer sol. Ha après a buscar informació de l’autor. Comparteix amb el grup els indicis que ha utilitzat per informar-se de la fiabilitat del document.
S’ha fixat en la data de publicació. Amb ajuda, ha sabut expressar la finalitat de la publicació i quina és la intenció de l’autor.
Amb ajuda s’ha fixat si és un document signat. Si ho és, comprova si té
el suport d’altres institucions o informació sobre la seva trajectòria i credibilitat. Si el document no té data ni té el suport de cap institució comenta amb el grup l’interès.
Amb ajuda, s’ha fixat en l’actualització, o sigui, si consta la data de publicació o si forma part d’un document més ampli que la porti. Sap valorar si és molt antic o de recent publicació.
A partir d’indicis, es fa una idea de l’interès personal (rellevància).
En els textos de treball i estudi, sap localitzar informació en documents múltiples (electrònics) i extensos, tot fent ús dels menús, llistes, pestanyes, etiquetes i categories per accedir-hi amb més facilitat, i sense perdre’s o tenir estrès cognitiu.
En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text mixt (que conté informació gràfica com taules o diagrames) amb informacions contraposades.
En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text amb informacions contraposades, que poden requerir saber distingir entre significats semblants.
En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text breu que no té informacions contraposades. Ex: trobar un enllaç, un ítem d’una llista o menú, respondre a una pregunta.
Ha sabut preveure no només les dificultats relacionades amb el vocabulari o les idees principals, sinó amb la intenció, propòsits o posició de l’autor.
S’adona que tot i comprendre el vocabulari hi ha algunes idees que se li escapen per falta de coneixements o per l’estructura dels paràgrafs.
Preveu les dificultats de comprensió relacionades amb el vocabulari i sap què fer per solucionar-les.
Preveu les dificultats de comprensió, sobretot les relacionades amb el vocabulari.
DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA. Processament de la informació.
INTERPRETACIÓ
Comprensió interpretativa (o inferencial)
El lector és capaç de construir nous significats a partir dels coneixements i experiències que cadascú té guardats a la memòria a llarg termini.
Hi ha una progressió en l’aplicació d’estratègies rendibles en l’accés al significat, des de les més bàsiques (descodificació utilitzant coneixements de la llengua) a les més complexes, en les quals les inferències de tot tipus ajuden a interpretar el text i trobar-hi un sentit personal.
Sense ajuda, amb seguretat i correcció entén el sentit global, els significats entre línies, assenyala amb precisió el fil textual i fa prediccions, amb documents complexos.
Sap explicar als companys com ho han de fer per recordar el fil, avançar-se als continguts de la lectura i atorgar-los un sentit.
De seguida es fa conscient del sentit global i per això sistemàticament fa inferències i prediccions quan llegeix, amb documents d’una certa complexitat. Sap explicar com ho fa per recordar el fil o preveure’n la continuació.
Amb ajuda aprèn a dedicar temps a recordar, en documents senzills, el fil d’allò que va llegint, preveure la continuació i comprendre’n el sentit. Comença a fer inferències i prediccions ell sol, les més previsibles.
Està més pendent de no cometre errors que de seguir l’argument o preveure’n la continuació. Només reté algunes idees que va llegint a l’inici. Entén el llegir com dir allò que està escrit. Però amb ajuda, comença a fer inferències: per què diu que…? i prediccions: com deu continuar el que has llegit?.
Aplica les estratègies necessàries per captar el significat de les paraules desconegudes, diferenciar significats semblants i entendre idees o ambigüitats que estan més enllà de la comprensió lèxica.
Aplica les estratègies necessàries per captar el significat de les paraules desconegudes i a més sap diferenciar els matisos de significats semblants.
Quan troba una paraula desconeguda, valora si és bàsica per entendre el text. Si ho és, en dedueix el significat pel context o per la relació amb altres paraules, o bé busca al diccionari o ho pregunta.
Quan troba paraules o seleccions que no entén demana el significat o les cerca a un diccionari, especialment les bàsiques per entendre el text.
Ha interpretat bé les demandes del professorat i ha sabut organitzar tasques cooperatives i ajudar als companys.
Ha pogut ajudar als altres a emprar estratègies per llegir comprensivament. Les seves respostes han estat correctes i creatives.
Ha interpretat bé les demandes del professorat i ha sabut organitzar tasques cooperatives. Ha respost bé totes les preguntes plantejades.
Ha sabut explicar les estratègies per aconseguir una lectura comprensiva.
