Mapes de pensament

Mapes de pensament

També anomenats ‘visual thinking’ o ‘relatogrames’. Un mapa de pensament adopta recursos visuals ben diversos per expressar coneixements, pensaments i emocions. L’avantatge és que possibilita transmetre idees complexes de manera ràpida i eficaç.

Consisteix en crear una narració no lineal al voltant d’una idea o d’un procés d’aprenentatge, utilitzant dibuixos simples combinats amb textos. No es tracta de fer un dibuix o una il·lustració, sinó que s’orienta a comunicar processos de pensament relacionats amb la producció de coneixement.

Exemples de mapes de pensament i dels seus usos:

A l’escola @fontdelroure empren els mapes de pensament col·lectius, per a organitzar i recordar tot allò que van treballant al llarg d’un projecte, de manera que esdevenen una xarxa visual de coneixements.

Mapa de pensament sobre Com imagino que seré quan sigui gran. 1r ESO. Institut Antoni Maura. Palma de Mallorca. Formadora: Neus Sanmartí

Mapa de pensament elaborat per un alumne al voltant dels conceptes de percentatge i proporcionalitat.

 

Mapes de pensament elaborats per diferents alumnes d’un mateix grup-classe  per resumir les normes d’accentuació

Mapa mental elaborat per alumnes després de fer un projecte sobre l’illa de Menorca

Font: Magda Pons Danús. Escola Salesians Ciutadella, primària

Aquest mapa es va elaborar entre tota la classe, a partir de preguntar-se: “quins elements formen part d’un ecosistema” (en aquest cas el de l’illa de Menorca). Es va elaborar amb el programa Examtime.com (ara GoConqr).

Mapa mental elaborat per alumnes després de fer un projecte sobre els romans.

Font: Escola IPSI, Cicle Superior

Després d’haver treballat característiques de la civilització romana, cada equip va haver de fer un mapa que resumís les idees principals en format mural.

Elaboració d’un mapa d’idees fet per un equip de mestres

Font: Escola Arc Iris (Barcelona)

Després de conversar sobre com es fa un bon treball experimental, es van comparar i regular les diferents idees que havien sorgit, i es van ordenar fent un mapa d’idees (versió 1) tenint com a referència la proposta de Pinchas Tamir (1. Planificació; 2. Realització; 3. Anàlisi i interpretació i 4. Aplicació). Es va constatar que alguns dels aspectes que havien proposat inicialment no es contemplaven a la proposta de Tamir, però es va valorar que valia la pena conservar-los en la proposta final (per exemple, partir dels coneixements previs).

Versió 1

A partir d’aquesta primer mapa d’idees, cada grup de mestres va fer propostes de millora que es van recollir en el final (versió 2).

Versió 2

Mapes mentals i d’idees

Mapes mentals i d’idees

Són representacions gràfiques d’idees, procediments, lectures, dibuixos, emocions, etc., disposats radialment al voltant d’una paraula clau o idea central. Els mapes mentals integren sempre imatges que faciliten la visualització, mentre que els d’idees no necessàriament.

S’utilitzen per a la generació, explicitació  i classificació de les idees, tant de les prèvies a un procés d’aprenentatge amb una finalitat de diagnosi, com per organitzar-les i poder regular-les, o per avaluar els resultats d’un procés d’aprenentatge.

Exemples de mapes mentals i d’idees i dels seus usos:

Elaboració d’un mapa d’idees fet per un equip de mestres

Mapa mental elaborat per alumnes després de fer un projecte sobre els romans

 

Mapa mental sobre com fer una exposició oral

Mapes, esquemes i línies del temps

Mapes, esquemes i línies del temps

Són instruments per representar visualment idees, processos, emocions i/o dades, i les connexions entre ells. Cada producció és personal, i no ens assegura que expressi el pensament real de l’alumnat (el que té al seu cap), ja que només és una representació subjectiva. Tanmateix, és en funció d’ella que es pot discutir el pensament i regular-lo.

La seva utilitat pot ser molt diversa. Quan s’utilitzen per compartir i regular objectius, possibiliten posar de relleu un nombre reduït d’idees que han de ser objecte preferent d’aprenentatge. També poden tenir la funció de diagnòstic d’idees prèvies quan es demana a l’alumnat que n’elaborin un a partir del que saben. Molt especialment poden ser útils  per identificar com els alumnes organitzen i interrelacionen les idees treballades i poder regular aquesta representació. Finalment, també es poden utilitzar com a eines per recollir dades per a una avaluació dels resultats d’aprenentatge amb una finalitat qualificadora.

Hi ha moltes maneres d’abordar i fer aquest tipus de representacions:

Mapa mental per avaluar una exposició oral

Mapa mental per avaluar una exposició oral

Mapa mental “Les cinc claus per seduir al públic”, elaborat per unes alumnes. No sempre la primera producció és idònia i sovint serà necessari revisar-la. Font: Judith Rodríguez, CNL de l’àrea de Reus Miquel Ventura.