Bones preguntes

Bones preguntes

Per avaluar aprenentatges competencials, les preguntes que es plantegin (i, en general, qualsevol activitat orientada a recollir dades), haurien de reunir les característiques de ser contextualitzades, productives i complexes.

Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta.

Bases d’Orientació elaborades per dos alumnes per explicitar com mesurar l’alçada d’objectes de manera indirecta.

Font: Rafael Rodríguez IESM Juan de la Cierva (1r ESO)

Els alumnes han calculat l’alçada d’un arbre del pati a partir de 3 estratègies diferents. El professor els demana que escriguin una Base d’Orientació que reculli les accions a fer en cada cas. Cada alumne ha fet la seva pròpia producció que han avaluat entre ells i amb l’ajuda del professorat.

Els exemples següents mostren les produccions de dos alumnes: un d’ells molt concret, que es refereix sempre a l’exemple treballat al pati, i un altre, molt abstracte i general. Però les dues produccions possibiliten resoldre el tipus de problema plantejat. En canvi, ben segur que el primer alumne seria incapaç d’aplicar la Base d’Orientació dissenyada pel seu company. No hem d’oblidar que els nois i noies són diversos a l’inici i també al final d’un procés d’aprenentatge, però tots poden arribar a ser competents.  

 

Base d’Orientació per començar a aprendre a planificar-ne

Font: Rafael Rodríguez IESM Juan de la Cierva (1r ESO)

Els alumnes no han redactat mai una Base d’Orientació. Han après a representar una figura a escala, tant ampliant-la com reduint-la, i el professor els mostra un exemple per resumir les accions a fer per reduir. Els demana que escriguin les necessàries per ampliar. Aquest exemple ens mostra com la producció d’aquest alumne permet identificar el seu error, i així promoure la seva regulació.

 

Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys

Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys

Font: Guida Al.lès i Teresa Pigrau. Escola Pia de Caldes (infantil-primària)

Després d’haver fet algunes maquetes, es demana a l’alumnat que pensi en una Base d’Orientació que sigui útil sempre que hagi de planificar i realitzar-ne alguna per respondre a una pregunta o mostrar un procés i canvis.

Base d’Orientació elaborada per resumir els principals passos a tenir en compte al redactar una descripció científica

Base d’Orientació elaborada per resumir els principals passos a tenir en compte al redactar una descripció científica

Font: Teresa Pigrau i Neus Sanmartí, Escola Coves d’en Cimany, 5è primària (adaptació gràfica de Guida Al.lès)


Els alumnes primer van descriure flors (cada parella una flor diferent) i després vàrem comparar les diferents produccions, deduint entre tots les característiques d’una bona descripció. Els acords consensuats es van escriure.

 

Base d’Orientació elaborada per un equip d’alumnes per explicitar els passos que creuen que han de tenir en compte per fer una divisió

Base d’Orientació elaborada per un equip d’alumnes per explicitar els passos que creuen que han de tenir en compte per fer una divisió

Font: Teresa Calveras, Escola Heura, 4t primària

Els alumnes primer discuteixen entre ells el passos i els escriuen de manera ordenada (cadascun escriu el que ha proposat si tots hi estan d’acord). La mestra passa per les taules i si identifica alguna acció no idònia els planteja si l’haurien de tornar a pensar o canviar com ho han escrit. 

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Per avaluar podem ajudar-nos d’instruments que possibilitin recollir bones dades, analitzar-les i prendre decisions. Els instruments faciliten l’avaluació però també els podem utilitzar de forma rutinària i generant emocions negatives en els aprenents. 

Hi ha molta varietat d’instruments i és recomanable diversificar-los perquè cada alumne comunica millor el seu pensament, maneres de fer o sentiments en funció del mode comunicatiu utilitzat (escrit, oral, visual, 3D, gràfic, dibuix…). A continuació es mostren exemples d’instruments segons les tipologies següents:

Qüestionaris

El qüestionari és el tipus d’activitat tradicionalment més utilitzat per recollir dades per a l’avaluació en totes les seves fases (inicial, al llarg de l’aprenentatge i al final).

Communicacions escrites, orals o visuals

Tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après.

Organitzadors gràfics

Són representacions visuals on es recullen de manera concisa idees clau, processos, emocions…, posant de relleu la seva jerarquia, les relacions, la seqüència, la gradació…

Graelles de criteris d'avaluació i rúbriques

Per tal d'explicitar i compartir els criteris d’avaluació podem utilitzar diferents instruments que ho facilitin

"Si tens com instrument un martell, tens tendència a tractar-ho tot com un clau, però també és cert que un instrument et pot ajudar a fer un bon camí”.
Jean Veslin
[Veslin, J. (1991). De l’enseignant épistémologue à l’enfant épistémologue et retour. Aster, 12, 155-184 

Un mateix instrument es pot utilitzar de manera diferent segons quina sigui la seva funció (diagnosi, regulació o qualificació)  al llarg del procés d’aprenentatge (a l’inici, al llarg o al final).  Es poden utilitzar per:

Exemple de coavaluació entre iguals

Escola Banús, 2n, Santa Coloma de Gramenet

2n de primària

Els alumnes han realitzat un experiment i en redacten l’informe. Després de consensuar amb tot el grup-classe els criteris d’avaluació, cada parella d’alumnes avaluen els informes de dos companys a partir d’identificar en el text on es parla de les accions fetes (subratllen amb diferents colors les accions), analitzen  què han escrit i fan propostes als companys per millorar-ho.