Ha participat en tasques cooperatives de comprensió de documents, tot fent-hi aportacions. Ha sabut demanar ajuda quan li ha calgut i ha respost les preguntes sobre un document. Ha sabut explicar en què ha participat.
Ha participat en equips fent tasques de comprensió. Ha sabut demanar ajuda quan li ha calgut per respondre algunes preguntes sobre el document que llegeix.
Velocitat i expressió
Llegir sempre implica comprendre. Segons habilitats i capacitats personals, la velocitat canvia.
L’alternança de lectura en veu alta o baixa, sol o en grup, prepara l’alumne a formar-se com a lector expert.
Llegeix sense dificultats i amb el ritme adequat . És una lectura comprensiva i expressiva i segueix la puntuació que organitza les frases i el text sintàcticament. Fa bona entonació, sense afectacions.
Primer ha comprovat el vocabulari i ha interpretat el sentit global, fa una entonació comprensiva i la fa amb el ritme adequat (ni massa lent ni massa ràpid, mantenint sempre el mateix ritme).
Abans de llegir, prepara la lectura. Comprova si hi ha paraules de les quals en desconeix el significat. Demana ajuda al seu grup en les dificultats. Entén el contingut de manera literal; la pronúncia fonètica és adequada. Llegeix totes les paraules, no se’n deixa, no les canvia afegeix, inverteix o vacil·la.
Abans de llegir en veu alta, ha fet una lectura en veu baixa i ha preparat el fragment assignat.
Llegeix de manera literal, però fa aproximacions a una lectura comprensiva. Si no prepara la lectura, es deixa alguna paraula o la canvia. Quan llegeix, encara que ho fa a poc a poc, els companys i companyes l’entenen.
SÍNTESI I INTEGRACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS
Síntesi i integració
Ús de diferents materials en la recerca d’informació, llibres, apunts, conferències, Internet, i de diferents procedències. Comporta:
Capacitat de seleccionar informació rellevant.
Capacitat per reformular aquesta informació més sintèticament generalitzar.
Capacitat per construir un text personal que respongui a les intencions de la recerca.
Selecciona la idea principal i la sap
distingir del tema. Genera noves categories per englobar el significat de conceptes diferents o per destacar-hi les idees principals (encara que el text contingui idees abstractes, especialitzades o no explícites).
Les relaciona en format gràfic (esquema, mapa conceptual…). Finalment, elabora una síntesi creativa.
Selecciona la idea principal en funció dels seus objectius i la sap distingir de la que l’autor ha volgut destacar.
Genera noves categories per englobar el significat de conceptes diferents o per destacar-hi les idees principals, i dedueix continguts que el text no expressa explícitament.
Posteriorment, en fa una síntesi amb paraules seves.
Selecciona la idea principal paràgraf a paràgraf amb ajuda de preguntes, encara que no estigui destacada.
Genera categories noves (=paraules, imatges o gràfics) per englobar el significat de conceptes diferents (per exemple: els vehicles) o per destacar les idees principals i les seves relacions.
Posteriorment, amb ajuda, construeix un text personal en relació al contingut de la lectura que respon als seus propòsits.
Selecciona la idea principal si es destaca en títols, subtítols o imatges. Sense ajuda, tendeix a marcar com a idea principal una de manera subjectiva, sense tenir en compte el significat global.
Combina amb sentit diversos passatges d’informació de tots els formats inclosos els textos múltiples. Maneja les notes al peu de pàgina, les etiquetes electròniques i altres organitzadors.
Integra informació de diversos textos amb continguts complementaris. Quan troba informacions extenses i contraposades les sap comparar i manejar.
Sintetitza i combina fragments d’informació de dos textos continus encara que contenguin informació contraposada.
Sintetitza passatges d’informació explícita dins un text senzill (un text amb poca informació i sense informació contraposada).
REFLEXIÓ, CONNEXIÓ I METACOGNICIÓ
Reflexió i connexió
Tant en textos de treball com literaris o narracions, sap llegir més enllà de les línies, o sigui, connectar la lectura amb altres lectures, sabers o experiències. A partir del contrast entre el que sabia i el que li aporta el nou text, comprova les seves prediccions inicials, es formula preguntes per aclarir dubtes, per voler saber més, o per desacord en alguna part.
Sap relacionar la lectura amb altres textos o coneixements i a més aprofundeix en els continguts científics o conceptuals (si són textos de treball), o en la visió de la vida (si són textos literaris o narracions) , de manera que planteja noves preguntes i avança en els seus coneixements o esquemes mentals.
