ESO

Rúbrica d’expressió escrita

tresorderecursos ESO, Expressió escrita, Rúbricas, Rúbriques
Rúbrica d’expressió escrita

De cicle mitjà fins ESO.

Neus Sanmartí. Àngels Prat i Pla. Teresa Pigrau. Guida Al·lès. 

Capacitats

Criteris de realització
 
Criteris de resultats
Nivell Expert

(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)

Nivell Avançat

(notable, força bé, en procés…)

Nivell Aprenent

(està començant, regular…)

Nivell Novell

(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)

PLANIFICACIÓ

Planificació

Selecciona si escriurà manualment o amb l’ordinador i elabora un esquema sintetitzador del contingut que vol exposar en el text i de la manera com es vol comunicar

ADEQÜACIÓ

El tipus de text té en compte el context comunicatiu (premsa, acadèmic, literari, informal (grup classe, professorat, dossier personal, internet), i es correspon a la intenció: descriure, resumir, exposar, argumentar, convèncer…

COHERÈNCIA

Estructura les idees al llarg del text i organitza el discurs de manera que és comprensible per als lectors

COHESIÓ

Aplica els elements gramaticals per relacionar frases i paràgrafs entre sí, i evitar redundàncies gramaticals i repeticions lèxiques

CORRECCIÓ LÈXICA

Utilitza un vocabulari ampli, específic en relació a l’àrea de coneixement i amb recursos expressius diversos

CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA I MORFOSINTÀCTICA

Aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors

PRESENTACIÓ

Aplica les normes de presentació tant per als textos manuscrits com per als escrits amb l’ordinador

REVISIÓ

Autoavalua la qualitat del text, tant mentre s’escriu com al final de la tasca, i pren decisions per millorar-lo

Descarrega't la rúbrica en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Vull tornar a EXPRESSIÓ ESCRITA (de cicle mitjà fins a ESO)
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

tresorderecursos Comprensió Lectora, ESO, Rúbricas, Rúbriques
Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

Guida Al·lès. Àngels Prat i Pla. Neus Sanmartí

Capacitats

Criteris de realització
 
Criteris de resultats
Nivell Expert

(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)

Nivell Avançat

(notable, força bé, en procés…)

Nivell Aprenent

(està començant, regular…)

Nivell Novell

(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)

ABANS DE LLEGIR.
Activació dels propòsits i coneixements previs per accedir, prevalorar i recuperar informació, fent atenció a indicis visuals o a petits fragments.
Activació dels propòsits i dels coneixements previs.

Activació dels propòsits: per a què el llegeixo? Quin interès té per a mi? Què espero trobar-hi? Coneixements previs del tema. Tipus de text: què en sé? Deu tenir relació amb algun altre tema?

Prevaloració i recuperació d’informació

Primera idea a través d’una escombrada visual, fixant-se en indicis com la relació imatge-text: de que tractarà?, què hi aprendré?.

Localització de la informació rellevant per fer-se una idea de la fiabilitat global del text (està actualitzat? Es basa en bones fonts? Quina és la trajectòria de l’autor?), i de la finalitat (educativa, comercial, divulgativa o científica), intencionalitat (persuadir, informar, explicar, entretenir, argumentar…) i rellevància (respon als meus propòsits?

DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA. Processament de la informació.
INTERPRETACIÓ
Comprensió interpretativa (o inferencial)

El lector és capaç de construir nous significats a partir dels coneixements i experiències que cadascú té guardats a la memòria a llarg termini.

Hi ha una progressió en l’aplicació d’estratègies rendibles en l’accés al significat, des de les més bàsiques (descodificació utilitzant coneixements de la llengua) a les més complexes, en les quals les inferències de tot tipus ajuden a interpretar el text i trobar-hi un sentit personal.

Velocitat i expressió

Llegir sempre implica comprendre. Segons habilitats i capacitats personals, la velocitat canvia.

