Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Una activitat sobre l’esquelet dels conills per a treballar la funció de relació del model èsser viu (Neus Garriga i Verdaguer)
Sistemes vius. Què creus que li passa a un arbre quan es nodreix?
Font: Cunill, M.A., Melià, R., Ferrés, C. IES La Garrotxa d’Olot
Als alumnes se’ls proposa la lectura de titulars dels diaris i se’ls demana la seva opinió sobre possibles causes dels problemes que recullen i també de solucions que creuen que es podrien adoptar.
Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:
Font: Pilar Garcia. IES Joan Oliver (Sabadell), 1r BUP.
Un altre exemple de V de Gowin, on es pot constatar de nou que cada professor adapta els apartats segons el que creu més convenient.
Font: Mercè Marimón. Escola Baloo, 2n primària
Cada alumne va dissenyar primer individualment el seu mapa a partir de conceptes donats per la mestra (podien afegir els que volguessin). Després, en equip, havien de comparar els diferents mapes i elaborar-ne un del grup. La mestra passava per les taules i suggeria, si ho creia adient, aspectes a revisar de la seva producció de grup.
Es pot observar com en alguna de les primeres produccions (1-2-3), el concepte més general és el de flor (i no el de planta), o com no saben com connectar el d’aire. Totes aquestes dificultats es solucionen en la producció final (4).
Font: Pilar Garcia. IES Joan Oliver, 1r BUP
Els alumnes per parelles elaboren la seva Base d’Orientació i posteriorment coavaluen les diferents produccions entre diferents parelles, i fan propostes de millora. Per tant, no s’arriba a una sola producció.
Font: Teresa Pigrau, Escola Coves d’en Cimany, 5è primària
Font: adaptació d’Escola Pia de Sant Antoni-Barcelona, a partir d’una proposta de Guida Al·lès i Teresa Pigrau
Base d’Orientació per planificar el contingut d’una exposició (oral o escrita) sobre un animal, quan els alumnes ja han après sobre el tema a partir d’imaginar, observar, experimentar, conversar… (infantil-primària)
Els alumnes primer proposen, per parelles o en equips, quins són els principals aspectes que han de tenir en compte a l’explicar. Posteriorment es recullen les diferents opinions i es consensua quins són els aspectes clau. També es seleccionen les imatges que ens poden ajudar a recordar-ho.
Una maqueta és una representació tridimensional d’algun objecte, procés, sistema o espai, que pot ser real o imaginari. Possibilita expressar i simular idees complexes a diferents escales espacials i temporals, que són difícils de comunicar amb paraules o dibuixos.
Tant es poden utilitzar per a l’avaluació inicial i formativa com per a la final.
Es diu que una maqueta és dinàmica quan permet promoure la regulació de les idees expressades a partir de manipular-la i afegir, treure o canviar elements i la seva distribució, per tal d’anar incorporant nous punts de vista i respondre a noves preguntes.
Aquest exemple ens mostra l’ús de la maqueta com a instrument dinàmic per anar recollint dades sobre les idees de l’alumnat, i per anar-les regulant al llarg d’un procés d’aprenentatge.
A partir d’un noticia del diari que fa referència a uns incendis que hi ha hagut a l’estiu, la classe es planteja com prevenir-los i què fer una vegada s’han produït per tal que es recuperi el bosc.
Per aprofundir en aquest problema, es parteix de l’elaboració d’una maqueta del bosc mediterrani, tot reflexionant per què es situen animals o plantes en uns llocs concrets. Aquest procés comporta regular moltes de les idees prèvies sobre les necessitats de nutrició, reproducció i relació de les diferents espècies, i com l’entorn que modelen pot donar-hi resposta.
Posteriorment es simula un incendi en aquest bosc i es discuteix què passa amb els diferents tipus d’éssers vius en funció de les necessitats detectades.
Finalment també es simula quines diferències hi pot haver en la recuperació del bosc, uns anys després de l’incendi, en funció de si han estat anys de pluja o de sequera.
Normalment, a partir del que es va fent i verbalitzant, es van regulant les idees, contrastant les diferents opcions i les diferents justificacions. És important que els alumnes expressin primer i individualment (per escrit o dibuixant) què farien, perquè si ho fan directament en grup, hi ha alumnes que no poden regular les seves idees inicials ja que esperen que els companys donin les solucions. També és important que al final comparin aquestes idees pròpies inicials amb les finals, per tal que puguin reconèixer els seus aprenentatges.
Per saber-ne més:
La maqueta possibilita la construcció de representacions grupals, a través de la negociació i la presa de decisions, les quals donen lloc a la modificació (regulació) de les idees de partida dels escolars cap a d’altres de més elaborades i complexes. Afavoreix la participació de nens i nenes (o nois i noies) amb diversitat d’idees i d’habilitats comunicatives, així com també la negociació de les diferents propostes.
Com que la maqueta és un referent comú, permet recordar què es pensava el dia anterior i prendre consciencia del que es modifica en el següent, possibilitant que alumnes que es perden en algun moment del procés puguin reincorporar-se a l’argumentació.
Tot plegat afavoreix la co-regulació tant de les accions com de les idees i del llenguatge. Quan es proposen idees per millorar-les, no és important incidir en aspectes ‘artístics’, ja que generalment no és l’objectiu amb què s’ha plantejat la seva realització.