Sap explicar alguna de les operacions que fa a altres noies o nois
Recorre a coneixements o a textos ja llegits, sense gaire dificultat i els relaciona entre si.
Aquest contrast de material li permet completar conceptes, comprovar les seves prediccions inicials, i fer-se preguntes per adquirir nous coneixements o visions de la vida.
Connecta alguna part del document amb experiències personals i també amb coneixements, fets, o situacions quotidianes. Ho fa amb ajuda d’algú.
Connecta una part de la informació del text amb experiències personals. Ho fa amb ajuda d’algú.
Comprensió crítica
Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:
1. La informació canvia en el temps.
2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.
3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.
Sovint la persona que llegeix un text a vegades
el reinterpreta en funció de les seves creences.
En les lectures amb textos especialitzats, aplica sistemàticament i sense ajuda, una anàlisi crítica. Contrasta el que llegeix amb els seus coneixements i, sempre que cal, busca informació per a valorar les evidències, les proves, els experiments que s’hi presenten per deduir-ne la fiabilitat. De manera que si hi ha diferents perspectives o punts de vista les sap destriar i posicionar-se, si fa falta justificant-les.
Comparteix dubtes amb el grup, i és capaç d’ajudar els altres en la lectura crítica d’un document.
A partir d’una ajuda per part del professor (orientacions, qüestionaris) sap interpretar documents: relació entre creences o formació de l’autor, aportació d’evidències i proves i fiabilitat de les afirmacions i conclusions, detecció d’incoherències, tant dintre el document com respecte als coneixements del tema.
Reconeix, conjuntament amb el grup, que un text té una intencionalitat, tot i que tendeix a analitzar el contingut només des de les seves creences o idees prèvies. Recorda què ha après en situacions anteriors del tema i comprova si hi ha desacords.
A partir d’anàlisis col·lectives, es fa conscient que els textos poden contenir errors o inexactituds.
Col·labora amb un grup per contrastar diferents versions d’un mateix fet.
Autoregulació de la lectura
Reconeixement dels errors de lectura i d’interpretació, i autocorrecció.
Té autonomia en lectura i capacitat per ajudar els altres a valorar els seus avanços i millorar les dificultats. Sap explicar com ho fa per llegir i les causes dels errors, és a dir, sap reflexionar metacognitivament.
No necessita ajuda per situar-se en un text. Reconeix, sense ajuda, en què avança, i quines són les parts febles en lectura. Sap reconèixer si la lectura li ha de comportar molta o poca dificultat. Si fa errors té capacitat de rectificar sol en tots els casos. Té capacitat per fer propostes de millora i sap aplicar-les.
Encara li cal ajuda per revisar estratègies de comprensió i dificultats. L’accepta i la té en compte sempre. Sap que ha de tornar enrere per corregir els errors.
Amb ajuda aplica estratègies que li son útils per llegir. Per exemple, mirar tot el document, llegir el títol, mirar imatges, preparar la lectura de paraules poc usuals…
Quan llegeix procura no fer errors. Sovint li cal ajuda per adonar-se de punts forts i febles en lectura, però l’accepta i la té en compte la major part de les vegades.
Enregistra els aspectes en què ha avançat i els que requereixen millora, les seves causes i solucions, i fa reflexions originals amb propostes creatives de millora que demostren un profund autoconeixement.
Enregistra els aspectes en què ha avançat i els que requereixen millora, les seves causes i solucions i ho fa a fons i amb convicció
Enregistra els aspectes en què ha avançat i hi escriu (amb ajuda) els aspectes que requereixen millora, les seves causes i solucions, però de forma mecànica.
Enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge, portafolis, bloc…) alguns aspectes en que ha avançat.
COMPROMÍS AMB LA LECTURA
Llegir per iniciativa pròpia
Gaudi en la lectura regular de textos de diferents tipologies, gèneres i formats.
Llegeix regularment i per iniciativa pròpia tant textos literaris o narratius com textos de treball en diferents formats (imprès i electrònic) i en gaudeix.
Llegeix regularment per iniciativa pròpia determinats tipus de textos (tant literaris o narratius com de treball).
De tant en tant llegeix per iniciativa pròpia determinats tipus de textos (bé literaris, narratius o bé de treball).
Llegeix textos quan un adult li recorda que ho faci.
Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia
Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia i coneixement dels mecanismes d’organització i funcionament.
Empra la biblioteca per iniciativa pròpia regularment i fa ús dels mecanismes d’organització i funcionament.
Empra la biblioteca per iniciativa pròpia regularment i coneix els mecanismes d’organització i funcionament.
