Els cristalls de sal comuna s’obtenen per un procediment diferent del seguit per obtenir els de sulfat de coure. La raó és que la quantitat de sal que es pot dissoldre en una determinada quantitat d’aigua no varia amb la temperatura i, per tant, al refredar la dissolució no hi ha un excés de partícules que precipitin. Per obtenir cristalls de sal, ens cal fer una dissolució saturada i evaporar l’aigua en la que s’ha dissolt (posant la dissolució al Sol o damunt d’un radiador). Si volem obtenir cristalls grans, ens cal que l’evaporació sigui lenta, per donar temps a que les partícules s’uneixin entre elles.
La sal que utilitzem a la cuina s’obté a partir d’evaporar l’aigua en salines. Es parteix d’aigua del mar o de rius que contenen gran quantitat de sals (no només de sal comuna).
Les estalactites i les estalagmites també es formen per l’evaporació molt, molt lenta, d’aigües que contenen carbonat de calci -de fet, contenen bicarbonat de calci, i quan es va evaporant l’aigua també es va desprenent diòxid de carboni i així es forma el carbonat de calci-. Aquest és el que cristal·litza i dona lloc a columnes (unes creixen des del sostre i les altres des del terra), amb formes molt diverses, perquè es van unint noves partícules de carbonat de calci a les que ja hi ha. Com també hi ha impureses, sovint les formacions no són de color blanc i poden tenir colors diversos, generalment taronja perquè contenen ferro.
Es pot fer una simulació del procés de formació a partir de l’experiment descrit a l’enllaç de la imatge.
Primer haurem de fer una dissolució saturada de sulfat de coure (50 g) en aigua destil·lada (100 cm3) calenta (uns 60o). Paral·lelament, escollirem un cristall ja una mica gran, el lligarem amb un fil i el penjarem d’un bastonet o llapis. El posarem en un got amb la dissolució i esperarem un mínim de 2 hores que es vagi refredant poc a poc (millor més temps).