L’alternança de lectura en veu alta o baixa, sol o en grup, prepara l’alumne a formar-se com a lector expert.

SÍNTESI I INTEGRACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS
Síntesi i integració

Ús de diferents materials en la recerca d’informació, llibres, apunts, conferències, Internet, i de diferents procedències. Comporta: 

Capacitat de seleccionar informació rellevant. 

Capacitat per reformular  aquesta informació més sintèticament generalitzar. 

Capacitat per construir un text personal que respongui a les intencions de la recerca.

REFLEXIÓ, CONNEXIÓ I METACOGNICIÓ
Reflexió i connexió

Tant en textos de treball com literaris o narracions, sap llegir més enllà de les línies, o sigui, connectar la lectura  amb altres lectures, sabers o experiències. A partir del contrast entre el que sabia i el que li aporta el nou text, comprova les seves prediccions inicials, es formula preguntes per aclarir dubtes, per voler saber més, o per desacord en alguna part.

Comprensió crítica

Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:

1. La informació canvia en el temps.

2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.

3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.

Sovint la persona que llegeix un text a vegades

 el reinterpreta  en funció de les seves creences.

Autoregulació de la lectura

Reconeixement dels errors de lectura i d’interpretació, i autocorrecció.

COMPROMÍS AMB LA LECTURA
Llegir per iniciativa pròpia

Gaudi en la lectura regular de textos de diferents tipologies, gèneres i formats.

Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia

Ús de la biblioteca  per iniciativa pròpia i coneixement dels mecanismes d’organització i  funcionament.

Criteris personals

Manifestació de criteris personals en la selecció de les  lectures.

Descarrega't la rúbrica en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Vull tornar a COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Vull veure l'ÍNDEX

Base d’Orientació d’expressió escrita

tresorderecursos Bases d'Orientació, ESO, Expressió escrita

Cicle Mitjà fins a ESO

Neus Sanmartí. Àngels Prat i Pla. Teresa Pigrau. Guida Al·lès.