A vegades empra la biblioteca per iniciativa pròpia, i comença a conèixer els mecanismes d’organització i funcionament.
Empra la biblioteca quan un adult o un company li suggereix
Criteris personals
Manifestació de criteris personals en la selecció de les lectures.
Selecciona les seves lectures seguint uns criteris personals que sap argumentar.
Selecciona les seves lectures ajudat de criteris d’altres persones.
Ha assolit el nivell novell i té algunes lectures preferides del passat.
Sap dir quins tipus de lectures són les seves preferides a grans trets.
Descarrega't la rúbrica en PDF
Clica sobre la imatge si la vols descarregar
Base d’Orientació d’expressió escrita
Cicle Mitjà fins a ESO
Neus Sanmartí. Àngels Prat i Pla. Teresa Pigrau. Guida Al·lès.
- Abans d’escriure, tria el format (manual o ordinador), i n’estructura el contingut perquè s’ adigui a les seves intencions, destinataris o context (apartat 2). Si li cal, consulta la base d’orientació elaborada a la classe.
- Abans d’escriure ha dedicat temps a planificar i estructurar de manera ordenada les principals idees que vol comunicar, emprant recursos diversos (esquema, esborrany, organitzador gràfic, il·lustració). N’ha fet tantes versions com ha calgut. Ha pensat quins materials de suport li calen: apunts, articles, material d’Internet...
- Adequació al mitjà (suport en què es presenta): premsa, acadèmic, informal, còmic). S’han representat els possibles receptors o destinataris (interessos i coneixements; i si s’adreça a grups grans, petits, presentacions de classe o blocs).
- Adequació a la intenció comunicativa: descriure, narrar, explicar, argumentar. Apliquen les habilitats cognitives de cada tipologia. Cal aprendre les característiques de cada tipologia: Descriure: enumerar qualitats, propietats... Explicar: fer comprensiva una idea. Narrar: històries llegides o creades per un mateix. Argumentar: convèncer algú, canviar la manera de pensar. Resumir: trobar el que és essencial d’un text.
- En grup, elaboren bases d’orientació en aquelles qüestions on tenen més dificultat.
- Organitza la informació per paràgrafs ben seqüenciats. Identifica les unitats que componen cada paràgraf. Fa ús de la puntuació bàsica: No té dubtes en el punt i a part ni en el punt. Té alguns dubtes en la puntuació de la frase: comes, dos punts.
- Les idees-paràgrafs estan ordenades, des de les principals o més generals a les més específiques.
- Ha extret conclusions a partir dels continguts treballats, i ha elaborat un pensament propi tot connectant els continguts amb la pròpia experiència, altres fets o altres continguts.
- Quan s’utilitzen fragments provinents de diferents pàgines d’Internet, es fa atenció al resultat final, per comprovar si manté el fil conductor que l’autor havia previst, i deixar constància de les pàgines visitades (amb recursos del mateix programari).
- Es sintetitzen les idees principals en un títol que dóna coherència al text, i és original.
- El text es llegeix sense dificultat, de manera que les diferents frases que componen el text estan relacionades sintàcticament i semàntica: pronoms i sinònims. Enllaça bé els enunciats i utilitza frases complexes amb els connectors adequats. Hi aplica una puntuació comprensiva, que vol dir que facilita la lectura. Transforma frases coordinades o juxtaposades a partir d’aplicar-hi connectors que s’ajustin a l’objectiu comunicatiu. Entén la importància dels pronoms i dels sinònims per cohesionar un text.
- Aplica instruments i estratègies variades per millorar el lèxic (diccionari de sinònims, organitzadors gràfics, diari de lectures, tècniques cooperatives...).
- En els treballs científics, matemàtics, lingüístics fa atenció a utilitzar paraules pròpies de l’àrea
- Busca recursos semàntics per aconseguir un llenguatge creatiu i personal.
- Aplica les lleis sobre el funcionament de l’ortografia: prioritza la correcció de les errades d’ortografia de base, i de les regles fixes així com les paraules d’ampli ús memoritzades. En el corrector automàtic, l’alumne ha de poder explicar la causa de l’error.
- Sempre que té dubtes utilitza de forma autònoma recursos diversos (diccionari, corrector, llibretes personals...) per revisar les dificultats ortogràfiques. També recursos per deduir lleis de funcionament de l’ortografia (analogies, famílies de paraules, formes morfològiques).
- Estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança.
- Distribueix el text en el full de forma idònia: escrit net, amb marges, separacions entre línies, espais a la capçalera del full, al final i entre paràgrafs.
