Mapes conceptuals

Esquema-mapa per recollir les idees de l’alumnat en diferents moments del procés d’aprenentatge

tresorderecursos Converses o posades en comú, Fase d'exploració, Fase Exploració, Joguines, Mapes conceptuals, Mapes, esquemes i línies del temps, Neus Garriga i Verdaguer, Projectes 04/21/202010/21/2020

Font: Neus Garriga. Escola Turó del Cargol (Barcelona), 2n primària

En el marc d’un projecte sobre les joguines, cada equip d’alumnes juga amb una i observa com és i com funciona. Després ho expliquen als companys. Posteriorment, individualment, cada alumne omple els diferents apartats de l’esquema (que ha donat la mestra), recollint tot el que ha entès del que s’ha dit.

Aquest esquema l’alumne el va ampliant al llarg del projecte. Quan reconeix que pot millorar algun apartat, ho escriu. A l’exemple següent es mostra la producció inicial d’un alumne, com la va millorant i l’esquema-mapa final.

Mapa conceptual elaborat per tots els alumnes d’un grup-classe a partir del treball en grups d’experts

tresorderecursos Avaluació instruments, Converses o posades en comú, Fase Estructuració, Mapes conceptuals, Mapes, esquemes i línies del temps 04/20/202010/21/2020

Font: Victòria Ibáñez. IESM J.M. Zafra. 3r ESO

Cada expert en un tema, explica al seu equip què ha après o sap del tema. A partir de l’explicació, l’equip construeix una mapa conceptual que recull les aportacions de cadascun dels seus companys ‘experts’ -que complementen amb les idees que creuen adients.

En aquesta foto s’observa el mapa fet per un dels equips, molt ampli i per mostrar a la resta de la classe. Després comparen les produccions dels diferents equips i fan propostes dels aspectes que millorarien del propi.

Mapes conceptuals per resumir les idees clau al voltant de la representació de fenòmens causals.

tresorderecursos Avaluació instruments, ESO, Mapes conceptuals, Mapes, esquemes i línies del temps 04/19/202010/21/2020

Font: Rafael Rodriguez. IESM Juan de la Cierva, 2n ESO

Aquests mapes estan elaborats per alumnes d’una mateixa classe. Els alumnes poden avaluar la producció d’algun company, reconèixer els aspectes que estan ben tractats i suggerir possibles millores. A partir d’aquesta coavaluació, normalment identifiquen aspectes que poden millorar de la pròpia producció. Es pot constatar la diversitat de representacions.

Mapes conceptuals elaborats per alumnes després de fer un projecte sobre les plantes

tresorderecursos Avaluació instruments, Fase Estructuració, Fase Exploració, Mapes conceptuals, Mapes, esquemes i línies del temps, Primària, Sistemes vius 04/18/202010/21/2020

Font: Mercè Marimón. Escola Baloo, 2n primària

Cada alumne va dissenyar primer individualment el seu mapa a partir de conceptes donats per la mestra (podien afegir els que volguessin). Després, en equip, havien de comparar els diferents mapes i elaborar-ne un del grup. La mestra passava per les taules i suggeria, si ho creia adient, aspectes a revisar de la seva producció de grup.

Es pot observar com en alguna de les primeres produccions (1-2-3), el concepte més general és el de flor (i no el de planta), o com no saben com connectar el d’aire. Totes aquestes dificultats es solucionen en la producció final (4).

Producció de l’equip una vegada s’han posat en comú

tresorderecursos Avaluació instruments, Mapes conceptuals, Mapes, esquemes i línies del temps 04/17/202010/21/2021

Són una representació gràfica de conceptes disposats en nodes, que s’organitzen de forma jerarquitzada (des del més general als més específics). Els conceptes es relacionen entre ells per mitjà de paraules d’enllaç, de manera que junt amb les dels nodes que uneixen es forma una frase. Per exemple: “Fenòmens causals (un node) es poden representar amb (paraules d’enllaç) llenguatge gràfic (un altre node)”.