EN QUÈ HE DE PENSAR
1.Planificació: Decideix si ho fa manualment o amb ordinador. Elabora un esquema sintètic
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Abans d’escriure, tria el format (manual o ordinador), i n’estructura el contingut perquè s’ adigui a les seves intencions, destinataris o context (apartat 2). Si li cal, consulta la base d’orientació elaborada a la classe. ​
  • Abans d’escriure ha dedicat temps a planificar i estructurar de manera ordenada les principals idees que vol comunicar, emprant recursos diversos (esquema, esborrany, organitzador gràfic, il·lustració). N’ha fet tantes versions com ha calgut. Ha pensat quins materials de suport li calen: apunts, articles, material d’Internet...
EN QUÈ HE DE PENSAR
2. Adeqüació: Al mitjà, i adequació a la intenció comunicativa.
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Adequació al mitjà (suport en què es presenta): premsa, acadèmic, informal, còmic). S’han representat els possibles receptors o destinataris (interessos i coneixements; i si s’adreça a grups grans, petits, presentacions de classe o blocs).
  • Adequació a la intenció comunicativa: descriure, narrar, explicar, argumentar. Apliquen les habilitats cognitives de cada tipologia. Cal aprendre les característiques de cada tipologia: Descriure: enumerar qualitats, propietats... Explicar: fer comprensiva una idea. Narrar: històries llegides o creades per un mateix. Argumentar: convèncer algú, canviar la manera de pensar. Resumir: trobar el que és essencial d’un text.
  • En grup, elaboren bases d’orientació en aquelles qüestions on tenen més dificultat.
EN QUÈ HE DE PENSAR
3. Coherència. Estructura les idees al llarg del text i organitza el discurs de manera que és comprensible per als lectors.
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Organitza la informació per paràgrafs ben seqüenciats. Identifica les unitats que componen cada paràgraf. Fa ús de la puntuació bàsica: No té dubtes en el punt i a part ni en el punt. Té alguns dubtes en la puntuació de la frase: comes, dos punts. ​
  • Les idees-paràgrafs estan ordenades, des de les principals o més generals a les més específiques.
  • Ha extret conclusions a partir dels continguts treballats, i ha elaborat un pensament propi tot connectant els continguts amb la pròpia experiència, altres fets o altres continguts.
  • Quan s’utilitzen fragments provinents de diferents pàgines d’Internet, es fa atenció al resultat final, per comprovar si manté el fil conductor que l’autor havia previst, i deixar constància de les pàgines visitades (amb recursos del mateix programari).
  • Es sintetitzen les idees principals en un títol que dóna coherència al text, i és original.
EN QUÈ HE DE PENSAR
4. Cohesió. Aplica els elements gramaticals per relacionar frases i paràgrafs entre sí, i evitar redundàncies gramaticals i repeticions lèxiques.
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • El text es llegeix sense dificultat, de manera que les diferents frases que componen el text estan relacionades sintàcticament i semàntica: pronoms i sinònims. Enllaça bé els enunciats i utilitza frases complexes amb els connectors adequats. Hi aplica una puntuació comprensiva, que vol dir que facilita la lectura. Transforma frases coordinades o juxtaposades a partir d’aplicar-hi connectors que s’ajustin a l’objectiu comunicatiu. Entén la importància dels pronoms i dels sinònims per cohesionar un text.
EN QUÈ HE DE PENSAR
5. Lèxic i semàntica. Utilitza un vocabulari ampli, específic en relació a l’àrea de coneixement i amb recursos expressius diversos.
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Aplica instruments i estratègies variades per millorar el lèxic (diccionari de sinònims, organitzadors gràfics, diari de lectures, tècniques cooperatives...).
  • En els treballs científics, matemàtics, lingüístics fa atenció a utilitzar paraules pròpies de l’àrea
  • Busca recursos semàntics per aconseguir un llenguatge creatiu i personal.
EN QUÈ HE DE PENSAR
6 Correcció ortogràfica i morfosintàctica Aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors.
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Aplica les lleis sobre el funcionament de l’ortografia: prioritza la correcció de les errades d’ortografia de base, i de les regles fixes així com les paraules d’ampli ús memoritzades. En el corrector automàtic, l’alumne ha de poder explicar la causa de l’error.
  • Sempre que té dubtes utilitza de forma autònoma recursos diversos (diccionari, corrector, llibretes personals...) per revisar les dificultats ortogràfiques. També recursos per deduir lleis de funcionament de l’ortografia (analogies, famílies de paraules, formes morfològiques). ​
  • Estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança.
EN QUÈ HE DE PENSAR
7. Presentació Aplica les normes de presentació tant per als textos manuscrits com per als escrits amb l’ordinador.
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Distribueix el text en el full de forma idònia: escrit net, amb marges, separacions entre línies, espais a la capçalera del full, al final i entre paràgrafs.
  • Escriu amb una lletra clara i llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat. Si és amb ordinador: a) Escull el tipus i la grandària de la lletra adient, diferenciant estils (títols, subtítols i text normal), i mantenint la constància. b) Utilitza, del ventall d’eines d’edició, les que s’han treballat a l’aula en funció de l’edat.
  • Escriu el seu nom i la data.
  • Cita correctament les fonts emprades i, si cal, inclou imatges adients.
EN QUÈ HE DE PENSAR
8. Reflexions referides al conjunt del document
ESTARÀ ASSOLIDA SI...... (CRITERIS D'AVALUACIÓ)
  • Mentre escriu i al final, dedica temps a revisar els seus escrits emprant diverses tècniques i estratègies (BO, coavaluació, lectura silenciosa).
  • Reconeix i soluciona les dificultats en el procés de producció, aplica els consells dels altres, i els proposa millores adients. ​
  • Enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge o portafolis, gravacions de veu, bloc personal...) els aspectes en els que s’ha avançat i els que encara requereixen millorar-los en el futur, així com possibles causes i solucions, amb reflexions originals i propostes de millora creatives. Mesura el grau de satisfacció que li ha comportat aquesta tasca.

Cliqueu aquí per a descarregar-vos la Base d’Orientació gratuïtament

Vull tornar a EXPRESSIÓ ESCRITA (de cicle mitjà fins a ESO)
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

Llistat de criteris per avaluar un informe de laboratori

tresorderecursos Avaluació instruments, ESO, Graelles avaluació, Laboratori, Llistats de criteris d'avaluació, Taules d'avaluació

Font: Font:  Adaptat de Miquel Calvet, IES Castellar del Vallès (3r ESO) i d’Esther Velasco, IES Badia del Vallès (1r ESO) a partir de la proposta de Veslin, J. (1988)

Podeu llegir la proposta de Veslin, J. aquí

Els alumnes han de fer un informe del treball experimental que han realitzat. Abans de fer-lo, en el marc del seu equip, responen a dues preguntes: “què haig de fer per dur a terme un informe científic?” “Com sé que estarà ben fet?”. Inicialment, molts parlen sobre que ha de tenir “un inici, un nus i un desenllaç”. Posteriorment, con-trasten el seu punt de vista amb exemples de bons informes fets per alumnes d’altres cursos i revisen la seva idea inicial.

Finalment, es comparteixen les propostes dels diferents grups i s’acorden els criteris (el professor també intervé en l’intercanvi de punts de vista i planteja pro-postes de canvis (“penseu que potser podríem incloure…?).

Una vegada acordats, el document els serveix de guia per a l’elaboració i avaluació (i coavaluació) de tots els informes que faran al llarg de tota l’etapa (cosa que comporta que ha d’haver-hi acord entre el professorat). Si cal introduir canvis, es negocien en funció d’aquest document. Per exemple, en un centre van decidir incloure després un ítem que feia referència a planificar prèvia-ment.

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les respostes

Vull tornar a TAULES O LLISTATS de criteris d'avaluació
Vull veure l'ÍNDEX

Xarxa sistèmica per analitzar les idees sobre la interpretació dels canvis d’estat en base a la teoria corpuscular de la matèria

tresorderecursos Avaluació instruments, ESO, Graelles avaluació, Xarxes sistèmiques

Font: Escoles experimentals LOGSE, 7è EGB i 1r ESO

Els alumnes han dibuixat com s’imaginen l’aigua per dins (la distribució de les partícules) en els tres estats. Les representacions són molt variades, però es poden identificar quines són les característiques representades. Cada alumne pot analitzar el seu dibuix i també els dels companys i reconèixer les que no ha tingut en compte i pot millorar.

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:

Vull tornar a XARXES SISTÈMIQUES
Vull veure l'ÍNDEX

Xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”

tresorderecursos Avaluació instruments, Avaluació reguladora, Bones preguntes, ESO, Llum i ombres, Projectes, Qüestionaris

Font: Jaume Jorba i Rafael Rodríguez, IESM Juan de la Cierva,1r ESO

Els alumnes han dibuixat el seu pensament sobre el camí que segueix la llum al veure el llibre. En aquesta entrada trobareu l’exemple de pregunta oberta que s’ha fet a aquests alumnes.

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica. Exemple 1r ESO:

 

IDEESCOM S’EXPRESSEN
La llum viatjaLa llum viatja des de la làmpada al llibre que la reflecteix a l’ull
 La llum va del llibre a l’ull
 La Llum entra a l’ull directament de la làmpada
 Altres
No es refereix al camí que segueix la llumEl sentit de la vista ens permet veure
 La llum de la làmpada ens permet veure
 Altres
Vull tornar a XARXES SISTÈMIQUES
Vull veure l'ÍNDEX