Mapes de pensament de dos alumnes elaborats per recollir què han après a l’acabar una unitat didàctica d’educació física

Font: Meritxell Monguillot. Institut Nàutica de Barcelona, 1r ESO

Es pot observar la diversitat de representacions. Les poden comparar i regular les idees expressades.

Mapa de pensament elaborat per un alumne al voltant dels conceptes de percentatge i proporcionalitat

Font: Marisa Domínguez. IESM J.M. Zafra. 2n ESO

Es pot comprovar com l’alumne connecta els conceptes apresos amb una situació real que ha trobat al diari (percentatge en l’ús de les emoticones).

Mapes, esquemes i línies del temps

Mapes, esquemes i línies del temps

Són instruments per representar visualment idees, processos, emocions i/o dades, i les connexions entre ells. Cada producció és personal, i no ens assegura que expressi el pensament real de l’alumnat (el que té al seu cap), ja que només és una representació subjectiva. Tanmateix, és en funció d’ella que es pot discutir el pensament i regular-lo.

La seva utilitat pot ser molt diversa. Quan s’utilitzen per compartir i regular objectius, possibiliten posar de relleu un nombre reduït d’idees que han de ser objecte preferent d’aprenentatge. També poden tenir la funció de diagnòstic d’idees prèvies quan es demana a l’alumnat que n’elaborin un a partir del que saben. Molt especialment poden ser útils  per identificar com els alumnes organitzen i interrelacionen les idees treballades i poder regular aquesta representació. Finalment, també es poden utilitzar com a eines per recollir dades per a una avaluació dels resultats d’aprenentatge amb una finalitat qualificadora.

Hi ha moltes maneres d’abordar i fer aquest tipus de representacions:

Mapa mental per avaluar una exposició oral

Mapa mental per avaluar una exposició oral

Mapa mental “Les cinc claus per seduir al públic”, elaborat per unes alumnes. No sempre la primera producció és idònia i sovint serà necessari revisar-la. Font: Judith Rodríguez, CNL de l’àrea de Reus Miquel Ventura.