Joseph D. Novack, pare dels mapes conceptuals, va explicitar els aspectes a tenir en compte per a la seva construcció (en podríem dir una Base d’Orientació), que s’han de construir i compartir amb els alumnes. Fer un bon mapa conceptual i útil requereix fer un aprenentatge previ i, per tant, temps. Els principals aspectes a tenir en compte en la seva elaboració i dels que es poden deduir criteris d’avaluació són:

Els conceptes -que es representen dins de rectangles- s’han de distribuir en nivells, des del més general al més concret o específic. Com més nivells hi ha, més ric és un mapa conceptual. En el darrer nivell sovint es situen exemples.

Entre conceptes es dibuixa una línia, i s’escriuen paraules sobre ella que indiquen què caracteritza la seva relació. Si es llegeix el concepte inicial, les paraules de la relació i el concepte final, la frase construïda té sentit. Són millors les relacions que no es redueixen a ‘és’, ‘té’ o similars

Des d’un concepte d’un nivell alt es poden establir diferents unions amb conceptes del nivell inferior (branques). Un bon mapa conceptual no és mai vertical -lineal- (de cada concepte surt només una relació), ni tampoc molt horitzontal (cas en el que d’un concepte surten moltes ramificacions).

Entre un concepte d’una branca i un d’una altra es pot establir una unió amb paraules que expliciten quina és la relació. Els millors mapes conceptuals són aquells que mostren aquests tipus d’enllaços.

Hi ha moltes maneres de representar un mateix conjunt de conceptes i totes vàlides. Cada alumne ha de poder trobar la manera de comunicar les seves idees

No té cap sentit donar el mapa ja dibuixat, amb buits perquè els alumnes els omplin de paraules, tots igual. Aquest seria un exercici purament memorístic i molt poc significatiu.

Actualment es disposa de diferents eines informàtiques per a la seva elaboració. La més utilitzada és CmapTools.

Ara bé, en el cas d’emprar el Google Classroom, el mateix Google té una eina integrada de dibuix que permet elaborar mapes. Altres aplicacions són: Cacoo, Bubbl.us, MindMeister o Mindmup, FreeMind, Mindomo, SpideScribe

Exemples de mapes conceptuals i els seus usos

Mapes conceptuals elaborats per alumnes després de fer un projecte sobre les plantes

Esquema-mapa per recollir les idees de l’alumnat en diferents moments del procés d’aprenentatge

Mapes conceptuals d’una mateixa classe al voltant de la representació de fenòmens causals on es pot constatar la diversitat de representacions

Mapa conceptual elaborat per tots els alumnes d’un grup-classe a partir del treball en grups d’experts

Mapes, esquemes i línies del temps

tresorderecursos Línies del temps, Mapes conceptuals, Mapes de pensament, mapes mentals, Mapes, esquemes i línies del temps 04/16/202010/13/2021

Són instruments per representar visualment idees, processos, emocions i/o dades, i les connexions entre ells. Cada producció és personal, i no ens assegura que expressi el pensament real de l’alumnat (el que té al seu cap), ja que només és una representació subjectiva. Tanmateix, és en funció d’ella que es pot discutir el pensament i regular-lo.

La seva utilitat pot ser molt diversa. Quan s’utilitzen per compartir i regular objectius, possibiliten posar de relleu un nombre reduït d’idees que han de ser objecte preferent d’aprenentatge. També poden tenir la funció de diagnòstic d’idees prèvies quan es demana a l’alumnat que n’elaborin un a partir del que saben. Molt especialment poden ser útils per identificar com els alumnes organitzen i interrelacionen les idees treballades i poder regular aquesta representació. Finalment, també es poden utilitzar com a eines per recollir dades per a una avaluació dels resultats d’aprenentatge amb una finalitat qualificadora.

Hi ha moltes maneres d’abordar i fer aquest tipus de representacions: