Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta.

Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta.

Font: Rafael Rodríguez IESM Juan de la Cierva (1r ESO)

Els alumnes han calculat l’alçada d’un arbre del pati a partir de 3 estratègies diferents. El professor els demana que escriguin una Base d’Orientació que reculli les accions a fer en cada cas. Cada alumne ha fet la seva pròpia producció que han avaluat entre ells i amb l’ajuda del professorat.

Els exemples següents mostren les produccions de dos alumnes: un d’ells molt concret, que es refereix sempre a l’exemple treballat al pati, i un altre, molt abstracte i general. Però les dues produccions possibiliten resoldre el tipus de problema plantejat. En canvi, ben segur que el primer alumne seria incapaç d’aplicar la Base d’Orientació dissenyada pel seu company. No hem d’oblidar que els nois i noies són diversos a l’inici i també al final d’un procés d’aprenentatge, però tots poden arribar a ser competents.  

 

Base d’Orientació per començar a aprendre a planificar-ne

Font: Rafael Rodríguez IESM Juan de la Cierva (1r ESO)

Els alumnes no han redactat mai una Base d’Orientació. Han après a representar una figura a escala, tant ampliant-la com reduint-la, i el professor els mostra un exemple per resumir les accions a fer per reduir. Els demana que escriguin les necessàries per ampliar. Aquest exemple ens mostra com la producció d’aquest alumne permet identificar el seu error, i així promoure la seva regulació.

 

Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys

Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys

Font: Guida Al.lès i Teresa Pigrau. Escola Pia de Caldes (infantil-primària)

Després d’haver fet algunes maquetes, es demana a l’alumnat que pensi en una Base d’Orientació que sigui útil sempre que hagi de planificar i realitzar-ne alguna per respondre a una pregunta o mostrar un procés i canvis.

Base d’Orientació elaborada per resumir els principals passos a tenir en compte al redactar una descripció científica

Base d’Orientació elaborada per resumir els principals passos a tenir en compte al redactar una descripció científica

Font: Teresa Pigrau i Neus Sanmartí, Escola Coves d’en Cimany, 5è primària (adaptació gràfica de Guida Al.lès)


Els alumnes primer van descriure flors (cada parella una flor diferent) i després vàrem comparar les diferents produccions, deduint entre tots les característiques d’una bona descripció. Els acords consensuats es van escriure.

 

Base d’Orientació elaborada per un equip d’alumnes per explicitar els passos que creuen que han de tenir en compte per fer una divisió

Base d’Orientació elaborada per un equip d’alumnes per explicitar els passos que creuen que han de tenir en compte per fer una divisió

Font: Teresa Calveras, Escola Heura, 4t primària

Els alumnes primer discuteixen entre ells el passos i els escriuen de manera ordenada (cadascun escriu el que ha proposat si tots hi estan d’acord). La mestra passa per les taules i si identifica alguna acció no idònia els planteja si l’haurien de tornar a pensar o canviar com ho han escrit. 

Qüestionaris

Qüestionaris

El qüestionari és el tipus d’activitat tradicionalment més utilitzat per recollir dades per a l’avaluació en totes les seves fases (inicial, al llarg de l’aprenentatge i al final).

Per avaluar aprenentatges competencials, les preguntes que es plantegin (i, en general, qualsevol activitat orientada a recollir dades), haurien de reunir les característiques de ser contextualitzades, productives i complexes:


Per saber-ne més:


Altres bons exemples de preguntes són moltes de les plantejades en el programa d’avaluació PISA. Són activitats en les quals es proposen situacions reals a l’alumnat que han d’interpretar o formular-se noves preguntes, dissenyar recerques, deduir, plantejar propostes d’actuació, criticar, argumentar… En cap cas són preguntes que l’alumne pot respondre havent memoritzat la lliçó el dia abans.

Podeu veure exemples de preguntes PISA als annexos del document ​Marc de la competència global PISA 2018  i també  al següent web

En el cas de preguntes que tinguin com a finalitat identificar idees i coneixements previs, per poder entendre quin és el punt de partida i compartir objectius serà important que:

No siguin similars a les d’exàmens tradicionals

Estimulin l’activació de les seves pròpies idees i no pensin en les que surten als llibres o ha explicat alguna vegada el docent

Possibilitin la representació global de l’objecte d’estudi i, per tant, tinguin la funció d’epítom

Puguin respondre-les tots els alumnes en funció dels seus coneixements quotidians, que poden ser diversos


Els qüestionaris poden ser:

Amb preguntes obertes que demanen realitzar explica-cions, dissenyar procedi-ments per resoldre algun problema, explicitar actituds o comportaments… Aques-tes possibiliten detectar on estan les dificultats i, fins i tot, comprendre-les.

Amb preguntes tancades, com pot ser un test d’opció múltiple (es donen diferents respostes i l’alumnat ha de seleccionar la correcta o correctes), veritable o fals, o d’escala Likert (quan l’alumne ha de manifestar el seu grau d’acord amb el contingut de diferents afirmacions), etc.. Si es vol que realment siguin útils per identificar aprenentatges significatius i no memorístics, són molt difícils de dissenyar i, per tant, no són les més recomanables.

