Com saber si el rovell de ferro continua sent ferro? 

Com saber si el rovell de ferro continua sent ferro? 

 

EXPLORACIÓ D’IDEES PRÈVIES 

L’oxidació del ferro és un altre canvi que es pot observar en la vida quotidiana. És possible que al pati o a un racó de l’escola trobem un objecte de ferro que està oxidat. Com que quotidianament utilitzem l’expressió ‘ferro rovellat’ o ‘rovell de ferro’, sovint es creu que aquest material continua sent ferro però que s’està ‘desfent’ (i els trossos o la pols en diem ‘rovell’). 

EXPERIMENTACIÓ PER CONSTRUIR CONEIXEMENT

Però si separem el rovell i hi acostem un imant, es pot comprovar que no l’atrau i, en canvi, al ferro sí. A més el seu color (rogenc) és diferent del color del ferro (gris fosc). Per tant, el rovell és una nova substància (òxid de ferro) que té propietats diferents a la del metall ferro. 

ESTRUCTURACIÓ DEL QUE HEM APRÈS?

Els infants poden representar el canvi pensant que les partícules de ferro s’ajunten amb les de l’oxigen de l’aire i així s’obté una substància nova composta de ferro i oxigen junts (òxid de ferro).

Font: Mariana Alomar i Guillem Crespí. 2nP.

EXPLORACIÓ D’IDEES PRÈVIES 

 També ens podem preguntar de què depèn que el ferro s’oxidi (es rovelli) més ràpidament. En l’escola Rellinars s’ho van preguntar en el marc d’un projecte sobre l’escultor Eduardo Chilida, que té escultures prop del mar. Cliqueu sobre la imatge per saber-ne més. 

EXPERIMENTACIÓ PER CONSTRUIR CONEIXEMENT

 Per respondre a la pregunta primer podem pensar en possibles variables: si el clau està a l’aire lliure o dins d’un pot al buit, si està dins d’aigua de l’aixeta, d’aigua salada, d’aigua bullida (que té molt poc oxigen), o d’altres (posar-lo en oli, en aigua a diferent temperatura, sense aigua…) 

Per fer l’experimentació haurem de controlar variables i segons l’edat dels alumnes poden investigar-ne de diferents. Per exemple, podem comprovar la diferència en l’oxidació d’un clau si el posem en els tres tipus d’aigua (tot controlant que hi hagi la mateixa quantitat d’aigua, a la mateixa temperatura, i que el clau sigui igual). Per aconseguir que en el tercer pot l’aigua no contingui oxigen dissolt durant tot l’experiment, a més de bullir-la primer, després li afegirem oli (com aquest queda a la superfície, s’impedeix l’entrada d’aire). 

A l'escola Vora Mar (Mallorca) A l’escola Vora Mar van comparar què passava si el clau es posava en tres gots: sense aigua i destapat (1), en aigua i destapat (2) i en aigua però tapat, perquè no hi entri més oxigen (3).

Finalment ens podem preguntar com aconseguir que el ferro no es rovelli. Fins fa uns anys, el més habitual era utilitzar una pintura que contenia ‘mini’ (un òxid de plom) però com és tòxic no és recomanable fer-lo servir. Actualment s’utilitza un vernís que se’n diu ‘mini de ferro’, un òxid de ferro amb una certa quantitat de sílice i silicats. El vernís actua com una capa que impedeix l’acció de l’oxigen de l’aire.