La vaca que va pondre un ou

La vaca que va pondre un ou
Dades

TEXT: Andy Cutbill

IL·LUSTRADOR: Russell Ayto

PUBLICACIÓ:  Serres, 2008. Barcelona

Edat

CI: 6-8 anys

CM: 8-10 anys

Sinopsi

La vaca Margarida està molt trista i se sent poc especial perquè no sap anar amb bicicleta ni caminar només amb dues potes com les altres vaques. De nit, les gallines de la seva granja tramen un pla perquè la Margarida recuperi l’autoestima. I al matí la Margarida ha post un ou!!

Ara és més especial que cap altre animal de la granja i, a més, tots els diaris parlen d’ella. Això despertarà dubtes i enveges a tota la granja.

Model científic, idees clau.

Model ésser viu

Reproducció dels mamífers

Diversitat / regularitat Observació / predicció / explicació

Bones preguntes

– Com es reprodueixen els mamífers? I les aus?

– Què necessiten els mamífers per reproduir-se? I les aus?

– Què creus que passaria amb la filla de la Margarida, com seria

Propostes aula

– Observar ecografies (poden ser les seves pròpies!)

– Observar ecografies d’animals

– Criar ous a l’aula amb l’ajuda d’una incubadora.

– Buscar fotografíes de les mares embarassades o d’animals en gestació

Llegir-ne més aquí. Contes i ciència. 

Com pot algú molt petit ser tan important?

Com pot algú molt petit ser tan important?
Clica sobre la imatge per llegir la recomanació de Jaume Centelles

La Carlota és un cuc de terra. Es passa el dia fent túnels  sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós. Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar.

Per treballar les xarxes tròfiques i les relacions interespecífiques.

El conte els entusiasma i  alhora els fa descobrir  la importància de la “feina” dels cucs de terra, com a base per a la resta d’éssers vius. Podria ser un bon recurs també per citar a l’apartat del sòl. 

Títol: La Carlota i el sentit de la vida
Autora: Deborah Freedman
Il·lustradora: Deborah Freedman

Edat: 5-8 anys
Traductor: Borja Folch
Editorial: EntreDos
Pàgines: 48
Blanes, 2021

Com és que els descendents s’assemblen als progenitors?

Com és que els descendents s’assemblen als progenitors?

A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol,  Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat

Els infants ja intueixen des de petits la necessitat de dos progenitors, per exemple en el cas de la reproducció dels pollets. Diuen a P5: “els ous a vegades no tenen pollet perquè no hi ha cap gall al galliner”, o “per tenir fills cal tenir un pare i una mare, si només hi ha gallines no poden néixer pollets”. Però també n’hi ha d’altres que creuen que els pollets poden néixer de tots els ous per ‘art de màgia’ i diuen: “Quan surt l’ou, surt el pollet, ja està a dins de la panxa”, amb la controvèrsia de que per uns es desenvolupen a l ́interior de la panxa de la gallina i pels altres es formen quan aquesta ha fet la posta dels ous (“el pollet es forma quan la gallina l’escalfa”). 

Michel Van Zeveren (2009). És meu això!. Barcelona: Ed. Corimbo.

Després d’una conversa on es contrasten punts de vista, comencen a aprofundir una mica més. Així, quan la mestra pregunta: “Com sap l’ou que ha de néixer un pollet i no un ànec o un cigne?”, els infants diuen: “Per poder néixer els pollets hi ha d’haver un gall” o “El pare posa una cosa dins la mare i després es forma el nen. Passa el mateix en els pollets”, respostes que incideixen en el paper del gall i no en el de la gallina. Una altra nena sí que hi fa referència i diu: “Perquè l’ou té informació que ve del gall i de la gallina” (Neus Garriga,  Esc. Coves d’en Cimany P5).

Per estimular la conversa és útil partir d’un conte: “És meu això!”. Els nens i nenes discuteixen què pot sortir d’un ou com el dibuix de la portada, i tot i que pensen en molts tipus d’aus, també fan referència a d’altres éssers vius. Per promoure la conversa va bé plantejar preguntes similars a les anteriors.

 També pot ser útil preguntar-nos sobre les similituds i diferències entre un ou i una llavor. Ens podem preguntar: “És el mateix una llavor que un ou? Les plantes també necessiten que s’ajunti una part ‘mare’ i una altra ‘pare’ per reproduir-se? Com es fecunden els arbres com les palmeres que tenen un sol tipus de flor per tal que es desenvolupin els fruits i les llavors?