- Escriu amb una lletra clara i llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat. Si és amb ordinador: a) Escull el tipus i la grandària de la lletra adient, diferenciant estils (títols, subtítols i text normal), i mantenint la constància. b) Utilitza, del ventall d’eines d’edició, les que s’han treballat a l’aula en funció de l’edat.
- Escriu el seu nom i la data.
- Cita correctament les fonts emprades i, si cal, inclou imatges adients.
- Mentre escriu i al final, dedica temps a revisar els seus escrits emprant diverses tècniques i estratègies (BO, coavaluació, lectura silenciosa).
- Reconeix i soluciona les dificultats en el procés de producció, aplica els consells dels altres, i els proposa millores adients.
- Enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge o portafolis, gravacions de veu, bloc personal...) els aspectes en els que s’ha avançat i els que encara requereixen millorar-los en el futur, així com possibles causes i solucions, amb reflexions originals i propostes de millora creatives. Mesura el grau de satisfacció que li ha comportat aquesta tasca.
Cliqueu aquí per a descarregar-vos la Base d’Orientació gratuïtament
Llistat de criteris per avaluar un informe de laboratori
Font: Font: Adaptat de Miquel Calvet, IES Castellar del Vallès (3r ESO) i d’Esther Velasco, IES Badia del Vallès (1r ESO) a partir de la proposta de Veslin, J. (1988)
Podeu llegir la proposta de Veslin, J. aquí
Els alumnes han de fer un informe del treball experimental que han realitzat. Abans de fer-lo, en el marc del seu equip, responen a dues preguntes: “què haig de fer per dur a terme un informe científic?” “Com sé que estarà ben fet?”. Inicialment, molts parlen sobre que ha de tenir “un inici, un nus i un desenllaç”. Posteriorment, con-trasten el seu punt de vista amb exemples de bons informes fets per alumnes d’altres cursos i revisen la seva idea inicial.
Finalment, es comparteixen les propostes dels diferents grups i s’acorden els criteris (el professor també intervé en l’intercanvi de punts de vista i planteja pro-postes de canvis (“penseu que potser podríem incloure…?).
Una vegada acordats, el document els serveix de guia per a l’elaboració i avaluació (i coavaluació) de tots els informes que faran al llarg de tota l’etapa (cosa que comporta que ha d’haver-hi acord entre el professorat). Si cal introduir canvis, es negocien en funció d’aquest document. Per exemple, en un centre van decidir incloure després un ítem que feia referència a planificar prèvia-ment.
Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les respostes

Xarxa sistèmica per analitzar com els alumne llegeixen un gràfic funcional
Font: IES Juan Manuel Zafra i IES Juan de la Cierva

Xarxa sistèmica per analitzar les idees sobre la interpretació dels canvis d’estat en base a la teoria corpuscular de la matèria
Font: Escoles experimentals LOGSE, 7è EGB i 1r ESO
Els alumnes han dibuixat com s’imaginen l’aigua per dins (la distribució de les partícules) en els tres estats. Les representacions són molt variades, però es poden identificar quines són les característiques representades. Cada alumne pot analitzar el seu dibuix i també els dels companys i reconèixer les que no ha tingut en compte i pot millorar.

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:

Xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”
Font: Jaume Jorba i Rafael Rodríguez, IESM Juan de la Cierva,1r ESO

Els alumnes han dibuixat el seu pensament sobre el camí que segueix la llum al veure el llibre. En aquesta entrada trobareu l’exemple de pregunta oberta que s’ha fet a aquests alumnes.
Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica. Exemple 1r ESO:
IDEES | COM S’EXPRESSEN |
---|---|
La llum viatja | La llum viatja des de la làmpada al llibre que la reflecteix a l’ull |
La llum va del llibre a l’ull | |
La Llum entra a l’ull directament de la làmpada | |
Altres | |
No es refereix al camí que segueix la llum | El sentit de la vista ens permet veure |
La llum de la làmpada ens permet veure | |
Altres |
V de Gowin (bacteris del iogurt)
Font: Pilar Garcia. IES Joan Oliver (Sabadell), 1r BUP.
Un altre exemple de V de Gowin, on es pot constatar de nou que cada professor adapta els apartats segons el que creu més convenient.

V de Gowin (moviment de caiguda dels cossos)
Font: Miquel Calvet. IES Castellar (Castellar del Vallès), 3r ESO.
Els alumnes han construït una V de Gowin a partir de l’experiment realitzat. El professor les revisa i les retorna amb suggeriments de millora.