Combinant preguntes tanca-des i obertes,  com pot ser plantejar un qüestionari tan-cat i demanar que l’alumne raoni per què ha escollit una determinada resposta.

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Per avaluar podem ajudar-nos d’instruments que possibilitin recollir bones dades, analitzar-les i prendre decisions. Els instruments faciliten l’avaluació però també els podem utilitzar de forma rutinària i generant emocions negatives en els aprenents. Com diuen Odile i Jean Veslin (1991):

“Si tens com instrument un martell, tens tendència a tractar-ho tot com un clau, però també és cert que un instrument et pot ajudar a fer un bon camí”.

[Veslin, J. (1991). De l’enseignant épistémologue à l’enfant épistémologue et retour. Aster, 12, 155-184 

Un mateix instrument es pot utilitzar de manera diferent segons quina sigui la seva funció (diagnosi, regulació o qualificació)  al llarg del procés d’aprenentatge (a l’inici, al llarg o al final).  Es poden utilitzar per:

Expressar les idees inicials, i compartir i regular la representació dels objectius

Anticipar l’acció, planificar-la i regular-la

Compartir i regular la representació dels criteris d’avaluació

Recollir dades per avaluar els resultats dels processos d’aprenentatge

Autoqualificar els resultats de processos d’aprenentatge i reconèixer què es podria millorar

Compartir els resultats assolits amb els familiars; tant allò que ja s’ha après com el que encara està en procés d’aprenentatge

Hi ha molta varietat d’instruments i és recomanable diversificar-los perquè cada alumne comunica millor el seu pensament, maneres de fer o sentiments en funció del mode comunicatiu utilitzat (escrit, oral, visual, 3D, gràfic, dibuix…).

A continuació es mostren exemples d’instruments segons les tipologies següents:

Preguntes obertes, tancades, mixtes, KPSI…
Bases d’orientació, mapes conceptuals, mapes mentals, mapes semàntics, V de Gowin, esquemes d’aplicació de rutines i estratègies de pensament…
Treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages i lapbooks; imatges, vídeos, pàgines Web i jocs; conferències o exposicions orals, converses i posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp i carpetes d’aprenentatge (portafolis), entre d’altres.

Exemple de coavaluació entre iguals

Escola Banús, 2n, Santa Coloma de Gramenet

2n de primària

Els alumnes han realitzat un experiment i en redacten l’informe. Després de consensuar amb tot el grup-classe els criteris d’avaluació, cada parella d’alumnes avaluen els informes de dos companys a partir d’identificar en el text on es parla de les accions fetes (subratllen amb diferents colors les accions), analitzen  què han escrit i fan propostes als companys per millorar-ho.

Analitzar les dades i emetre un judici

L’anàlisi de dades finalitat té per finalitat comprendre les raons dels errors i de les dificultats, és a dir, arribar a entendre quina és la “lògica” que ha aplicat l’alumnat al realitzar la tasca, esbrinar on rauen les dificultats per entendre una idea o aplicar un procediment o per gestionar les seves emocions, canviar actituds, etc., anant molt més enllà dels habituals “no pensa” o “no s’esforça”. Si els docents no entenem les causes de les dificultats de cada alumne (o d’un grup de treball o d’un grup-classe) serà impossible poder-los ajudar a regular-les. En conseqüència, si el propi noi o noia, grup de treball o classe no entenen les seves dificultats, no podran superar-les, és a dir, aprendre (vegeu un exemple).

Per analitzar dades d’aprenentatges complexos, com ho són els competencials, disposem d’instruments com:

RÚBRIQUES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

XARXA SISTÈMICA

Són instruments que possibiliten reconèixer la diversitat d’accions o aspectes a tenir en compte, que són necessaris per  fer la tasca,, les raons de les diferents maneres de realitzar-les i/o en què és possible millorar.

Per exemple, la principal funció d’una rúbrica no és ni “posar notes” ni classificar l’alumnat, sinó poder entendre (el docent i el propi alumne) on rauen les dificultats principals i les seves possibles causes, així com reconèixer què es pot fer per superar-les i millorar.

Recollir dades amb instruments

Les dades per avaluar també s’obtenen amb instruments, que poden ser molt diversos. Aquest tipus de dades possibiliten retornar a elles quan calgui. És important que aquests instruments de recollida de dades siguin molt variats i útils per identificar el pensament, maneres de fer i de comunicar, actituds i sentiments de cada aprenent, i que tinguin en compte la diversitat en les maneres d’expressar-se de l’alumnat. Tenim a l’abast molts instruments a utilitzar tant per part dels docents com de l’alumnat.

Alguns exemples d’instruments de recollida de dades per a l’avaluació són:

També es poden recollir dades fins i tot més enllà de l’aula i de l’escola (en activitats extra-escolars, d’esplai, familiars…).